ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
Cuando lleva cerco la luna, al pastor enjuga. Si lleva cerco el sol meja al pastor [sic]
Cuando lleva cerco la luna, ensuta laguna
Cuando lleva cerco la luna, o moja o enjuga
Cuando suena la mar de Astuera, saca la coladina fuera
Cuando ye secu Xineru, verás fartucu 'l graneru
Cuant ch’al plûf a san Zuan, cjalt e sec in tal plan
Cuant ch’al plûf il prin martars di lune, no vìn sec plui par che lune
D'any de figues [/] no te'n rigues
D'in schetg Uost eis ei aunc mai vegniu paupra glieut, d'in bletsch bein
Dacă va bate vântul, va fi un an secetos
Dat ei pauca aua el Rein il Mars, cresch'ei buca latg en la sadiala il Matg
De aire regañón, ni agua ni sol
De Fogars a Riells, pluja a cubells; de Riells a Fogars, pluja no n'heuràs
De la seca d'Abril y da lama d'Agosto, d'ellas no te has de reir [sic]
De llebeig, | aigo veig, | aigo no veig
De ponent, | ni aigua ni gent
De Riells a Fogars, aigua no en veuràs; de Fogars a Riells, aigua a capgirells
De seré, | aigua no en sé
De serra pelada não vem chuva nem vem nada
Déu mos guard de pols de maig i de fang d'agost