ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
La nêf dopo Nadâl no fâs solâr
La nêf i ucei no l’an mangjade
La néf nuembrina fin a marz la cunfina
La nêf prime di Nadâl [/] ’e je dute di regâl
La nêf prime di Nadâl, e puarte il levàn; dopo e ven par puartâ il pan
La nei de Mars vat un parc
La nei dzesenbreuna [/] Quatro mei su l'epeuna
La nei que tsi lo mei de Fevré [/] La tsalenna l'importe aveic lo piat
Lå nèif dai Sènč lå se fèš inant, då Sent Andreå no l’é då sin fèr marevéå, e då Nadal, zènzå fal
La neige d' fevrí ne fa plus bi
La neige d'avril est le fumier des pauvres
La neige de février [/] donne peu de blé au grenier
La neiv dil Dezember cuoza igl entir unviern
La neu abans de Sant Andreu, un botorn la treu, de Sant Andreu en enllà, pocs botorns hi ha
La neu al febrer, marxa com un gos llebrer
La neu d'advent, gela molt fàcilment
La nèu d'Avent [/] Met de dènt
La nèu de febrié [/] S'envai coume un lebrié
La nèu de febrièr [/] tèn [ten] coma l'aiga dins un panièr
La neu de l'Advent | té queixal i dent