ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
març
Mars marsege, / e Abriu abriulege; / Mai no parà; / Juny, gót: / et país sadot
Mars marseje
Mars o magg súit, gran per túit
Mars poulverous, [/] Abriéu plujous, [/] Mai rousadous [/] Rendon lou pagés ourguelhous
Mars pouverous, [/] Abriéu plujous, [/] En mai noun cèsso, [/] D'un petit champ n'en vé'no bello cuecho
Mars pulberous, [/] Abrial versous [/] E mai pluious [/] Rendon lou pagés ourgulhous
Mars sek - Avri bagnà
Mars venteux - verger pommeux; [/] Mars pluvieux - an disetteux
Mars venteux, avril pluvieux, de tout l'an fait la valeur
Marso marsán, pola mañán cara de rosa e á nuite cara de can
Màrso mòle, gràn par le sòpe
Marso sciûto e arvî bagnôu; beato quello chi ha semenôu
Màrso sùto, avrìl bagnà, beàro contadìn che ga semenà
Martu marzosu
Martu siccu[,] massaju riccu
Marz acquos, bon domà per i spos
Marz fiœu d'ona baltrocca, ora el piœuv, ora el fiocca, ora el tira vent, ora el fa bell temp
Marz l'è fiöö d'una baltòca, un dí al fa bèll, n'altru al piòv, un terz al fióca
März marzòn, tri cattiv e 'n bòn
Marz plova, la terra dola