ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
català
De llebeig, | aigo veig, | aigo no veig
De llevant, no gens
De Montsant a Morella és cosa vella
De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar
De ponent [/] ni pluja ni vent
De ponent, | ni aigua ni gent
De ponent, ni aigua ni vent
De ponent, ni vent ni dona ni casament
De ponent, ni vent ni gent
De Prades a Salàs, prent-te la manta, que et mullaràs
De Riells a Fogars, aigua no en veuràs; de Fogars a Riells, aigua a capgirells
De seré, | aigua no en sé
De Tots Sants a sant Andreu, | vent o pluja, fred o neu
Dejorn es colga el mestral | cansat de fer mal, | però no pot dormir | i es lleva dematí
Del mes que acaba amb frare i comença amb abat, Déu ens guard
Desembre florit? -Quan hi ha neu a la terra
Desembre nevat, | bon any per al blat
Desembre nevós, | per al blat és avantatjós
Després de l’Ascensió, | ni peix moll ni sermó, | perquè ja comença a fer calor
Després del vent, ve la plugent