ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
La boira enfaixa el castell, plourà
La boira molla porta cua tova
La boira volta el castell de Balsareny, plourà
La boira, al gener, | s'hi ajeu com un gos peter, | i al febrer, | fuig com un ca llebrer
La bugada de Nadal | s'eixuga en lo fumeral
La calor greu, de Mare de Déu a Mare de Déu
La calor i el gel [/] no es queden al cel
La Candelera plora | l'hivern és fora | plora o no plora | l'hivern s'ha d'acabar
La Candelera, | si no la fa davant, la fa darrera
La cordonada de Sant Francesc cap any no pot faltar, o per terra o per mar
La cordonada de Sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners
La Garbinada la mou i el serè la plou
La lluna clara senyala fresca
La lluna porta catufa, en dos o tres dies plourà
La lluna porta galdufa; aigua segura
La mar de ponent és com els plors de les dones: manca el vent, manca la mar
La Mare de Déu en lo llit, | amanix la jupa al teu marit
La Mare de Déu encandelada, grossa nevada o grossa ventada
La morella, | allí on toco lo sol, toca ella
La morella, | guarda't d'ella