ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
Dacă cântă piţigoii vesel în luna lui Faur, în curând se va desprimăvăra
De febrers pocs n'hi ha haguts de bons
De la neu de febrer, | com l'aigua dintre un paner
De tseut le mei, Fevrë [/] L'est lo pi qeur et lo pi eroë
Di Fevrâr côr a masanâ [/] senò la roe s'impetriš
Dieu'ns perchüra d'ün bun favrer, / e'l Segner ans dett' ün bel marz cler
Dio ce ne guardi da un buon febbraio
Disse febbraio a marzo [/] –m'imprestarisci un dì?- [/] Rispose marzo –un cacchiu! [/] ti voglio vedé morì-
Diu nus pertgoiri d'in beun Favrer
Dixo la vieya a Febreru: "Ay, Febrerín, Febrerín, per muy malu que seas yes muy piquiñín". Y diz Febreru: "Ay, vieya, vieya, con ventiochu días que tengo y cuatro que me presta mió amigu Marzo, tengo facete retorcer bien el rabu"
El febrer | nou cares té
El febrer no deixa ovella ni corder
El febrer ompli les basses i el març les eixuga
El febrer tira les ovelles al femer
El febrer, | mes gelader
El gener fa el pont, | i el febrer el romp
El mes de enero / es la llave del granero; / lluvia de febrero / cada gota vale un dinero; / en marzo / cada gota quita un cuarto; / en mayo / más que en todo el año
El pastor díxole a febreiro cuando le faltaban cuatro días: febreiro, febreirudo, chántame narices nel culo. Y febreiro contestou: cálate, meu pastor, que catro que me faltan e tres que me vai prestar meu hirmau, marzo, vas andar cas chocas o hombro e as pelexas arrastro
El sô de fevree el manda l'omm in del carlee
El sol de febrero ye cabecero, y el de marzo carnicero