ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
català
Quan plou molt, [/] no hi val paraigües
Quan plou per l'Ascensió, [/] plouen [sic] quaranta dies més; [/] un dia sí un dia no
Quan plou per Nadal, el blat és xic al segâ'l
Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps
Quan s'arrossega la boira per la costa de Montgròs, i puja per la Font dels Monjos, a la tarda trons
Quan s'encén la sutja, senyal de pluja
Quan s'enfaixa la boira en una obaga, plou sempre
Quan s'octubre està finit, | mor sa mosca i es mosquit
Quan Salou porta mantell, [/] guarda't d'ell
Quan Sant Pere fa l'ullet a la Mare de Déu, [/] pluja o neu
Quan sant Pere plora, | tres pics plora
Quan Sant Ramon porta toga, Sant Joan [Despí] com una sopa
Quan Sant Salvador porta capell, [/] no et fiïs d'ell
Quan Santa Bàrbara fa capell, aigua als Pesells
Quan Santa Bàrbara fa capella, aigua en ella
Quan Santa Helena porta serrell, pluja al clatell
Quan se sent la fressa -soroll- de Llevant, designa pluja
Quan siguis pel gener, | abriga't bé
Quan surt el sol i fa cluc, no tinguis por d'eixut
Quan surt l'Arc de Sant Martí al dematí, a la tarda pareu-li el bací, si surt a la tarda, pareu-li la falda