| Ni en invierno ni en verano dejes la cobija en el tramo |
Castilian (Spanish) |
| Ni en invierno ni en verano dejes la manta en casa del amo |
Castilian (Spanish) |
| Ni pèr orre ni pèr bèu, [/] En ivèr noun quites toun mantèu |
Occitan |
| No donguis l'hivern per acabat, que la lluna d'abril no hagis passat |
Catalan |
| No Nadal inverno a fartar |
Galician |
| O día de san Brais a cegoña verás, si non a ves, inda o inverno vén detrás |
Galician |
| O nordés no inverno, trai carís de inferno |
Galician |
| Ocho de invierno y cuatro de infierno |
Castilian (Spanish) |
| On n’est pas sorti de l’hiver [/] Qu’avril n’ait montré son derrière |
French |
| On n’est pas sorti de l’hiver [/] Qu’avril ne soit laissé derrière |
French |
| Os nabos e os peixes no tempo da xeada crecen |
Galician |
| Otoño presente, invierno en la acera de enfrente |
Castilian (Spanish) |
| Pân-la Bobotează e dricul iernii, de la Bobotează crapă gerul şi iarna e pe ducă |
Romanian |
| Per la Candelera/ hivern endavant/ o hivern endarrera |
Catalan |
| Per la Santa Candelora [/] se nevica o se plora [/] dell'inverno siamo fora; [/] ma se è sole o solicello [/] siamo sempre a mezzo inverno |
Italian |
| Per la Santa Candelora, dell'inverno siamo fora, ma se piove o tira vento, dell'inverno siamo dentro |
Italian |
| Per San Donato [/] l'inverno è nato |
Italian |
| Per Sant Martí, l’hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu |
Catalan |
| Plueio d'ivèr, recloto d'estiéu |
Occitan |
| Pola Candelaria, metade do inverno vai fóra; se chora ou venta, inda entra |
Galician |