| La niebla en la montaña, antes a la noche que a la mañana |
castellà |
| Le temps rouge le soir / Le lendemain beau se fait voir |
francès |
| Llebeig vesprer, | llevant matiner |
català |
| Lou nivo de vèspre [/] Troumpo lou varlet e lou mèstre |
occità |
| Mai fai mai dins uno nue [/] Qu'abriéu dins vint-e-vue |
occità |
| Març, marçó, | al matí cara de gos | i al vespre galant i minyó |
català |
| Mars en un jour e uno nue [/] N’en fai mai que febrié dins vint-e-vue |
occità |
| Marzo marzán, á mañán cara de can; ó mediodía, ixamea a colmea; á noite chove, neva e escarapetea; e á mañán morre a ovella |
gallec |
| Marzo marzán, á noite cara de lobo i á mañán cara de can |
gallec |
| Migjorn de dia, nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit |
català |
| Néboa no monte, mellor pola mañá que pola noite |
gallec |
| Neve marzá vén á noite e marcha á mañá |
gallec |
| Niéulo de vèspre [/] Troumpo varlet et mèstre |
occità |
| Nit molt estrellada, | tramuntana assegurada |
català |
| Noaptea de Anul Nou de va fi lină şi senină, an bun proroceşte |
romanès |
| Noche tinta, blanco día |
castellà |
| Noite moura, vendaval seguro |
gallec |
| Noroeste á noite, vento sur pola mañán |
gallec |
| Noroeste por la noche, sur a la mañana |
castellà |
| Nuit du Nouvel An sereine, [/] Signe d’une année pleine |
francès |