ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
català
A l'hivern, neblina [/] i neu per veïna
A la dona malcasada [/] sempre li plou quan fa bugada
A la Mare de Déu d'agost[,] les tronades a entrada de fosc
A la Mare de Déu del Pilar, lo tord ve i l'oroneta se'n va
A la Mare de Déu en lo llit, | refresca la nit
A la plana de Vic [/], nou mesos d'hivern i tres d'infern
A la vesprà [vesprada] | la pluja ja és passà [passada] || al matí | la pluja pel camí
A llevant clar i ponent obscur, | temporal segur
A lluna gitada, mariner en peus
A mal any, manta nova
A mitjans de març [/] el sol ja fa ombra [/] i ja canta l'alosa
A Nadal, | capa no en cal; | d'allí en allà, | fred no en farà
A Sant Andreu, aigua o neu
A sant Bartomeu, | tronades arreu
A sant Bernat, | es jac cordat
A Sant Macià / l'aroneta ve i el tord s'en va
A sant Martí, l'estiuet
A Sant Maties, entra el sol a les ombries
A Tots Sants, | capes i mocadors grans
A Tots Sants, | neu en los alts