ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
català
Si la lluna porta arracada, plujada o ruixada
Si la lluna porta galdufa, de cada cent voltes, ne plou una / i, si en porta el sol, de cada cent, noranta-nou
Si la lluna porta la corona de la Mare de Déu, aigua o neu
Si la lluna té ull de perdiu, | l'endemà vent al garbí
Si la mar buida fort, | senyal de vent nord
Si la Mare de Déu de Queralt porta manto i hi ha boira al santuari, aigua segura
Si la Mola porta mantell, no et fiïs d'ell
Si la Picossa fa capell, aigua a Ca Ferro Vell
Si la platja estova, corrent de llevant [sic]
Si la Pobla està colgada, [/] aigua a la matinada
Si la punta del Puig porta capell, no et fios d'ell
Si la Quaresma entra seca, surt seca; i si entra molla, surt molla
Si la Tordera fuma, passant pel sot de Can Parera, pluja al darrere
Si la Tramuntana és bona, porta la cua molla
Si la tramuntana s'emborrasca | i la Murta fa capell | llaurador, ves-te'n a casa, | pica espart i fes cordell
Si las nubes bajan a los campos, / pronto corren los barrancos
Si les cabres pasturen a Montserrat, [/] plourà
Si les castelleres són blanques, assenyalen pedra; si són negres, pluja
Si les muntanyes de Montserrat porten manto i Font-Rubí caperutxó, pluja abundor
Si llampa a la marina, cerç a la garriga