ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
temps sec
Quan el pigot negre canta al clot, la pluja és a prop; quan canta a la carena, la pluja don l'esquena
Quan eth cocut cocude, [/] çò qu'era net banhe, [/] eth dia ac shugue
Quan fa rogle la lluna, de cent no en plou una
Quan fa ruedo la lluna, a cada cent, ne plou una
Quan hereuèr plore, [/] abriu qu’arrís
Quan la Candelera plora, [/] l'hivern és fora. [/] Tant si plora com si no plora, [/] per la Candelera l'hivern és fora
Quan la lluna fa rogle, de cent en plou una, / i quan hi ha rogle de sol, de cent, noranta-nou
Quan la luna es chabròla [/] la terra es mòl(a) [/] quand la luna pend [/] la terra fend
Quan lo mei de Dzanvië l'at sei [/] Le campagnar l'ëton quey
Quan no plou de maig, | anyada d'ordi a raig
Quan ploù lo dzor de la Pentecoussa [/] Tot l'an le terre in croussa
Quan surt la ratlla de Sant Martí, de matí, aigua aquí; i de vesprada, aigua passada
Quan tone devan que ploure, ren de plodze
Quand il pleut le Vendredi saint, [/] la terre est sèche toute l'année
Quand la Chandeleur trouve les fossés pleins, elle les vide; quand elle les trouve vides, elle les remplit
Quand Mars a séché [/] Mares et fossés, [/] Souvent Mai est mouillé
Quand Rebentí serà sens aiga, Las Gotinas sens fanga, e lo chai de Sant Martin sens vin, lo mond aurà fin
Quand San Martèn troèuva i foss sutt, tutt' l'ann va sutt
Quand sec est janvier, [/] Ne doit se plaindre le fermier
Quando não chove em Fevereiro, não há bom prado nem bom palheiro