| À la Saint-Marc, s’il tombe de l’eau, [/] Il n’y aura pas de fruits à couteau (ou à noyau) |
francès |
| A Noël grand vent, [/] Fruits abondants |
francès |
| Aubo claro à sant Vincèns, [/] Forço fru pèr tóuti gènt |
occità |
| Auga e sol, para as froitas: lagarto; para as viñas, pulgón |
gallec |
| Dacă a treia zi de Crăciun va ninge, atunci va fi rod bun |
romanès |
| Dacă în august nu e căldură, atunci rămân fructele necoapte |
romanès |
| Dacă în luna lui iuliu se schimbă adese ploaia cu senin cald, atunci mană roada în câmp |
romanès |
| El març s'emporta la culpa | i l'abril s'emporta la fruita |
català |
| Gelée le soir de Saint-Urbain, [/] Anéantit fruits, pain et vin |
francès |
| Invierno que mucho hiela, cosecha de fruta espera |
castellà |
| Maggio soleggiato, frutta a buon mercato |
italià |
| Multă zăpadă — va fi roadă |
romanès |
| Per San Luca o molle o asciutto, finisci la sementa e avrai buon frutto |
italià |
| Quand il pleut le jour de Saint-Marc, [/] Il ne faut ni pouque ni sac |
francès |
| Quand li calor duron, [/] Lis autoun s'amaduron |
occità |
| Quando tuona sull’albero senza foglie [/] pochi frutti se ne coglie |
italià |
| Sant Francesc serè, any de fruita |
català |
| Se plòu lou jour de santo Ano, [/] Plòu un mes e 'no semano: [/] I'a lou fru dins l’avelano |
occità |
| Si le jour de sainte Claire, [/] La journée est chaude et claire, [/] Comptez sur les fruits à couteau, [/] A coup sûr ils seront beaux |
francès |
| Un settembre caldo e asciutto [/] maturare fa ogni frutto |
italià |