vellesa, vell, vella

La Ngannelóre o ce néveche o ce chióve mèzza vernéte è assute fóre; ce vòlete la vècchia arraggéte: ne nn'éje ancore mèzza vernéte se ne n'éje la Nnunziéte (virne nn'éje passéte se ne vvéne la Nnunziéte)

La Ngannelóre o che néveche o ce chióve, mèzza vernéte è assute fóre: ou arrespuste la vècchia arraggéte: fra ce ne nvéne la Nnunziéte; arrespónne lu Curpe de Criste: pe jèsse cchiù ssecure quanne aièssene li meteture

La viecha d'anus mil guardaba pan pa mayu, yerba p'abril

La vieja de los años mil / guardaba pan para mayo / y leña para abril

La viejecita que supo vivir, / pan para marzo, leña para abril

La vieya en abril queimó el mandil, en mayo el sayo y en xunio el culo

Llanto de niño, lluvia de estío; llanto de viejo, lluvia de invierno

Març marçot, mata l'ovella i el borregot, i la vella si pot[,] i vindrà l'abril i te'n matarà més de mil

Març, marçot [/], mata l'anyell i l'anyellot [/] i la vella a la vora del foc

Març, marçot, [/] mata l'ovella i l'ovellot [/] i la vella a la vora del foc, [/] i la jove si l'hi trob

Març, marçot, | mata l'ovella i l'anyellot, | i la vella prop del foc, i la jove si la hi trop

Març, marçot, | mata la vella a la vora del foc, | i la jove si pot

Marzo marzán, á mañá cara de can, a mediodía ronca a vella i á noite morre a ovella

Marzo p' 'e viecchie, ottobre p' 'e giuvene

Não há Sábado sem sol, nem velha sem dor, nem menina sem moço

Néboas rubias á ribeira, vellas á pateira

Neige au blé fait tel bénéfice [/] Qu'au vieillard sa bonne pelisse

Nel mes de Mayo quemó la vieya'l escañu

Neve de Fevereiro [/] Derrete-a a velha

No hay abril que deje de ser vil, / ya a la entrada, / ya al salir; / o bien al medio, / por no reñir. / Hace a las puertas / cerrar y abrir; / a los cerdos gruñir; / a las viejas encojir, / y a las mocitas llorar / porque les mandan ir a arar