Vés al contingut
ParemioRom
Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori
Inici
Fitxes de Refranys
Fitxes de refranys
Textual
Text
Traducció literal
Glossa
Comentari
Per llengües
Llengua o varietat: (qualsevol de les següents)
---
abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonès
asturlleonès
benasquès
calabrès
campanià
castellà
català
cors
emili? (varietat de la regió italiana de l'Emília)
francès
francoprovençal
friülà
gallec
istroromanès
istroromànic
italià
judeoespanyol
laci (varietat de la regió italiana del Laci)
ladí (dolomític)
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
llombard (varietat de la regió italiana de la Llombardia i d'àrees veïnes de Suïssa)
lucà
marques? (varietat de la regió italiana de les Marques)
occità
piemontès
portuguès
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
romanès
romanesc
romanx (retoromànic de Suïssa)
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
salentí
sard
sasserès
sicilià
toscà
vènet
(subcategoria)
---
abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonès
asturià
lleonès
benasquès
calabrès
campanià
castellà
català
cors
emili? (varietat de la regió italiana de l'Emília)
francès
francoprovençal d'Itàlia
francoprovençal de França
francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
friülà
gallec
istroromanès
istroromànic
italià
judeoespanyol
laci (varietat de la regió italiana del Laci)
ladí (dolomític)
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
llombard (de la regió italiana de la Llombardia)
llombard de Suïssa
lucà
marques? (varietat de la regió italiana de les Marques)
occit? (aranès)
occità
piemontès
portuguès
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
romanès
romanesc
romanx (retoromànic de Suïssa)
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
salentí
sard
sasserès
sicilià
toscà
vènet
---
abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonès
asturlleonès
benasquès
calabrès
campanià
castellà
català
cors
emili? (varietat de la regió italiana de l'Emília)
francès
francoprovençal
friülà
gallec
istroromanès
istroromànic
italià
judeoespanyol
laci (varietat de la regió italiana del Laci)
ladí (dolomític)
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
llombard (varietat de la regió italiana de la Llombardia i d'àrees veïnes de Suïssa)
lucà
marques? (varietat de la regió italiana de les Marques)
occità
piemontès
portuguès
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
romanès
romanesc
romanx (retoromànic de Suïssa)
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
salentí
sard
sasserès
sicilià
toscà
vènet
---
abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonès
asturià
lleonès
benasquès
calabrès
campanià
castellà
català
cors
emili? (varietat de la regió italiana de l'Emília)
francès
francoprovençal d'Itàlia
francoprovençal de França
francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
friülà
gallec
istroromanès
istroromànic
italià
judeoespanyol
laci (varietat de la regió italiana del Laci)
ladí (dolomític)
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
llombard (de la regió italiana de la Llombardia)
llombard de Suïssa
lucà
marques? (varietat de la regió italiana de les Marques)
occit? (aranès)
occità
piemontès
portuguès
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
romanès
romanesc
romanx (retoromànic de Suïssa)
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
salentí
sard
sasserès
sicilià
toscà
vènet
---
abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonès
asturlleonès
benasquès
calabrès
campanià
castellà
català
cors
emili? (varietat de la regió italiana de l'Emília)
francès
francoprovençal
friülà
gallec
istroromanès
istroromànic
italià
judeoespanyol
laci (varietat de la regió italiana del Laci)
ladí (dolomític)
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
llombard (varietat de la regió italiana de la Llombardia i d'àrees veïnes de Suïssa)
lucà
marques? (varietat de la regió italiana de les Marques)
occità
piemontès
portuguès
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
romanès
romanesc
romanx (retoromànic de Suïssa)
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
salentí
sard
sasserès
sicilià
toscà
vènet
---
abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonès
asturià
lleonès
benasquès
calabrès
campanià
castellà
català
cors
emili? (varietat de la regió italiana de l'Emília)
francès
francoprovençal d'Itàlia
francoprovençal de França
francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
friülà
gallec
istroromanès
istroromànic
italià
judeoespanyol
laci (varietat de la regió italiana del Laci)
ladí (dolomític)
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
llombard (de la regió italiana de la Llombardia)
llombard de Suïssa
lucà
marques? (varietat de la regió italiana de les Marques)
occit? (aranès)
occità
piemontès
portuguès
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
romanès
romanesc
romanx (retoromànic de Suïssa)
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
salentí
sard
sasserès
sicilià
toscà
vènet
Conceptual
Cronologia: (qualsevol de les següents)
---
altres
any
avui
data fixa
data movible
demà
dia
dies de la setmana
dies del mes
dotze dies per a dotze mesos
estació
hora
mes
parts de la jornada
període movible
quaranta dies
setmana
(subcategoria)
---
canícula
equinocci
Zilele Babelor
any
anys (plural; genèric)
cent anys
mig any
mil anys
set anys
subcategoria de cronologia
tres anys
avui
1 d'abril
1 d'agost
1 de gener
1 de juny
1 de maig
1 de març
1 de setembre
10 d'abril
10 de gener
10 de juliol
10 de juny
10 de setembre
11 de maig
11 de març
12 d'abril
12 de maig
12 de novembre
12 de setembre
13 de maig
14 de setembre
15 d'abril
15 d'agost
15 de març
15 de setembre
17 de març
18 d'abril
19 d'octubre
19 de maig
19 de març
2 d'abril
2 d'agost
2 de febrer
2 de gener
2 de maig
20 d'abril
20 de gener
20 de maig
20 de març
20 de novembre
21 d'abril
21 de juliol
21 de juny
21 de novembre
25 d'abril
25 de març
27 de juliol
27 de març
28 de maig
3 d'abril
3 de desembre
3 de maig
30 de juliol
30 de juny
4 d'abril
5 d'abril
7 d'abril
7 de març
70 d'abril
8 d'abril
8 de juny
8 de maig
9 d'abril
9 de gener
9 de juliol
9 de maig
Agnès (Santa —)
Àgueda (Santa —), Àgata (Santa —)
Agustí (Sant —)
Albí d'Angers (Sant —)
Albí de Châlons (Sant— )
Alexandre (Sant —)
Ambrosi (Sant —)
Anaclet (Sant —)
Anatoli (Sant —)
Andreu (Sant —)
Anna (Santa —)
Ansano (Sant —)
Antolí (Sant —)
Antoní (Sant —)
Antoni de Pàdua (Sant —)
Antoni, abat (Sant —)
Antonieta (Santa —)
Anunciació (l' —), Encarnació, Verge de març
Any Nou
Apol·linar de Ravenna (San —)
Apol·lònia (Santa —)
Arcadi (Sant —)
Armindenul
Arnau (Sant —)
Assumpció (l' —), Verge d'agost
Atanasi i Ciril (Sants —)
Aureli? (Sant —)
Baba Dochia
Baldiri (Sant —)
Bàrbara (Santa —)
Bartomeu (Sant —)
Basili (Sant —)
Benet de Núrsia (Sant —)
Benet de Palerm (Sant —)
Benjamí (Sant —)
Bernabé (Sant —)
Bernadí (Sant —)
Bernat (Sant —)
Bibiana (Santa —)
Blai (Sant —)
Bonifaci (Sant —)
Brígida (Santa —)
Bru (Sant —)
Calixte (Sant —)
Candelera (la —)
Caralampi (Sant —)
Carles (Sant —)
Carme (Nostra Senyora del —)
Catald (Sant —)
Caterina d'Alexandria (Santa —)
Caterina de Siena (Santa —)
Cebri? (Sant —)
Cecília (Santa —)
Cenobi (Sant —)
Cir (Sant —)
Clar (Sant —)
Clara (Santa —)
Clet [Anaclet] (Sant —)
Climent (Sant —)
Colette (Sainte —)
Coloma (Santa —)
Concepció (Immaculada)
Constància (Santa —)
Crispí i Crispini? (Sants —)
Crispí, màrtir (Sant —)
Crist (Sant —)
Cunegunda (Santa —)
Delfina (Santa —)
Demetri (Sant —)
Difunts (Dia de —)
Dionís (Sant —)
Dionísia (Santa —)
Diumenge (Sant —)
Donat (Sant —)
Dorotea (Santa —)
Elies (Sant —)
Eloi (Sant —)
Emilià (Sant —)
Enric (Sant —)
Espiridó (Sant —)
Esteve (Sant —)
Eudald (Sant —)
Eufrasi (Sant —)
Eugeni de Cartago (Sant —)
Eugeni de Toledo (Sant —)
Eulàlia [de Barcelona] (Santa —)
Eustaqui (Sant —)
Eutropi (Sant —)
Fabi? (Sant —)
Faustí (Sant —)
Felici? (Sant —)
Felicitat (Santa —)
Felip (Sant —) i Jaume el Menor (Sant —)
Felip Neri (Sant —)
Fermí d'Amiens (Sant —)
Fermí, bisbe i màrtir (Sant —)
Ferran (Sant —)
Ferriol (Sant —)
Florenci (Sant —)
Florentí (Sant —)
Foci (Sant —)
Fosca (Santa —)
Francesc d'Assís (Sant —)
Francesc de Paula (Sant —)
Fredi? (Sant —)
Fructuós (Sant —)
Gal (Sant —)
Germ? d'Auxerre (Sant —)
Germ? de París (Sant —)
Gertrudis (Santa —)
Gervasi (Sant —)
Gil (Sant —)
Gontr? (Sant —)
Gorgoni (Sant —)
Gregori de Nissa (Sant —)
Gregori el Magne (Sant —)
Gregori Taumaturg (Sant —)
Gregori VII (Sant —)
Guillem (Sant —)
Hermàgores (Sant —)
Hilari (Sant —)
Hipòlit (Sant —)
Homobó (Sant —)
Honorat (Sant —)
Honorina (Santa —)
Hug (Sant —)
Ignasi (Sant —)
Ioan Botezătorul (Sant —)
Isabel d'Hongria (Santa —)
Isabel de França (Santa —)
Iscle (Sant —)
Isidor (Sant —)
Isidre Llaurador (Sant —)
Jaume el Major (Sant —)
Jeroni (Sant —)
Joan ante Portam Latinam (Sant —)
Joan Baptista (Sant —)
Joan Clímac (Sant —)
Jordi (Sant —)
Josep (Sant —)
Judes (Sant—)
Juli? de Conca (Sant —)
Juli? de Toledo (Sant —)
Juli? l'Hospitalari (Sant —)
Júlia (Santa —)
Just (Sant —)
Lambert (Sant —)
Leopold (Sant —)
Leufred (Sant —)
Lliceri (Sant —)
Llorenç (Sant —)
Lluc (Sant —)
Llúcia (Santa —)
Lluís d'Anjou (Sant —)
Macari (Sant —)
Magdalena (Santa —)
Magí (Sant —)
Mamert (Sant —)
Marc (Sant —)
Marcial (Sant —)
Margarida (Santa —)
Maria Magdalena de Pazzi (Santa —)
Marina (Santa —)
Martí d'estiu (Sant —)
Martí de Tours (Sant —)
Mateu (Sant —)
Maties o Macià (Sant —)
Maure (Sant —)
Maurici (Sant —)
Medard (Sant —)
Menodora, Metrodora, Nimfodora (Santes —)
Miquel (L'Aparició de Sant —)
Miquel (Sant —)
Modest (Sant —)
Moşi [dia dels —]
Nadal
Nativitat de la Verge, Verge de setembre
Nicolau de Bari (Sant —)
Nicolau de Tolentino (Sant —)
Nom de Maria (el —)
Onèsim (Sant —)
Oportuna (Santa —)
Pàmfil (Sant —)
Pancraç (Sant —)
Parascheva (Santa —)
Patrici (Sant —)
Pau (la Conversió de Sant —)
Pau, apòstol (Sant —)
Pau, ermit? (Sant —)
Pedro, apóstol (San —)
Pedro, mártir (San —)
Pere ad Víncula (Sant —)
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Antioquia]
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Roma]
Pere Regalat (Sant —)
Perfecte (Sant —)
Peronella (Santa —)
Petru de Iarnă (Sant —)
Pietrele lui Sâmpetru
Pilar (Verge del —)
Ponç (Sant —)
Presentació de la Verge
Pròsper (Sant —)
Prudenci (Sant —)
Quaranta màrtirs de Sebaste
Quitèria (Santa —)
Radegunda (Santa —)
Rafel (Sant —)
Ramon (Sant —)
Ramon de Fitero (Sant —)
Ramon de Penyafort (Sant —)
Reis (Epifania)
Relíquies (Dia de les Santes —)
Remigi (Sant —)
Rita (Santa —)
Robert (Sant —)
Roc (Sant —)
Rom? (Sant —)
Romà, abat (Sant —)
Rosa (Santa —)
Roser (Verge del —)
Rupert (Sant —)
Sabí (Sant —)
Sadurní (Sant —)
Sant'Orso (d'Aosta) [designació en italià]
Santa Creu (Exaltació de la —)
Santa Creu (Invenció de la —)
Sebasti? (Sant —)
Sergi (Sant —)
Servaci/Servand (Sant —)
Set Dorments d'Efes (els —)
Severí (Sant —)
Sfinţiţi Mucenici şi Episcopi din Cherson (Sants —)
Silveri (Sant —)
Silvestre (Sant —)
Simeó (Sant —)
Simó (Sant —)
Sofia (Santa —)
Stretenia / Stretania
Sulpici (Sant —)
Tecla (Santa —)
Teresa (Santa —)
Timoteu de Prússia (Sant —)
Tomàs d'Aquino (Sant —)
Tomàs, apòstol (Sant —)
Tots Sants
Transfiguració del Senyor
Trisfetitele
Urb? (Sant —)
Valentí (Sant —)
Venceslau de Bohèmia (Sant —)
Verena de Zurzach (Santa —)
Verònica (Santa —)
Vicenç (Sant —)
Víctor (Sant —)
Visarion Cuviincios
Visitació de la Verge
Vit (Sant —)
Ascensió (L'—)
Barca (Verge de la —)
Corpus
Dijous Sant
Dimarts de Carnaval
Dimecres de cendra
Dissabte Sant
Diumenge de Carnaval
Divendres Sant
Moşi de Vară (ziua de —)
Pasqua de Resurrecció
Pelegrina (la Verge —)
Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)
Rams (Diumenge de —)
Senyor dels Passos
Trinitat (festa de la Santíssima —)
dem? passat (el dia següent a demà)
demà
cent dies
cinc dies, cinquè dia
cinquanta dies
deu dies, desè dia
dia següent
dia, jornada; un dia
dies (plural; genèric)
divuit dies
dos dies, segon dia
dotze dies
noranta dies
nou dies, novè dia
primer dia
quatre dies, quart dia
quinze dies, una quinzena
seixanta dies
set dies, setè dia
sis dies, sisè dia
trenta dies
trenta-set dies
trenta-un dies
tres dies, tercer dia
vigília, dia anterior
vint dies, una vintena
vint-i-nou dies
vint-i-quatre dies
vint-i-set dies
vint-i-tres dies
vint-i-un dies
vint-i-vuit dies
vuit dies, vuitè dia
dijous
dilluns
dimarts
dimecres
dissabte
diumenge
divendres
tretze diumenges
cinc (el —), cinquè (el —)
deu (el —)
dos (el —)
el quatre, el quart
els dies manllevats per un mes al precedent
quince (el —)
sis (el —)
trenta (el —)
tres (el —)
u (l' —)
vint (— el)
vint-i-cinc (el —)
vint-i-dos (el —)
vint-i-nou (el —)
vint-i-set (el —)
vint-i-vuit (el —)
vuit (el —)
dotze dies per a dotze mesos
estació (en general)
estiu
estiuets
hivern
hivernet (hivern tardà)
primavera
tardor
témpores
cent hores
hora, una hora
hores
la una
les deu
les dotze
les dues
les nou
les onze
les set [de la tarda]
les sis [de la tarda]
les tres
tres hores
vint-i-quatre hores
abril
agost
desembre
dos mesos
dotze mesos
febrer
gener
juliol
juny
maig
març
mes (genèric), un mes
mes anterior
mes següent
mesos (plural; genèric)
nou mesos
novembre
octubre
quatre mesos
set mesos
setembre
sis mesos
tres mesos
vuit mesos
alba, albada, aurora
capvespre, crepuscle, posta de sol
dia (en oposició a nit)
matí
matinada
migdia
mitjanit
nit
tarda
vespre, vesprada
Advent
Carnaval
Quaresma
Rogacions
Setmana Santa
40 d'abril
40 de juny
40 de maig
quaranta dies
deu setmanes
dues setmanes
quatre setmanes
set setmanes
setmana, una setmana
setmanes (sense especificar quantes)
sis setmanes
tres setmanes
---
altres
any
avui
data fixa
data movible
demà
dia
dies de la setmana
dies del mes
dotze dies per a dotze mesos
estació
hora
mes
parts de la jornada
període movible
quaranta dies
setmana
---
canícula
equinocci
Zilele Babelor
any
anys (plural; genèric)
cent anys
mig any
mil anys
set anys
subcategoria de cronologia
tres anys
avui
1 d'abril
1 d'agost
1 de gener
1 de juny
1 de maig
1 de març
1 de setembre
10 d'abril
10 de gener
10 de juliol
10 de juny
10 de setembre
11 de maig
11 de març
12 d'abril
12 de maig
12 de novembre
12 de setembre
13 de maig
14 de setembre
15 d'abril
15 d'agost
15 de març
15 de setembre
17 de març
18 d'abril
19 d'octubre
19 de maig
19 de març
2 d'abril
2 d'agost
2 de febrer
2 de gener
2 de maig
20 d'abril
20 de gener
20 de maig
20 de març
20 de novembre
21 d'abril
21 de juliol
21 de juny
21 de novembre
25 d'abril
25 de març
27 de juliol
27 de març
28 de maig
3 d'abril
3 de desembre
3 de maig
30 de juliol
30 de juny
4 d'abril
5 d'abril
7 d'abril
7 de març
70 d'abril
8 d'abril
8 de juny
8 de maig
9 d'abril
9 de gener
9 de juliol
9 de maig
Agnès (Santa —)
Àgueda (Santa —), Àgata (Santa —)
Agustí (Sant —)
Albí d'Angers (Sant —)
Albí de Châlons (Sant— )
Alexandre (Sant —)
Ambrosi (Sant —)
Anaclet (Sant —)
Anatoli (Sant —)
Andreu (Sant —)
Anna (Santa —)
Ansano (Sant —)
Antolí (Sant —)
Antoní (Sant —)
Antoni de Pàdua (Sant —)
Antoni, abat (Sant —)
Antonieta (Santa —)
Anunciació (l' —), Encarnació, Verge de març
Any Nou
Apol·linar de Ravenna (San —)
Apol·lònia (Santa —)
Arcadi (Sant —)
Armindenul
Arnau (Sant —)
Assumpció (l' —), Verge d'agost
Atanasi i Ciril (Sants —)
Aureli? (Sant —)
Baba Dochia
Baldiri (Sant —)
Bàrbara (Santa —)
Bartomeu (Sant —)
Basili (Sant —)
Benet de Núrsia (Sant —)
Benet de Palerm (Sant —)
Benjamí (Sant —)
Bernabé (Sant —)
Bernadí (Sant —)
Bernat (Sant —)
Bibiana (Santa —)
Blai (Sant —)
Bonifaci (Sant —)
Brígida (Santa —)
Bru (Sant —)
Calixte (Sant —)
Candelera (la —)
Caralampi (Sant —)
Carles (Sant —)
Carme (Nostra Senyora del —)
Catald (Sant —)
Caterina d'Alexandria (Santa —)
Caterina de Siena (Santa —)
Cebri? (Sant —)
Cecília (Santa —)
Cenobi (Sant —)
Cir (Sant —)
Clar (Sant —)
Clara (Santa —)
Clet [Anaclet] (Sant —)
Climent (Sant —)
Colette (Sainte —)
Coloma (Santa —)
Concepció (Immaculada)
Constància (Santa —)
Crispí i Crispini? (Sants —)
Crispí, màrtir (Sant —)
Crist (Sant —)
Cunegunda (Santa —)
Delfina (Santa —)
Demetri (Sant —)
Difunts (Dia de —)
Dionís (Sant —)
Dionísia (Santa —)
Diumenge (Sant —)
Donat (Sant —)
Dorotea (Santa —)
Elies (Sant —)
Eloi (Sant —)
Emilià (Sant —)
Enric (Sant —)
Espiridó (Sant —)
Esteve (Sant —)
Eudald (Sant —)
Eufrasi (Sant —)
Eugeni de Cartago (Sant —)
Eugeni de Toledo (Sant —)
Eulàlia [de Barcelona] (Santa —)
Eustaqui (Sant —)
Eutropi (Sant —)
Fabi? (Sant —)
Faustí (Sant —)
Felici? (Sant —)
Felicitat (Santa —)
Felip (Sant —) i Jaume el Menor (Sant —)
Felip Neri (Sant —)
Fermí d'Amiens (Sant —)
Fermí, bisbe i màrtir (Sant —)
Ferran (Sant —)
Ferriol (Sant —)
Florenci (Sant —)
Florentí (Sant —)
Foci (Sant —)
Fosca (Santa —)
Francesc d'Assís (Sant —)
Francesc de Paula (Sant —)
Fredi? (Sant —)
Fructuós (Sant —)
Gal (Sant —)
Germ? d'Auxerre (Sant —)
Germ? de París (Sant —)
Gertrudis (Santa —)
Gervasi (Sant —)
Gil (Sant —)
Gontr? (Sant —)
Gorgoni (Sant —)
Gregori de Nissa (Sant —)
Gregori el Magne (Sant —)
Gregori Taumaturg (Sant —)
Gregori VII (Sant —)
Guillem (Sant —)
Hermàgores (Sant —)
Hilari (Sant —)
Hipòlit (Sant —)
Homobó (Sant —)
Honorat (Sant —)
Honorina (Santa —)
Hug (Sant —)
Ignasi (Sant —)
Ioan Botezătorul (Sant —)
Isabel d'Hongria (Santa —)
Isabel de França (Santa —)
Iscle (Sant —)
Isidor (Sant —)
Isidre Llaurador (Sant —)
Jaume el Major (Sant —)
Jeroni (Sant —)
Joan ante Portam Latinam (Sant —)
Joan Baptista (Sant —)
Joan Clímac (Sant —)
Jordi (Sant —)
Josep (Sant —)
Judes (Sant—)
Juli? de Conca (Sant —)
Juli? de Toledo (Sant —)
Juli? l'Hospitalari (Sant —)
Júlia (Santa —)
Just (Sant —)
Lambert (Sant —)
Leopold (Sant —)
Leufred (Sant —)
Lliceri (Sant —)
Llorenç (Sant —)
Lluc (Sant —)
Llúcia (Santa —)
Lluís d'Anjou (Sant —)
Macari (Sant —)
Magdalena (Santa —)
Magí (Sant —)
Mamert (Sant —)
Marc (Sant —)
Marcial (Sant —)
Margarida (Santa —)
Maria Magdalena de Pazzi (Santa —)
Marina (Santa —)
Martí d'estiu (Sant —)
Martí de Tours (Sant —)
Mateu (Sant —)
Maties o Macià (Sant —)
Maure (Sant —)
Maurici (Sant —)
Medard (Sant —)
Menodora, Metrodora, Nimfodora (Santes —)
Miquel (L'Aparició de Sant —)
Miquel (Sant —)
Modest (Sant —)
Moşi [dia dels —]
Nadal
Nativitat de la Verge, Verge de setembre
Nicolau de Bari (Sant —)
Nicolau de Tolentino (Sant —)
Nom de Maria (el —)
Onèsim (Sant —)
Oportuna (Santa —)
Pàmfil (Sant —)
Pancraç (Sant —)
Parascheva (Santa —)
Patrici (Sant —)
Pau (la Conversió de Sant —)
Pau, apòstol (Sant —)
Pau, ermit? (Sant —)
Pedro, apóstol (San —)
Pedro, mártir (San —)
Pere ad Víncula (Sant —)
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Antioquia]
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Roma]
Pere Regalat (Sant —)
Perfecte (Sant —)
Peronella (Santa —)
Petru de Iarnă (Sant —)
Pietrele lui Sâmpetru
Pilar (Verge del —)
Ponç (Sant —)
Presentació de la Verge
Pròsper (Sant —)
Prudenci (Sant —)
Quaranta màrtirs de Sebaste
Quitèria (Santa —)
Radegunda (Santa —)
Rafel (Sant —)
Ramon (Sant —)
Ramon de Fitero (Sant —)
Ramon de Penyafort (Sant —)
Reis (Epifania)
Relíquies (Dia de les Santes —)
Remigi (Sant —)
Rita (Santa —)
Robert (Sant —)
Roc (Sant —)
Rom? (Sant —)
Romà, abat (Sant —)
Rosa (Santa —)
Roser (Verge del —)
Rupert (Sant —)
Sabí (Sant —)
Sadurní (Sant —)
Sant'Orso (d'Aosta) [designació en italià]
Santa Creu (Exaltació de la —)
Santa Creu (Invenció de la —)
Sebasti? (Sant —)
Sergi (Sant —)
Servaci/Servand (Sant —)
Set Dorments d'Efes (els —)
Severí (Sant —)
Sfinţiţi Mucenici şi Episcopi din Cherson (Sants —)
Silveri (Sant —)
Silvestre (Sant —)
Simeó (Sant —)
Simó (Sant —)
Sofia (Santa —)
Stretenia / Stretania
Sulpici (Sant —)
Tecla (Santa —)
Teresa (Santa —)
Timoteu de Prússia (Sant —)
Tomàs d'Aquino (Sant —)
Tomàs, apòstol (Sant —)
Tots Sants
Transfiguració del Senyor
Trisfetitele
Urb? (Sant —)
Valentí (Sant —)
Venceslau de Bohèmia (Sant —)
Verena de Zurzach (Santa —)
Verònica (Santa —)
Vicenç (Sant —)
Víctor (Sant —)
Visarion Cuviincios
Visitació de la Verge
Vit (Sant —)
Ascensió (L'—)
Barca (Verge de la —)
Corpus
Dijous Sant
Dimarts de Carnaval
Dimecres de cendra
Dissabte Sant
Diumenge de Carnaval
Divendres Sant
Moşi de Vară (ziua de —)
Pasqua de Resurrecció
Pelegrina (la Verge —)
Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)
Rams (Diumenge de —)
Senyor dels Passos
Trinitat (festa de la Santíssima —)
dem? passat (el dia següent a demà)
demà
cent dies
cinc dies, cinquè dia
cinquanta dies
deu dies, desè dia
dia següent
dia, jornada; un dia
dies (plural; genèric)
divuit dies
dos dies, segon dia
dotze dies
noranta dies
nou dies, novè dia
primer dia
quatre dies, quart dia
quinze dies, una quinzena
seixanta dies
set dies, setè dia
sis dies, sisè dia
trenta dies
trenta-set dies
trenta-un dies
tres dies, tercer dia
vigília, dia anterior
vint dies, una vintena
vint-i-nou dies
vint-i-quatre dies
vint-i-set dies
vint-i-tres dies
vint-i-un dies
vint-i-vuit dies
vuit dies, vuitè dia
dijous
dilluns
dimarts
dimecres
dissabte
diumenge
divendres
tretze diumenges
cinc (el —), cinquè (el —)
deu (el —)
dos (el —)
el quatre, el quart
els dies manllevats per un mes al precedent
quince (el —)
sis (el —)
trenta (el —)
tres (el —)
u (l' —)
vint (— el)
vint-i-cinc (el —)
vint-i-dos (el —)
vint-i-nou (el —)
vint-i-set (el —)
vint-i-vuit (el —)
vuit (el —)
dotze dies per a dotze mesos
estació (en general)
estiu
estiuets
hivern
hivernet (hivern tardà)
primavera
tardor
témpores
cent hores
hora, una hora
hores
la una
les deu
les dotze
les dues
les nou
les onze
les set [de la tarda]
les sis [de la tarda]
les tres
tres hores
vint-i-quatre hores
abril
agost
desembre
dos mesos
dotze mesos
febrer
gener
juliol
juny
maig
març
mes (genèric), un mes
mes anterior
mes següent
mesos (plural; genèric)
nou mesos
novembre
octubre
quatre mesos
set mesos
setembre
sis mesos
tres mesos
vuit mesos
alba, albada, aurora
capvespre, crepuscle, posta de sol
dia (en oposició a nit)
matí
matinada
migdia
mitjanit
nit
tarda
vespre, vesprada
Advent
Carnaval
Quaresma
Rogacions
Setmana Santa
40 d'abril
40 de juny
40 de maig
quaranta dies
deu setmanes
dues setmanes
quatre setmanes
set setmanes
setmana, una setmana
setmanes (sense especificar quantes)
sis setmanes
tres setmanes
---
altres
any
avui
data fixa
data movible
demà
dia
dies de la setmana
dies del mes
dotze dies per a dotze mesos
estació
hora
mes
parts de la jornada
període movible
quaranta dies
setmana
---
canícula
equinocci
Zilele Babelor
any
anys (plural; genèric)
cent anys
mig any
mil anys
set anys
subcategoria de cronologia
tres anys
avui
1 d'abril
1 d'agost
1 de gener
1 de juny
1 de maig
1 de març
1 de setembre
10 d'abril
10 de gener
10 de juliol
10 de juny
10 de setembre
11 de maig
11 de març
12 d'abril
12 de maig
12 de novembre
12 de setembre
13 de maig
14 de setembre
15 d'abril
15 d'agost
15 de març
15 de setembre
17 de març
18 d'abril
19 d'octubre
19 de maig
19 de març
2 d'abril
2 d'agost
2 de febrer
2 de gener
2 de maig
20 d'abril
20 de gener
20 de maig
20 de març
20 de novembre
21 d'abril
21 de juliol
21 de juny
21 de novembre
25 d'abril
25 de març
27 de juliol
27 de març
28 de maig
3 d'abril
3 de desembre
3 de maig
30 de juliol
30 de juny
4 d'abril
5 d'abril
7 d'abril
7 de març
70 d'abril
8 d'abril
8 de juny
8 de maig
9 d'abril
9 de gener
9 de juliol
9 de maig
Agnès (Santa —)
Àgueda (Santa —), Àgata (Santa —)
Agustí (Sant —)
Albí d'Angers (Sant —)
Albí de Châlons (Sant— )
Alexandre (Sant —)
Ambrosi (Sant —)
Anaclet (Sant —)
Anatoli (Sant —)
Andreu (Sant —)
Anna (Santa —)
Ansano (Sant —)
Antolí (Sant —)
Antoní (Sant —)
Antoni de Pàdua (Sant —)
Antoni, abat (Sant —)
Antonieta (Santa —)
Anunciació (l' —), Encarnació, Verge de març
Any Nou
Apol·linar de Ravenna (San —)
Apol·lònia (Santa —)
Arcadi (Sant —)
Armindenul
Arnau (Sant —)
Assumpció (l' —), Verge d'agost
Atanasi i Ciril (Sants —)
Aureli? (Sant —)
Baba Dochia
Baldiri (Sant —)
Bàrbara (Santa —)
Bartomeu (Sant —)
Basili (Sant —)
Benet de Núrsia (Sant —)
Benet de Palerm (Sant —)
Benjamí (Sant —)
Bernabé (Sant —)
Bernadí (Sant —)
Bernat (Sant —)
Bibiana (Santa —)
Blai (Sant —)
Bonifaci (Sant —)
Brígida (Santa —)
Bru (Sant —)
Calixte (Sant —)
Candelera (la —)
Caralampi (Sant —)
Carles (Sant —)
Carme (Nostra Senyora del —)
Catald (Sant —)
Caterina d'Alexandria (Santa —)
Caterina de Siena (Santa —)
Cebri? (Sant —)
Cecília (Santa —)
Cenobi (Sant —)
Cir (Sant —)
Clar (Sant —)
Clara (Santa —)
Clet [Anaclet] (Sant —)
Climent (Sant —)
Colette (Sainte —)
Coloma (Santa —)
Concepció (Immaculada)
Constància (Santa —)
Crispí i Crispini? (Sants —)
Crispí, màrtir (Sant —)
Crist (Sant —)
Cunegunda (Santa —)
Delfina (Santa —)
Demetri (Sant —)
Difunts (Dia de —)
Dionís (Sant —)
Dionísia (Santa —)
Diumenge (Sant —)
Donat (Sant —)
Dorotea (Santa —)
Elies (Sant —)
Eloi (Sant —)
Emilià (Sant —)
Enric (Sant —)
Espiridó (Sant —)
Esteve (Sant —)
Eudald (Sant —)
Eufrasi (Sant —)
Eugeni de Cartago (Sant —)
Eugeni de Toledo (Sant —)
Eulàlia [de Barcelona] (Santa —)
Eustaqui (Sant —)
Eutropi (Sant —)
Fabi? (Sant —)
Faustí (Sant —)
Felici? (Sant —)
Felicitat (Santa —)
Felip (Sant —) i Jaume el Menor (Sant —)
Felip Neri (Sant —)
Fermí d'Amiens (Sant —)
Fermí, bisbe i màrtir (Sant —)
Ferran (Sant —)
Ferriol (Sant —)
Florenci (Sant —)
Florentí (Sant —)
Foci (Sant —)
Fosca (Santa —)
Francesc d'Assís (Sant —)
Francesc de Paula (Sant —)
Fredi? (Sant —)
Fructuós (Sant —)
Gal (Sant —)
Germ? d'Auxerre (Sant —)
Germ? de París (Sant —)
Gertrudis (Santa —)
Gervasi (Sant —)
Gil (Sant —)
Gontr? (Sant —)
Gorgoni (Sant —)
Gregori de Nissa (Sant —)
Gregori el Magne (Sant —)
Gregori Taumaturg (Sant —)
Gregori VII (Sant —)
Guillem (Sant —)
Hermàgores (Sant —)
Hilari (Sant —)
Hipòlit (Sant —)
Homobó (Sant —)
Honorat (Sant —)
Honorina (Santa —)
Hug (Sant —)
Ignasi (Sant —)
Ioan Botezătorul (Sant —)
Isabel d'Hongria (Santa —)
Isabel de França (Santa —)
Iscle (Sant —)
Isidor (Sant —)
Isidre Llaurador (Sant —)
Jaume el Major (Sant —)
Jeroni (Sant —)
Joan ante Portam Latinam (Sant —)
Joan Baptista (Sant —)
Joan Clímac (Sant —)
Jordi (Sant —)
Josep (Sant —)
Judes (Sant—)
Juli? de Conca (Sant —)
Juli? de Toledo (Sant —)
Juli? l'Hospitalari (Sant —)
Júlia (Santa —)
Just (Sant —)
Lambert (Sant —)
Leopold (Sant —)
Leufred (Sant —)
Lliceri (Sant —)
Llorenç (Sant —)
Lluc (Sant —)
Llúcia (Santa —)
Lluís d'Anjou (Sant —)
Macari (Sant —)
Magdalena (Santa —)
Magí (Sant —)
Mamert (Sant —)
Marc (Sant —)
Marcial (Sant —)
Margarida (Santa —)
Maria Magdalena de Pazzi (Santa —)
Marina (Santa —)
Martí d'estiu (Sant —)
Martí de Tours (Sant —)
Mateu (Sant —)
Maties o Macià (Sant —)
Maure (Sant —)
Maurici (Sant —)
Medard (Sant —)
Menodora, Metrodora, Nimfodora (Santes —)
Miquel (L'Aparició de Sant —)
Miquel (Sant —)
Modest (Sant —)
Moşi [dia dels —]
Nadal
Nativitat de la Verge, Verge de setembre
Nicolau de Bari (Sant —)
Nicolau de Tolentino (Sant —)
Nom de Maria (el —)
Onèsim (Sant —)
Oportuna (Santa —)
Pàmfil (Sant —)
Pancraç (Sant —)
Parascheva (Santa —)
Patrici (Sant —)
Pau (la Conversió de Sant —)
Pau, apòstol (Sant —)
Pau, ermit? (Sant —)
Pedro, apóstol (San —)
Pedro, mártir (San —)
Pere ad Víncula (Sant —)
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Antioquia]
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Roma]
Pere Regalat (Sant —)
Perfecte (Sant —)
Peronella (Santa —)
Petru de Iarnă (Sant —)
Pietrele lui Sâmpetru
Pilar (Verge del —)
Ponç (Sant —)
Presentació de la Verge
Pròsper (Sant —)
Prudenci (Sant —)
Quaranta màrtirs de Sebaste
Quitèria (Santa —)
Radegunda (Santa —)
Rafel (Sant —)
Ramon (Sant —)
Ramon de Fitero (Sant —)
Ramon de Penyafort (Sant —)
Reis (Epifania)
Relíquies (Dia de les Santes —)
Remigi (Sant —)
Rita (Santa —)
Robert (Sant —)
Roc (Sant —)
Rom? (Sant —)
Romà, abat (Sant —)
Rosa (Santa —)
Roser (Verge del —)
Rupert (Sant —)
Sabí (Sant —)
Sadurní (Sant —)
Sant'Orso (d'Aosta) [designació en italià]
Santa Creu (Exaltació de la —)
Santa Creu (Invenció de la —)
Sebasti? (Sant —)
Sergi (Sant —)
Servaci/Servand (Sant —)
Set Dorments d'Efes (els —)
Severí (Sant —)
Sfinţiţi Mucenici şi Episcopi din Cherson (Sants —)
Silveri (Sant —)
Silvestre (Sant —)
Simeó (Sant —)
Simó (Sant —)
Sofia (Santa —)
Stretenia / Stretania
Sulpici (Sant —)
Tecla (Santa —)
Teresa (Santa —)
Timoteu de Prússia (Sant —)
Tomàs d'Aquino (Sant —)
Tomàs, apòstol (Sant —)
Tots Sants
Transfiguració del Senyor
Trisfetitele
Urb? (Sant —)
Valentí (Sant —)
Venceslau de Bohèmia (Sant —)
Verena de Zurzach (Santa —)
Verònica (Santa —)
Vicenç (Sant —)
Víctor (Sant —)
Visarion Cuviincios
Visitació de la Verge
Vit (Sant —)
Ascensió (L'—)
Barca (Verge de la —)
Corpus
Dijous Sant
Dimarts de Carnaval
Dimecres de cendra
Dissabte Sant
Diumenge de Carnaval
Divendres Sant
Moşi de Vară (ziua de —)
Pasqua de Resurrecció
Pelegrina (la Verge —)
Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)
Rams (Diumenge de —)
Senyor dels Passos
Trinitat (festa de la Santíssima —)
dem? passat (el dia següent a demà)
demà
cent dies
cinc dies, cinquè dia
cinquanta dies
deu dies, desè dia
dia següent
dia, jornada; un dia
dies (plural; genèric)
divuit dies
dos dies, segon dia
dotze dies
noranta dies
nou dies, novè dia
primer dia
quatre dies, quart dia
quinze dies, una quinzena
seixanta dies
set dies, setè dia
sis dies, sisè dia
trenta dies
trenta-set dies
trenta-un dies
tres dies, tercer dia
vigília, dia anterior
vint dies, una vintena
vint-i-nou dies
vint-i-quatre dies
vint-i-set dies
vint-i-tres dies
vint-i-un dies
vint-i-vuit dies
vuit dies, vuitè dia
dijous
dilluns
dimarts
dimecres
dissabte
diumenge
divendres
tretze diumenges
cinc (el —), cinquè (el —)
deu (el —)
dos (el —)
el quatre, el quart
els dies manllevats per un mes al precedent
quince (el —)
sis (el —)
trenta (el —)
tres (el —)
u (l' —)
vint (— el)
vint-i-cinc (el —)
vint-i-dos (el —)
vint-i-nou (el —)
vint-i-set (el —)
vint-i-vuit (el —)
vuit (el —)
dotze dies per a dotze mesos
estació (en general)
estiu
estiuets
hivern
hivernet (hivern tardà)
primavera
tardor
témpores
cent hores
hora, una hora
hores
la una
les deu
les dotze
les dues
les nou
les onze
les set [de la tarda]
les sis [de la tarda]
les tres
tres hores
vint-i-quatre hores
abril
agost
desembre
dos mesos
dotze mesos
febrer
gener
juliol
juny
maig
març
mes (genèric), un mes
mes anterior
mes següent
mesos (plural; genèric)
nou mesos
novembre
octubre
quatre mesos
set mesos
setembre
sis mesos
tres mesos
vuit mesos
alba, albada, aurora
capvespre, crepuscle, posta de sol
dia (en oposició a nit)
matí
matinada
migdia
mitjanit
nit
tarda
vespre, vesprada
Advent
Carnaval
Quaresma
Rogacions
Setmana Santa
40 d'abril
40 de juny
40 de maig
quaranta dies
deu setmanes
dues setmanes
quatre setmanes
set setmanes
setmana, una setmana
setmanes (sense especificar quantes)
sis setmanes
tres setmanes
Meteorologia: (qualsevol de les següents)
---
arc de Sant Martí
boira
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
gebre
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
noms de vents [en cursiva + descripció succinta]
núvols
ombra
pluja amb sol
pluja, ploure
predicció
rosada
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
vent [i designacions afins de tipus més aviat genèric]
(subcategoria)
---
arc de Sant Martí
boira
broma [boira, i en particular la que es forma sobre el mar]
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
cel a cabretes, a borreguets
cel rogent
fosc, cobert
serè, clar, net, ras
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
freds tardans
fresca
gebre
desgel, desglaç
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
ábrego i variants [vent temperat i humit del sud-oest, que porta les pluges]
aire d'avall i similars [procedent del sud, de terres baixes, del mar]
aire de arriba, vent de dalt i similars [procedent del nord, de la muntanya]
aire huelhèr [vent del sud-est, Vall d'Aran]
alber [nom de vent inspirat en la serra de les Alberes]
alcovês [vent del sud-oest, a Portugal]
aquilón i similars [vent del nord]
aragonès [procedent d'Aragó]
asturiano [vent procedent d'Astúries]
autan i variants [vent de l'est o el sud, segons les regions]
balaguèra [vent càlid del migdia, a la Vall d'Aran i la Gascunya]
bergued? [procedent de Berga, localitat de la Catalunya septentrional]
biso [en grafia mistraliana per a l'occità], bisa [vent fred; del nord a Occitània], bise [en francès]
bochorno, voltorn i variants [vent de l'est, sud i sud-est, que porta tempestes]
bora, buere i variants [vent sec i fred del nord que bufa a la zona de l'Adriàtic]
Bragancés [viento procedente de Braganza y localizado en Galicia]
bragués, braguês [vent que bufa de Braga]
breiva, breva [vent de ponent]
brischla [vent del nord]
brochina [vent fred de la província d'Osca, Aragó]
buerin, borino [vent d'estiu procedent de l'alt Adriàtic]
burganés [vent procedent de Burganes i localitzat a Galícia]
caldelao [procedent de Castro Caldelas, Galícia]
cantaril [vent del sud a la regió de Trás-os-Montes, Portugal]
cierzo, cerç i afins [vent fred del nord]
crivăţ [vent fort i fred que bufa a l'hivern a Moldàvia i a la planura del Danubi des del nord-est]
curena [vent del sud-oest]
cureñu [vent local d'Astúries]
descuernacabras [vent fred del nord]
empordanès [vent de l'Empordà]
espitller [?]
favonio i variants [ llatí FAVONIU]
francès [vent procedent de França]
gabacha [vent fred a la Vall de Gistau, Alt Aragó]
galerna [vent fort del nord-oest]
gallego, galego i variants [vent procedent de Galícia]
garbino, garbín, garbí [vent del sud-oest]
gregal i variants [vent del nord-est]
lebeche, llebeig, labé i afins [vent del sud-oest]
levante, levant, llevant i afins [vent de l'est]
madrileño [vent procedent de Madrid]
marero, mareiro [vent de mar]
marin, marina, marinada [vent de mar]
melidao [vent procedent de Melide, localitat de Galícia]
migjorn [vent del sud]
mistral i afins [vent del nord-oest]
monegrino [dels Monegres]
montañés [de la muntanya]
montornès [potser deturpació de (n)arbonès]
moregano (aire —) [vent fort i del sud]
morellà, morella, morellano [nom de vent inspirat en la localitat de Morella]
narbounés [narbonés, en versió occitana normativa], narbonès, (n)arbonès i variants [nom de vent inspirat en la localitat de Narbona]
padronés [procedent de Padrón, localitat de Galícia]
pallarès [procedent de la comarca catalana del Pallars]
pampero [vent del sud-oest a Argentina]
peroxao [procedent de A Peroxa, lloc de Galícia]
poniente, ponent i variants [vent de l'oest]
regañón [vent del nord-oest a la Península Ibèrica]
reguinyol [vent fred de Catalunya]
ripollès [procedent de Ripoll, localitat del nord de Catalunya]
rossellonès [vent que bufa del Rosselló]
sarriao, sarriano [procedent de Sarria, lloc de Galícia]
serè [vent de l'oest]
serrano [de la serra]
siroco, sirocco, siroc, jaloque, xaloc [vent del sud-est]
solano i variants [vent que bufa d'on neix el sol]
suão [vent del sud, a Portugal]
tarragoní [procedent de Tarragona]
terral, vènt-terrau, terreru i afins [vent de terra]
tortosano [vent procedent de Tortosa]
tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]
travesía, travesío [vent que bufa de ponent, del mar]
travèsso/traverso [vent de l'oest a la vall del Roine]
valencià, valenciano [nom de vent inspirat en la localitat de València]
villalbés [procedent de Villalba, localitat de Galícia]
xativí [nom de vent inspirat en la localitat de Xàtiva]
zamorao [procedent de Zamora, Espanya]
núvols
ombra
pluja amb sol
bombolles (com a indici de pluja persistent)
plovisqueig
pluja forta, aiguat, xàfec
pluja, ploure
predicció
predicció directa [coincideixen el punt de partida de la previsió i el seu resultat]
predicció inversa [el punt de partida de la previsió i el seu resultat són oposats]
rosada
altura i projecció del sol
eclipse de sol
halo (corona de sol)
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
brisa
calma (absència de vent)
huracà
remolí, terbolí
tifó
vendaval
vent
---
arc de Sant Martí
boira
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
gebre
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
noms de vents [en cursiva + descripció succinta]
núvols
ombra
pluja amb sol
pluja, ploure
predicció
rosada
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
vent [i designacions afins de tipus més aviat genèric]
---
arc de Sant Martí
boira
broma [boira, i en particular la que es forma sobre el mar]
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
cel a cabretes, a borreguets
cel rogent
fosc, cobert
serè, clar, net, ras
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
freds tardans
fresca
gebre
desgel, desglaç
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
ábrego i variants [vent temperat i humit del sud-oest, que porta les pluges]
aire d'avall i similars [procedent del sud, de terres baixes, del mar]
aire de arriba, vent de dalt i similars [procedent del nord, de la muntanya]
aire huelhèr [vent del sud-est, Vall d'Aran]
alber [nom de vent inspirat en la serra de les Alberes]
alcovês [vent del sud-oest, a Portugal]
aquilón i similars [vent del nord]
aragonès [procedent d'Aragó]
asturiano [vent procedent d'Astúries]
autan i variants [vent de l'est o el sud, segons les regions]
balaguèra [vent càlid del migdia, a la Vall d'Aran i la Gascunya]
bergued? [procedent de Berga, localitat de la Catalunya septentrional]
biso [en grafia mistraliana per a l'occità], bisa [vent fred; del nord a Occitània], bise [en francès]
bochorno, voltorn i variants [vent de l'est, sud i sud-est, que porta tempestes]
bora, buere i variants [vent sec i fred del nord que bufa a la zona de l'Adriàtic]
Bragancés [viento procedente de Braganza y localizado en Galicia]
bragués, braguês [vent que bufa de Braga]
breiva, breva [vent de ponent]
brischla [vent del nord]
brochina [vent fred de la província d'Osca, Aragó]
buerin, borino [vent d'estiu procedent de l'alt Adriàtic]
burganés [vent procedent de Burganes i localitzat a Galícia]
caldelao [procedent de Castro Caldelas, Galícia]
cantaril [vent del sud a la regió de Trás-os-Montes, Portugal]
cierzo, cerç i afins [vent fred del nord]
crivăţ [vent fort i fred que bufa a l'hivern a Moldàvia i a la planura del Danubi des del nord-est]
curena [vent del sud-oest]
cureñu [vent local d'Astúries]
descuernacabras [vent fred del nord]
empordanès [vent de l'Empordà]
espitller [?]
favonio i variants [ llatí FAVONIU]
francès [vent procedent de França]
gabacha [vent fred a la Vall de Gistau, Alt Aragó]
galerna [vent fort del nord-oest]
gallego, galego i variants [vent procedent de Galícia]
garbino, garbín, garbí [vent del sud-oest]
gregal i variants [vent del nord-est]
lebeche, llebeig, labé i afins [vent del sud-oest]
levante, levant, llevant i afins [vent de l'est]
madrileño [vent procedent de Madrid]
marero, mareiro [vent de mar]
marin, marina, marinada [vent de mar]
melidao [vent procedent de Melide, localitat de Galícia]
migjorn [vent del sud]
mistral i afins [vent del nord-oest]
monegrino [dels Monegres]
montañés [de la muntanya]
montornès [potser deturpació de (n)arbonès]
moregano (aire —) [vent fort i del sud]
morellà, morella, morellano [nom de vent inspirat en la localitat de Morella]
narbounés [narbonés, en versió occitana normativa], narbonès, (n)arbonès i variants [nom de vent inspirat en la localitat de Narbona]
padronés [procedent de Padrón, localitat de Galícia]
pallarès [procedent de la comarca catalana del Pallars]
pampero [vent del sud-oest a Argentina]
peroxao [procedent de A Peroxa, lloc de Galícia]
poniente, ponent i variants [vent de l'oest]
regañón [vent del nord-oest a la Península Ibèrica]
reguinyol [vent fred de Catalunya]
ripollès [procedent de Ripoll, localitat del nord de Catalunya]
rossellonès [vent que bufa del Rosselló]
sarriao, sarriano [procedent de Sarria, lloc de Galícia]
serè [vent de l'oest]
serrano [de la serra]
siroco, sirocco, siroc, jaloque, xaloc [vent del sud-est]
solano i variants [vent que bufa d'on neix el sol]
suão [vent del sud, a Portugal]
tarragoní [procedent de Tarragona]
terral, vènt-terrau, terreru i afins [vent de terra]
tortosano [vent procedent de Tortosa]
tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]
travesía, travesío [vent que bufa de ponent, del mar]
travèsso/traverso [vent de l'oest a la vall del Roine]
valencià, valenciano [nom de vent inspirat en la localitat de València]
villalbés [procedent de Villalba, localitat de Galícia]
xativí [nom de vent inspirat en la localitat de Xàtiva]
zamorao [procedent de Zamora, Espanya]
núvols
ombra
pluja amb sol
bombolles (com a indici de pluja persistent)
plovisqueig
pluja forta, aiguat, xàfec
pluja, ploure
predicció
predicció directa [coincideixen el punt de partida de la previsió i el seu resultat]
predicció inversa [el punt de partida de la previsió i el seu resultat són oposats]
rosada
altura i projecció del sol
eclipse de sol
halo (corona de sol)
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
brisa
calma (absència de vent)
huracà
remolí, terbolí
tifó
vendaval
vent
---
arc de Sant Martí
boira
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
gebre
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
noms de vents [en cursiva + descripció succinta]
núvols
ombra
pluja amb sol
pluja, ploure
predicció
rosada
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
vent [i designacions afins de tipus més aviat genèric]
---
arc de Sant Martí
boira
broma [boira, i en particular la que es forma sobre el mar]
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
cel a cabretes, a borreguets
cel rogent
fosc, cobert
serè, clar, net, ras
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
freds tardans
fresca
gebre
desgel, desglaç
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
ábrego i variants [vent temperat i humit del sud-oest, que porta les pluges]
aire d'avall i similars [procedent del sud, de terres baixes, del mar]
aire de arriba, vent de dalt i similars [procedent del nord, de la muntanya]
aire huelhèr [vent del sud-est, Vall d'Aran]
alber [nom de vent inspirat en la serra de les Alberes]
alcovês [vent del sud-oest, a Portugal]
aquilón i similars [vent del nord]
aragonès [procedent d'Aragó]
asturiano [vent procedent d'Astúries]
autan i variants [vent de l'est o el sud, segons les regions]
balaguèra [vent càlid del migdia, a la Vall d'Aran i la Gascunya]
bergued? [procedent de Berga, localitat de la Catalunya septentrional]
biso [en grafia mistraliana per a l'occità], bisa [vent fred; del nord a Occitània], bise [en francès]
bochorno, voltorn i variants [vent de l'est, sud i sud-est, que porta tempestes]
bora, buere i variants [vent sec i fred del nord que bufa a la zona de l'Adriàtic]
Bragancés [viento procedente de Braganza y localizado en Galicia]
bragués, braguês [vent que bufa de Braga]
breiva, breva [vent de ponent]
brischla [vent del nord]
brochina [vent fred de la província d'Osca, Aragó]
buerin, borino [vent d'estiu procedent de l'alt Adriàtic]
burganés [vent procedent de Burganes i localitzat a Galícia]
caldelao [procedent de Castro Caldelas, Galícia]
cantaril [vent del sud a la regió de Trás-os-Montes, Portugal]
cierzo, cerç i afins [vent fred del nord]
crivăţ [vent fort i fred que bufa a l'hivern a Moldàvia i a la planura del Danubi des del nord-est]
curena [vent del sud-oest]
cureñu [vent local d'Astúries]
descuernacabras [vent fred del nord]
empordanès [vent de l'Empordà]
espitller [?]
favonio i variants [ llatí FAVONIU]
francès [vent procedent de França]
gabacha [vent fred a la Vall de Gistau, Alt Aragó]
galerna [vent fort del nord-oest]
gallego, galego i variants [vent procedent de Galícia]
garbino, garbín, garbí [vent del sud-oest]
gregal i variants [vent del nord-est]
lebeche, llebeig, labé i afins [vent del sud-oest]
levante, levant, llevant i afins [vent de l'est]
madrileño [vent procedent de Madrid]
marero, mareiro [vent de mar]
marin, marina, marinada [vent de mar]
melidao [vent procedent de Melide, localitat de Galícia]
migjorn [vent del sud]
mistral i afins [vent del nord-oest]
monegrino [dels Monegres]
montañés [de la muntanya]
montornès [potser deturpació de (n)arbonès]
moregano (aire —) [vent fort i del sud]
morellà, morella, morellano [nom de vent inspirat en la localitat de Morella]
narbounés [narbonés, en versió occitana normativa], narbonès, (n)arbonès i variants [nom de vent inspirat en la localitat de Narbona]
padronés [procedent de Padrón, localitat de Galícia]
pallarès [procedent de la comarca catalana del Pallars]
pampero [vent del sud-oest a Argentina]
peroxao [procedent de A Peroxa, lloc de Galícia]
poniente, ponent i variants [vent de l'oest]
regañón [vent del nord-oest a la Península Ibèrica]
reguinyol [vent fred de Catalunya]
ripollès [procedent de Ripoll, localitat del nord de Catalunya]
rossellonès [vent que bufa del Rosselló]
sarriao, sarriano [procedent de Sarria, lloc de Galícia]
serè [vent de l'oest]
serrano [de la serra]
siroco, sirocco, siroc, jaloque, xaloc [vent del sud-est]
solano i variants [vent que bufa d'on neix el sol]
suão [vent del sud, a Portugal]
tarragoní [procedent de Tarragona]
terral, vènt-terrau, terreru i afins [vent de terra]
tortosano [vent procedent de Tortosa]
tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]
travesía, travesío [vent que bufa de ponent, del mar]
travèsso/traverso [vent de l'oest a la vall del Roine]
valencià, valenciano [nom de vent inspirat en la localitat de València]
villalbés [procedent de Villalba, localitat de Galícia]
xativí [nom de vent inspirat en la localitat de Xàtiva]
zamorao [procedent de Zamora, Espanya]
núvols
ombra
pluja amb sol
bombolles (com a indici de pluja persistent)
plovisqueig
pluja forta, aiguat, xàfec
pluja, ploure
predicció
predicció directa [coincideixen el punt de partida de la previsió i el seu resultat]
predicció inversa [el punt de partida de la previsió i el seu resultat són oposats]
rosada
altura i projecció del sol
eclipse de sol
halo (corona de sol)
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
brisa
calma (absència de vent)
huracà
remolí, terbolí
tifó
vendaval
vent
Àrea temàtica general: (qualsevol de les següents)
---
altres dialogismes
animals (menys els de pastura)
animals de pastura, bestiar, feines pecuàries
auguri
consells d'abric
dialogismes entre l'ésser hum? i els mesos
elements de la vida quotidiana
estrelles
facècies, bromes, bertranades
feines agrícoles
lluna
mar
món vegetal (indicis i aspectes varis)
personificació i afins
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
punts cardinals
territori
topònims [en cursiva]
(subcategoria)
---
altres dialogismes
abella, rusc
abellerol
agró
àguila
alosa
ànec
anguila
animals, bèsties, bestioles
aranya
aranya de mar
ase, ruc
becadell
borinot, abellot
bou, brau
calamar
caragol
cavall, euga
cérvol
cigala
cigne
cigonya
cogullada
colobres, serps
colom
corb
corc
cranc
cuc
cuc de seda
cuc de terra
cuca de llum
cucut
cuereta blanca
dofí
eriçó
ermini
eruga
escarabat
esparver
falcillot
folliga
formiga
formiga alada
gaig
gall dindi
gall, pollastre
gallina
garsa
gat
gavina
gos
granota
graula, cornella
grill
gripau
griva
grua
guatlla
guineu, guilla, guillot
llagosta (de mar)
llebre, conill
lleó
llop
mallerenga
marieta
marmota
merita
merla
milà
mosca, borinot, mosquit
mosquiter
mostela
mufló
mul, mula
musaranya
mussol
oca
ocells, aus (genèricament)
òliba
orca
oreneta
ós
papallona
papamosques
pardal
pela-roques
perdiu
pigot
pinsà
pioc salvatge
pit-roig
poll
poltre
porc
puça
pugó
puput
ratapinyada
ratolí, rata
rossinyol
salamandra
salmó
sangonera
sardina
sargantana, llangardaix
talp
tàvec
teixó
tord
tórtora
truita
vespa
xot
bestiar
bou
cabra, cabrum
ovelles
pastors
ramat
vaques
vedell
xais [i designacions afins per al mascle del bestiar oví]
bon auguri
mal auguri
consells d'abric
dialogismes amb implicació d'un pagès
dialogismes amb implicació d'un pastor
dialogismes amb implicació d'una vella
dialogismes sense l'explicitació d'una figura humana
aigua
balcó
banyar-se
barret i similars
barril o similars
bufanda
caçar, caçador
calçat
calderó, olla, cassola
carro o similars
casa
cendra
cinturó, corretja
cuina
dolor com a indici meteorològic (canvi de temps)
ensumar [com a indici meteorològic]
ferro
filar
finestra
fira, mercat
foc, llar
formatge
fum
fusta
graner
guants
joc
llenya
llet
llum d'oli, llumenera, espelma
mans seques
matalàs
mel
missa
ous (de gallina)
pa
paleta
peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]
rentar (fer la bugada), safareig
roba
sal
sentir [percepció de sons com a indici meteorològic]
sutge
tap
teranyina
teulada
tipus lexical capa i derivats
tipus lexical gabán, gabbano i afins
tipus lexical pelliza i derivats
tipus lexical sayo i derivats
tisa, carbonera
ventall
veure [com a indici meteorològic]
estrelles
facècies, bromes, bertranades
collita
feines agrícoles
fems, femer, femar
llaurar; arada
molí, moliner, molinada
regatge, regar
sega, segar
sembra, sembrar, llavor
trilla
vinya, verema i vi
"banyes" de lluna
creixent
eclipsi de lluna
fases de la lluna (en general)
formes i aspectes varis de la lluna
halo (cercle de lluna)
lluna
lluna clara, lluna fosca
lluna de colors (vermella, groga, etc.)
lluna nova
lluna plena
minvant
quarts de lluna
alga
escuma de mar
mar
marea
marejada
marina (zona de mar)
mariners
parts d'un vaixell (àncora, timó, veles, etc.)
vaixell, barca
all
alzina
ametlla, ametller
arboç, cirera d'arboç
arbre
arç
avellana
avet
bedoll
berbena
blat
blat de moro
bolets
cànem
canya
carbassa
card
castanya, castanyer
ceba
cereal
cigró
cirera
civada
codony, codonyer
col
donzell
el·lèbor
espiga
faig
faves
fenc
figa, figuera
flors (genèric); florir
fong
fruita, fruits
fulla
garrofa, garrofer
ginesta
gla
gra
gram
herba
hort, horta
jardí
julivert
làrix
llegums
lli
maduixa
margarida
mata, matoll
meló
mill
mongetes, fesols
móra, morera
nap, napar
nou, noguera, noguereda
oli, oliva, olivera
ordi
ortiga
palla, paller
palma
passionera
patates
pera
pèsol
pi, pineda, pinya
plantes (en general)
pomer, poma
pruna, prunera
rave
rosa, roser
rosella
roure, roureda
safrà
salze
sègol
server
tomàquet
trèvol
trufes
viola
abrigar-se, abric
afanyar-se
aixecar-se (del llit)
amistat
amor
anar-se'n a dormir
àngel, àngels
animalització (cues i altres casos)
avarícia
ballar
barba
besar
beure
bogeria
bondat
bruixes
burlar-se, fer burla
callar
cames
caminar
cantar
cap
capritxós (caràcter —)
cares
casar, casar-se
cavaller
coll, gola
comprar, vendre
correr
cortesia
cridar, xisclar
crueltat
cul, culada
culpa
dents
desafiament
descortesia
despertar-se
Déu
deure, obligació
dimoni, diable
dir
disfressar-se
dits
docilitat, mansuetud
domar, amansir
donar
dubtar
engany
enuig, enutjat
enveja
espatlla
esquena
extravagant (caràcter —)
falsedat
fart (de menjar)
febre
ferir
fúria, furiós
galant
gana
gentil
girar-se
impertinent (caràcter —)
infern
joventut, jove
jugar
malalt, malaltia
maldat
mandra
mans
matar
matinar
menjar
mentida, mentir
mirar
missatger
morir
nas
nedar
néixer
obstinació, tossuderia
parentiu (genèric)
parentiu: comares
parentiu: compares
parentiu: cosins
parentiu: fills, filles
parentiu: gendre
parentiu: germans
parentiu: madrastres
parentiu: mares
parentiu: marit, espòs
parentiu: muller, esposa
parentiu: nora, jove
parentiu: padrines
parentiu: padrins
parentiu: pares
parentiu: sogres
parentiu: vídues
parlar
paus (fer les —)
pecat
pèl, cabells
pensar malament
personificació (en general)
pessigolles (fer —)
petit
peus
pietat, impietat
pilleria, astúcia
pixar
plorar
por
pujar, baixar
rebel·lia
riquesa
riure, alegria
roncar
rondinar
rugir
saltar
set
son (tenir —)
suar
traïdor, traïció
treballar
tremolar
tristesa
ungles
veí, veïna
vellesa, vell, vella
venjar, venjar-se, venjança
ventre
Verge (la —)
vestir
veure
vil, vilesa
viure, reviure, ressuscitar
voluntat
xicot, minyó
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
Est
nord
nord-est
nord-oest
oest
sud
sud-est
sud-oest
alt (allò —)
badia
baix (allò —)
barranc
bosc
camí
camp
campana, campanar
carrer
carretera, carril
castell
cim, pic, turó i afins
ciutat
costa
cova, cau
era
fonts
glacera
horitzó
llac, llacuna
muntanyes
obaga
pedres, roques, penyes o similars
penell
pla, plana
plaça
plana fèrtil
platja
poble
ponts
port (de mar)
port (de muntanya)
pou
prat
pujol
regueró
ria
ribera [marge i riba del mar o riu, terra propera als rius]
rierol
riu, riuada, rambla
secà
serra
sòl
solana, lloc on toca el sol
terra
tipus lexical alpe o alpage [past d'estiu]
torrent
turó
vall
Ablanarina (La —)? [lloc d'Astúries]
Ador (en francès, Adour) [riu d'Occitània]
Ajalvir [lloc a prop de Madrid]
Ajoie [regió del Cantó del Jura, Suïssa]
Alagna, Aloagna [ciutat i vall de la provinicia de Vercelli, Itàlia]
Alba [lloc de la costa de Galícia]
Albi (l'—) [localitat de Catalunya]
Albufera (l'—) (en castellà, La Albufera) [província d'Alacant]
Alcalá (de Henares) [localitat de la província de Madrid]
Alcaraz [localitat de la província d'Albacete]
Alcarràs [localitat de Catalunya]
Alcoi (riu d'—) [també anomenat Serpis; riu de la província d'Alacant]
Aldehuela (La —) [localitat de la província d'Àvila]
Alès [població situada al departament del Gard]
Almatret [localitat de Catalunya]
Almenara (La —) [pic de la província d'Albacete]
Alpes (Les —) [sistema muntanyós europeu]
Altarrasa (La —) [petit altipl? de Navarra]
Alvra (Piz d'—) (en alemany, Albula) [pic i sistema muntanyós de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ambrusèit (l'—) [Friul]
Amd'Ursigna (fuora da l'—) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ancares [comarca de la província de Lleó]
Andalusia [regió del sud d'Espanya]
Andilla [lloc de la província de València]
Anillo [serra de la província de Jaén]
Ansar (còth d'—) [coll del Bearn, Occitània]
Aosta, Ôchta, Euta [localitat d'Itàlia]
Aragón [en castellà], Aragó [en català] [regió del nord d'Espanya]
Aramo/Aramu (L'—) [muntanya d'Astúries]
Arbeca [localitat de Catalunya]
Arbo [localitat de Galícia]
Arbolín (l'—) [pic d'Astúries]
Ardila [lloc de la província de Badajoz]
Ardila [riu de la província de Badajoz]
Areta [muntanyes de Navarra]
Armenteira [muntanya de Galícia?]
Arouca [localitat de Portugal]
Arpetta (l'—) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Arpiglia (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Arquillo (Sierra del —) [serra de la província de Càceres]
Arrajon (Arrajon-Era Hita; en francès, Arrayou-Lahitte) [lloc del departament dels Alts Pirineus, Occitània]
Arsac (Arzacq) [localitat del departament de Pyrénées-Atlantiques]
Artiga de Lin [zona de la Vall d'Aran]
Artosa (La —) [cim d'Astúries]
Artusu (l'Artusu) [Astúries]
Astuera [lloc d'Astúries]
Asturias [regió del nord d'Espanya]
Aubens [muntanya de Catalunya]
Aude [riu d'Occitània]
Aulet [lloc a Acós, en francès Accous, al Bearn, Occitània]
Aulet [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Auloron (Oulourou, Olourou; en francès, Oloron) [localitat d'Occitània]
Aupiho (l'—) [cim de la cadena de Lis Aupiho / Las Alpilhas, a prop d'Arles]
Auvèrnhe, Auvèrnha i variants (en occità); Auvergne (en francès); Alvernia o Auvernia [regió d'Occitània]
Avellaneras [Aragó]
Ávila [localitat de Castella]
Ayamonte [lloc de la província de Huelva]
Bagergue [localitat de la Vall d'Aran]
Baiona (Bayona en castellà; Bayonne en francès) [ciutat d'Occitània]
Balaguer [localitat de la comarca catalana de la Noguera]
Balouta [lloc de la província de Lleó]
Balsareny [localitat de Catalunya]
Bans (forêt des —) [bosc de Suïssa]
Baragaña (la —) [lloc d'Astúries]
Baraona, Barahona [lloc de la província de Sòria]
Barayo [platja d'Astúries]
Barbanza [serralada de Galícia]
Barcelona [capital de Catalunya]
Bârdo (en croat, Brdo) [lloc d'Ístria]
Bargas [localitat de Toledo]
Barguero [muntanya a l'occident d'Astúries]
Barja (en francès, Barjac) [nom de diverses poblacions; una d'elles, situada al departament del Gard]
Baselgia (Munt —) [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Bassian (eth —) [llac dels Pirineus]
Begur [localitat de Catalunya]
Beira (A —) [regió de Portugal]
Bellesa (La —), La Vellés [lloc de la província de Salamanca]
Benzúa (picu —) [Astúries]
Berbería [part septentrional d'Àfrica]
Bercía [lloc de Galícia] [?]
Berga [localitat de Catalunya]
Beringes [muntanya de la província de Càceres]
Bernia, Bèrnia [serra de la província d'Alacant]
Bernina [cadena de muntanyes i pic dels Alps suïssos]
Besinauda (en italià, Bisalta) [cim dels Alps d'Itàlia]
Betlem [ciutat de Judea on, segons el Nou Testament, va néixer Crist]
Bienservida [penyal de la província d'Albacete]
Bierzo (El —) [comarca de Lleó]
Biga (la —) [muntanya de Catalunya]
Biguera (peña —) [Astúries]
Bilbao [capital de Biscaia, País Basc]
Bilhó (O —) [localitat de Portugal]
Bisbín (en italià, il Bisbino) [muntanya de Llombardia, Itàlia]
Boiraxach [muntanya de la província d'Osca]
Bordèu (Bourdèu, Bourdèus; en francès, Bordeaux; en castellà, Burdeos) [ciutat d'Occitània]
Born (el —) (castellà, el Borne) [barri de Barcelona]
Borriol [localitat de la comarca de la Plana Alta, província de Castelló]
Bòsc d'Arròs (Bosdarros) [lloc del departament de Pyrénées-Atlantiques, al Bearn, Occitània]
Braña [vall d'Astúries]
Brañamayor [localitat d'Astúries]
Bregaglia (en alemany, Bergell) [Grisons, Suïssa, Llombardia, Itàlia]]
Bressé [muntanya de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Bugarag (Puèg de —) (Bugarach o Pech de Bugarach) [pic de les Corbèras, del departament de l'Aude]
Buin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa; al límit amb el Voralberg, Àustria]
Bundesca (la —) (en italià, Bondasca) [vall i muntanya de Bregaglia, Ticino, Suïssa]
Burela [localitat de Galícia]
Burgos [localitat de Castella]
Burguillos [lloc d'Extremadura]
Burón [nom de diversos llocs a l'entorn d'Astúries]
Burriac [muntanya de la comarca catalana del Maresme]
Bustelo [localitat de Galícia]
Ca Ferro Vell [lloc de Catalunya]
Cabalo (O —) [a les Islas Cíes, Galícia]
Cabeza (La —) [serra de la província de Badajoz]
Cabezón (El — de Oro) (en català, el Cabeçó (d'Or)) [serra de la província d'Alacant]
Cabra (la —) [vall d'Astúries]
Cabra [localitat de la província de Còrdova]
Cabrera [muntanya de Catalunya]
Cadinell (el —) [muntanya de Catalunya]
Cal Bisbe [lloc de Catalunya]
Cal Magí [lloc de Catalunya]
Calar (El —) [muntanya de la província d'Almeria]
Calde [localitat de Galícia]
Calderina (La —) [serra situada entre la província de Toledo i la de Ciudad Real]
Camadra [cim del Cantó del Ticino, Suïssa]
Camarena [turó de la província de Còrdova]
Camayor [plana fèrtil d'Astúries]
Camp [de Tarragona] (el —) [comarca de Catalunya]
Campo [localitat de la província d'Osca]
Campo Maior [localitat de Portugal]
Camprodon [localitat de Catalunya]
Can Castell? [lloc de Catalunya]
Can Parera [lloc de Catalunya]
Cañajarral (El —) [serra de la província de Badajoz]
Canales (Les —) [lloc d'Astúries]
Canaria (Gran Canaria) [una de les iIles Canàries]
Caneiru [lloc d'Astúries]
Canejan [localitat de la Vall d'Aran]
Caneyones [rierol d'Astúries]
Canigó (el —) (el Canigou en grafia mistraliana) [muntanya del Rosselló, comarca catalana sota administració francesa]
Cantabria [regió del nord d'Espanya]
Cantal (lo/lou —) (lo Chantau) [muntanya de l'Alvèrnia]
Cantu Manil [muntanya d'Astúries]
Capiella [lloc d'Astúries]
Caravia la Baxa (en castellà, Caravia Baja) [localitat d'Astúries]
Carballal (O —) [lloc de Galícia]
Carche (El —) (en català, el Carxe) [serra de Múrcia]
Cardó [serra de Catalunya]
Carizé [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Carmona [localitat de la província de Sevilla]
Carnota [localitat de Galícia]
Carrascoy [serra de Múrcia]
Casaño [riu d'Astúries]
Castelfrío [muntanya de la província de Terol]
Castellet [lloc de Catalunya]
Castellví (de la Marca) [localitat de Catalunya]
Castellví (de Rosanes) [localitat de Catalunya]
Castiello (picu —) (Picu Castiellu) [pic d'Astúries]
Castilla, Castela [en gallec i portuguès]
Catalunya [en català], Cataluña [en castellà]
Catllar (el —) [muntanya de Catalunya]
Catogne (le —) [pic del massís del Mont Blanc, a Suïssa]
Causse (o los Causses) [altiplans calcaris del Massís Septentrional occità, o Massís Central francès]
Cebollera (la —) [serra de La Rioja]
Cebreiro (O —) [muntanya de Galícia]
Céllecs, Séllecs [muntanya de Catalunya]
Centenera (La —) [localitat de la província de Jaén]
Cerdanya (la —) [comarca de Catalunya]
Cervera (de Pisuerga) [localitat de la província de Palència]
Cèsse (Cesse) [riu, afluent de l'Aude, Occitània]
Cetràru (en italià, Cetraro) [poble de la província de Cosenza]
Ceuta [ciutat espanyola del nord d'Àfrica]
Chantada [localitat de Galícia]
Chanteis (en francès, Chanteix) [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Chapisun (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Charsinom (il Plan —) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Chaux-de-Fonds (la —) [localitat del Cantó de Neuchâtel, Suïssa]
Chucena [localitat de la província de Huelva]
Chucho (el —) [muntanya de Navarra]
Cid (el —) [muntanya de la província d'Alacant]
Clapivell (el —) (el Clapí Vell) [muntanya de Catalunya]
Clot de l'Arç (el —) [lloc de Catalunya]
Coll de la Torre (el —) [muntanya de Catalunya]
Colldejou [localitat de Catalunya i muntanya homònima de Catalunya]
Coma (la —) [Catalunya]
Constatin (¿Constantim?) [Portugal]
Cope [cap de Múrcia]
Cordelera (La —) [lloc de la costa de Gijón, Astúries]
Còrdova [ciutat d'Andalusia]
Cornac (Cournac) [localitat del departament d'Òlt, en francès Lot, Occitània]
Corneja (valle de —) [vall de la província d'Àvila]
Corsica [Còrsega]
Coruña, Cruña (A —) [ciutat de Galícia]
Cotiella [muntanya d'Aragó]
Cotovellosu [muntanya d'Astúries]
Coulègno (Colenha) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Courío [muntanya d'Astúries]
Couta (a —) [Astúries]
Cova (de Monserrat) (la —) [Catalunya]
Cova Santa (la —) [lloc de la província de Castelló]
Coveta (la —) [lloc de Campo, província d'Osca]
Crasta Mora [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Cruz (La —) [turó de la província d'Àvila]
Cuana [muntanya d'Astúries]
Cuba (d)e Rota (La —), El Perro de Rota [cova de Rota, Andalusia]
Cucalón [localitat de la província de Terol]
Cudillero [lloc d'Astúries]
Cudrial [lloc de la província de Badajoz]
Cué [lloc d'Astúries]
Cuera (El —) [serra d'Astúries]
Cueva Galana [penya a Pola de Somiedo, Astúries]
Cumar Barla (fuora da —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Curota (A —) [muntanya de Galícia]
Curotiña (A —) [muntanya de Galícia]
Curun (en italià i alemany, Curon) [localitat de la província de Bozen, Itàlia; tocant a l'Engadina (Suïssa) i Àustria]
Daganzo [lloc a prop de Madrid]
Daimiel [localitat de la província de Ciudad Real]
Daint (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Danuder (en alemany, Nauders) [localitat del Tirol, Àustria; a la frontera amb Suïssa]
Dé dè Myédzo (La —) (en francoprovençal), la Dent-du-Midi (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Dent d'Oche (la —) [pic de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
Dôle (pointe de la —) [pic de Suïssa, al límit amb França]
Dourdougno (la —) (La Dordonha; en francès, Dordogne) [departament de França; també nom d'un riu]
Douro, Duero [riu de la Península Ibèrica]
Duan (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Dzaman (en francès, Jaman) [muntanya de Suïssa]
Ebro [en castellà], Ebre [en català] [el riu Ebre, a la Península Ibérica]
Écija [localitat de la província de Sevilla]
Egoual / Augal (l'—) (en francès, L'Aigoual) [muntanya de les Cevenas/Cévennes]
Empord? (l'—) [comarca de Catalunya]
Engadina (romanx Engiadina) [vall del Cantó dels Grisons, Suïssa]
Enu [localitat d'Astúries]
Epitaillet (l'—) [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Erata [muntanya d'Aragó]
Erau (l'—) (en francès, Hérault) [riu d'Occitània]
Erin (en francoprovençal), Hérens (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Escaladei [localitat de Catalunya]
Esgueira [localitat de Portugal]
España; Espanya (en català), Espanha (en occità i en portuguès), etc.
Esparreguera [localitat de Catalunya]
Espasa (La —) [platja d'Astúries]
Espina [lloc d'Astúries]
Espluga de Toledo (la —) [lloc de la província d'Osca]
Estany (l' —) [lloc de Catalunya]
Estany Tort (l'—) [llac a prop de l'Ametlla de Mar, localitat de Catalunya]
Estela [cim del Berguedà, Catalunya]
Estella [localitat de Navarra]
Estepa [serra de la província de Sevilla]
Estoupo (El —) [muntanya d'Astúries]
Estrecho (El —), El Estrecho de Gibraltar
Etroble, Étroubles [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Faja (la —) [lloc de Catalunya]
Fajo (La —), La Faja [nom de diversos llocs del domini occit? (Gard, Losera, Aude, etc.]
Fanalar (el —) [lloc de Catalunya]
Fanlo [poble d'Aragó]
Farelo (O —) [muntanya de Galícia]
Faro (O —) [muntanya de Galícia]
Fâva (a —) (en francoprovençal), la Fava (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Feira (Vila da —; Santa Maria da —) [localitat de Portugal]
Ferrol [localitat de Galícia]
Fex [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Fogars [lloc de Catalunya]
Foissenc [regió situada a l'entorn de Foix, departament d'Ariège]
Follatères (les —) [lloc del Valais, Suïssa]
Font dels Monjos (la —) [font prop de Marganell, Bages, Catalunya]
Font-rubí [localitat de Catalunya]
Fora (Piz —) [pic situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia]
Força Real [lloc a prop de les muntanyes de les Corberes]
Forniello (El —) [Astúries]
Forquita (Picu la —) [pic d'Astúries]
Frailes (Los —) [muntanyes de la província d'Almeria]
Francia, França, France
Franqueira (A —) [santuari de Galícia]
Frantellone (llombard, Frantalùn) [pic de Poschiavo, Grisons, Suïssa]
Friûl, Friuli
Fu (El —) [muntanya de la província de Sòria]
Fuen Jordana (La —) [font de Ramastué, a la Vall de Benasc, Osca]
Fuerteventura [una de les Illes Canàries]
Furadía (La —) [muntanya d'Astúries]
Gabàs [localitat de la Vall de Benasc]
Galicia, Galiza
Galirón [muntanya de la província d'Osca]
Gandarío [platja a Bergondo, Galícia]
Garamanchón (El —) [port de muntanya d'Astúries]
Gargocha (a —) [Aragó]
Garlaban [muntanya del departament de Bouches-du-Rhône]
Gasconeta [diminutiu usat en lloc de Gascunya]
Gavarres (les —) [comarca de Catalunya]
Gave (de Pau) [riu occità]
Gave [denominació de diversos rius de la Gascunya pirinenca]
Generus (en italià, il Generoso) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Gilico [muntanya de la província de Jaén]
Ginestars [localitat de l'Aude, Occitània]
Gomera (La—) [turó prop d'Osuna, Sevilla]
Gotina (la —) [muntanya del departament de l'Aude]
Gotinas (las —) [lloc del departament de l'Aude, Occitània]
Goza (en francoprovençal), Gourze (en francès) [torre a Riex, cantó del Vaud, Suïssa romanda]
Gozón [municipi d'Astúries]
Granada [ciutat d'Andalusia]
Gratal [pic de la Serra de Guara, Aragó]
Grausat (Pueg d'en —) [muntanya del departament de la Corresa, Occitània]
Grazalema [localitat de la província de Cadis]
Gresas (Grèzes) [lloc a prop de Carcassona, Occitània]
Griega (La —) [platja d'Astúries]
Grimola [Montnegre, muntanya de Catalunya]
Grischun [Grisons, Cantó de Suïssa]
Groba (A —) [serra de la província de Pontevedra, Galícia]
Guadalcanal [localitat de la província de Sevilla]
Guadalquivir [riu d'Andalusia]
Guadarrama (El —) [serra al nord de Madrid]
Guadiana [Menor] [riu d'Andalusia, afluent del Guadalquivir]
Guadiana [riu de la Península Ibèrica]
Guara [serra de la província d'Osca, Aragó]
Güera, Buera [lloc d'Aragó]
Güimar [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
Gurlaina [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Herbón [localitat de Galícia]
Herrera (del Duque) [localitat de la província de Badajoz]
Herrèra (en francés, Herrère) [localitat del Bearn, Occitània]
Higa [de Monreal] (La —) [muntanya de Navarra]
Hontejas [penyes situades a Calatayud, província de Saragossa]
Huelma [localitat de la província de Jaén]
Ichaus (Issaus o Ishaus) [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Igueste [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
Illeiretta, Llieiretta [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Infiestu (L'Infiestu; en castellà, Infiesto) [localitat d'Astúries]
Inn (romanx En) [riu de l'Engadina, afluent del Danubi]
Irta [serra de la província de Castelló]
Isleta (La —) ["minipenínsula" de l'illa de Gran Canària]
Izaga [penya de Navarra]
Jabalcón [muntanya d'Andalusia]
Jabalcuz (El —) [serra d'Andalusia]
Jaén [ciutat d'Andalusia]
Jerez (de la Frontera) [localitat de la província de Cadis]
Jerez (de los Caballeros) [localitat de la província de Badajoz]
Joux (la —) [vall de la Suïssa romanda]
Jura [sistema muntanyós de Suïssa]
La Parra [localitat de la província de Badajoz]
La Serra [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Labaco [lloc de la província d'Osca]
Labán (Piz —) (en alemany, Schmalzkopf) [pic del Tirol, Àustria]
Lagarda (La Garda) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Lai Nair [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Langreo [localitat d'Astúries]
Lanzada (A —) [platja a O Grove, Pontevedra, Galícia]
Laric (o Alaric) [muntanya del departament de l'Aude]
Larón (Llarón) [localitat d'Astúries]
Las Crotos [nom de lloc d'Occitània]
Las Parras (de Castellote) [localitat de la província de Terol]
Latín (El —), Natín, deformació popular d'Aznaitín [muntanya de la província de Jaén]
Lausero [Losera; en francès, Lozère; serra]
Lavedan (o Labedà) [zona de la Gascunya, Occitània]
Lavèr [vall a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Layos [serra de la província de Toledo]
Lebrija [localitat de la província de Sevilla]
Ledesma [localitat de la província de Salamanca]
Lemosin, Limosin (en francès, Limousin) [regió d'Occitània]
León [ciutat d'Espanya]
Lezina [Lecina, localitat d'Aragó]
Lirou (Liron) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Lischana [pic i glacera de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Llacuna (la —) [lloc de Catalunya]
Llanç? [localitat de Catalunya]
Llanes [localitat d'Astúries]
Llanos (de Somerón) [lloc d'Astúries]
Lloroza [muntanya al límit de Cantàbria amb Astúries]
Lluç? [localitat de Catalunya]
Lobier (còth de —) [coll del Bearn, Occitània]
Lora (de Estepa) [localitat de la província de Sevilla]
Lugo [ciutat i província de Galícia]
Lumías [localitat de la província de Sòria]
Lunghin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Luque [localitat de la província de Còrdova]
Macastre [localitat de la província de València]
Maccarese [localitat a prop de Roma]
Madalena (la —) [lloc de Catalunya]
Madalena (La —) [muntanya d'Astúries]
Madrid [capital d'Espanya]
Magalouno [Magalona, lloc del Llenguadoc]
Málaga [ciutat d'Andalusia]
Malagón [localitat de la província de Ciudad Real]
Mallorca [Illes Balears]
Malniu [turó de Catalunya]
Maloja (en engadinès, Malögia) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mamisan (en francès, Mimizan) [localitat del departament de les Landes, Occitània]
Maó (cast. Mahón) [localitat de Menorca, Illes Balears]
Maraña [lloc de la província de Lleó, al costat d'Astúries]
Maravio (Marabiu) [port de muntanya, Astúries]
Marcó (el Mas de —) [lloc de Catalunya]
Mare de Déu de Queralt (la —) [santuari al Berguedà, Catalunya]
Mariane (Mont —) (Monte Amariana, en italià) [muntanya del Friül]
Marsiho (Marselha; en català, Marsella) [ciutat de la Provença, Occitània]
Martinsonero [devesa de la província de Badajoz]
Martorella (la —) [muntanya de Catalunya]
Marufe (Merufe) [lloc de Portugal a prop de Galícia]
Matas (¿Matos?) [localitat de la província de Guadalajara]
Meira [localitat i serra de Galícia]
Mérida [ciutat d'Extremadura]
Merón [platja d'Astúries]
Mesquita (la —) [lloc de Catalunya]
Messina [localitat de Sicília, Itàlia]
Mieres [localitat d'Astúries]
Mingoyo (Mengoyo) [lloc d'Astúries]
Miño, Minho [riu de la Península Ibèrica]
Mirabel [localitat de la província de Càceres]
Miranda (monte —) [muntanya de Galícia]
Miravet [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Miravete [pic d'Astúries]
Mitgel (Piz —) [pic dels Grisons, Suïssa]
Mohías, Moías [localitat i platja d'Astúries]
Mola (la —) [orònim referit a diferents llocs de Catalunya]
Moncau (el —) [muntanya de Catalunya]
Moncayo [muntanya situada entre les províncies de Saragossa (Aragó) i Sòria (Castella)]
Mondigo [muntanya de l'orient de Lugo]
Monforte [localitat de Galícia]
Monjardín [muntanya a prop d'Estella, Navarra]
Monlora [monestir de la província de Saragossa]
Monrondio (picu —) [pic d'Astúries]
Monsaraz [lloc de Portugal]
Mont (el —) [serra de Catalunya]
Mont Blanc (Le —) [muntanya dels Alps]
Mont Chavalard (le —) [muntanya del Valais, Suïssa]
Mont di Maj [muntanya del Friül]
Mont-Cau (en versió normativa, Montcauv; en francès, Mont Chauve) muntanya a prop de Niça, Occitània]
Montalban (en francès, Montauban) [ciutat del departament de Tarn-et-Garonne, Occitània]
Montalt (el —) [muntanya de Catalunya]
Montalvo (El —) [turó de la província de Salamanca]
Montán [localitat de Galícia]
Montarnaud [localitat del departament d'Erau (Hérault), Occitània]
Montau (el —) [muntanya de Catalunya]
Montaut, Mount-Aut [orònim i població al Rasès, en el departament de l'Aude]
Montcorbisson [muntanya de la Vall d'Aran]
Monte Gargàne [Gargano] (muntanya de Pulla, Itàlia)
Monte Lloy [muntaña d'Astúries]
Monte Louro, Montelouro [muntanya de la província de la Corunya, Galícia]
Monte Mayor [muntanya de la província de Màlaga]
Monte Minerva [muntanya de Villanova Monteleone, Sàsser, Sardenya]
Monte Rasu [muntaya de Bottidda, Sassari, Sardenya]
Monte Sanctu [muntanya de Siligo, Sàsser, Sardenya]
Montegil [muntanya de la província de Sevilla]
Montejurra [muntanya de Navarra]
Montgó [muntanya de la província d'Alacant]
Montgròs [muntanya del massís de Montserrat, Catalunya]
Montjuïc [muntanya de Barcelona]
Montllorer [muntanya de Catalunya]
Montmell (el —) [localitat i muntanya de Catalunya]
Montnegre [muntanya de Catalunya]
Montosa [muntanya d'Aragó]
Montsant (el Montsant) [serra de Catalunya]
Montsec (el —) [serra situada a la frontera entre Catalunya i Aragó]
Montseny (el —) [serra de Catalunya]
Montserrat [serra de Catalunya]
Montsi? [serra del sud de Catalunya]
Montsianell [serra de Catalunya]
Monzón [localitat d'Aragó]
Morella [localitat de la comarca de "els Ports", província de Castelló]
Morera (la —) (la Morera de Montsant) localitat de Catalunya]
Morlans (Morlaas) [lloc del Bearn, Occitània]
Morón [versió en castell? de Mourão] [lloc de Portugal]
Morón, Morón de la Frontera [localitat de la província de Sevilla]
Morrell (lo —) [lloc de la costa catalana, a prop de Mataró]
Morvedre (Murviedro, Murviedre) [localitat de la província de València]
Mosca (la —) [serra de la província de Càceres]
Mot da set Mezdis (il —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Motélon [vall de la Suïssa romanda]
Mount Ventour (Lo Mont Ventor; en francès, Mont Ventoux) [muntanya entre Provença i el Delfinat]
Mountagno-Negro (Montanha Negra) [muntanya d'Occitània]
Moutas (picu de —) (pico Pedrorio) [pic d'Astúries]
Mundeis [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mundin [vall i pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Muntafun (en alemany, Montafon) [vall del Vorarlberg, Tirol, Àustria]
Murta (la —) [serra de la província de València]
Muxía [localitat de Galícia]
Nambroca [localitat de la província de Toledo]
Naranco (El —) [muntaña d'Astúries]
Narbona (Narbouno, en grafia mistraliana) [ciutat d'Occitània]
Natison (il —) [riu del Friül]
Navarra
Navia [localitat d'Astúries]
Neira [de Rey] [Galícia]
Ñera (La —) [platja d'Astúries]
Nòra, Noro (en francès, Nore) [muntanya de la regió de Narbona]
Noreña [localitat d'Astúries]
Nudigls [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ocaña [localitat de la província de Toledo]
Oleiro [zona de costa, Astúries]
Olot [localitat de Catalunya]
Olt (Òlt; en francès, Lot) [riu d'Occitània]
Omaña [comarca de la província de Lleó]
Ons [illes de Galícia]
Oración (la —) [pou situat a Poo de Cabrales, Astúries]
Ordás [Somontano, Aragó]
Ordet [muntanya de Catalunya]
Oreña [cova de Cantàbria]
Orhi [pic de Navarra]
Orihuela [localitat de la província d'Alacant]
Ormonts (Les —) [vall del Cantó de Vaud, Suïssa]
Ortigueira [localitat de Galícia]
Oseira [població i monestir de Galícia]
Otoyo [muntanya de Biscaia, País Basc]
Ourense [ciutat i província de Galícia]
Ovar [localitat de Portugal]
Oviedo [capital d'Astúries]
Padrón [localitat de Galícia]
Pajares [port de muntanya entre Astúries i Lleó]
Palermo [localitat de Sicília, Itàlia]
Pallars (el —) (Palhars en occità) [comarca de Catalunya]
Palombera (La —) [port de muntanya, Astúries]
Pamplona [capital de Navarra]
Pandera (La —) [serra d'Andalusia]
Pando [muntanya d'Astúries]
Panillo [localitat de la província d'Osca]
Panxón [platja de Galícia]
Parapanda [serra de la província de Granada]
Paris (en català, París) [capital de França]
Parizòt (Parizòt) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Pau [capital del Bearn, Occitània]
Pedraforca (el —) [muntanya de Catalunya]
Pedregar (el —) [lloc de Catalunya]
Pedroveya [localitat d'Astúries]
Peguera (els Rasos de —) [camps rasos de muntanya, lloc de Catalunya]
Pelitrón (picu —) [pic d'Astúries]
Pellota (la —) [lloc de Catalunya]
Pena (en francès, Penne) [lloc d'Occitània]
Peña (La —) [muntanya de la província de Lleó]
Peñamayor [muntanya d'Astúries]
Peñapalomera [muntanya de la província de Terol]
Pení (el —) [muntanya de Catalunya]
Penso [localitat de Portugal]
Penyagatos [estret del riu Ebre]
Penyagolosa [muntanya de la província de Castelló]
Penyíscola (en catal? normatiu, Peníscola) [localitat de la comarca del Baix Maestrat, província de Castelló]
Pereda [localitat d'Astúries]
Pesells (els —) [lloc de Catalunya]
Pi Gros (el —) [lloc de la província de Castelló]
Pico Sacro / Sagro (O —) [muntanya de Galícia]
Picossa (la —) [muntanya de Catalunya]
Picotes (Los —) [lloc de la província de Terol]
Pierzu (picu —) [pic d'Astúries]
Pina (de Ebro) [localitat d'Aragó]
Pinzan [Friül]
Pirineo (El—), Els Pirineus [serralada]
Pisoc (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Pittinuri [lloc de Sardenya]
Plá de Ginebret (el) [Pla de Ginebret, lloc de Catalunya, sense cap altra especificació]
Plan [localitat d'Aragó]
Plattamala [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Plaz [bosc i prats de Bever, a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Pobla (la —), la Pobla de Lillet [localitat de Catalunya]
Poncione di Pesciora [pic situat entre els cantons del Ticino, Uri i Valais, Suïssa]
Pontes (As —) (As Pontes de García Rodríguez) [localitat de Galícia]
Port del Comte (el —) [port de muntanya de Catalunya]
Port(s) [el(s) —] [massís al límit de Catalunya, Aragó i el País Valencià]
Portiellu (El —) [lloc d'Astúries]
Porto (el —) [lloc sense identificar a l'occident d'Astúries, probablement el Puerto de Connio]
Portomarín [localitat de Galícia]
Portopí [barri portuari de Palma de Mallorca, Illes Balears]
Portugal
Prades [localitat de Catalunya]
Pravia [localitat d'Astúries]
Pría [lloc d'Astúries]
Puèg la Ròca (en francès, Puylaroque) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Puget (serre del —) [serra d'Occitània]
Pugghie (en italià, La Puglia; Apúlia) [regió d'Itàlia]
Puig (el —) [muntanya a prop de Paüls, localitat de la comarca del Baix Ebre]
Puig d'en Cama (el —) [muntanya de Catalunya]
Puig d'en Pla (el —) [lloc de Catalunya]
Puig de Montagut (lo—) [muntanya de Catalunya]
Puig Dui [muntanya de Catalunya]
Puig Gros [muntanya de Catalunya]
Puig-Reig [localitat de Catalunya]
Puigsobir? [muntanya al Solsonès, Catalunya]
Punteglias (Piz —) [pic de la Sobreselva, Grisons, Suïssa]
Puòg de Sent Lop (o Pic Saint-Loup) [pic a prop de Montpelhièr]
Purón [lloc d'Astúries]
Puyarcón [muntanya de l'Alt Aragó]
Pyanfayon, Plyanfayon (en francoprovençal), Planfayon (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Quero [localitat de la província de Toledo]
Querol [lloc de Catalunya]
Ramosch i variants [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ranc de Bonos [nom de lloc d'Occitània]
Rasés [antic comtat de l'alt Llenguadoc]
Rasón (El —), El Rasoncín [Astúries]
Rasquera [localitat de Catalunya]
Ravera (alp —) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rebellón [lloc d'Astúries]
Rebentin (Rebentí, Rebenti; en francès, Rabenty) [afluent de l'Aude, Occitània]
Redent [província d'Osca]
Rein (en romanx; en alemany, Rhein) [riu europeu]
Remolar [llacuna situada a la desembocadura del Llobregat, Catalunya]
Resch [port de muntanya entre Àustria i Itàlia]
Restelo [lloc a prop de Lisboa, Portugal]
Riba (l'Estret de la —) [estret del riu Francolí a l'Alt Camp, Catalunya]
Ribeiro (O —) [comarca de Galícia]
Ribera (la —) (la Ribera d'Ebre) [comarca de Catalunya]
Ricau [pic d'Astúries]
Ridaura [localitat de Catalunya]
Riells [lloc de Catalunya]
Rims [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ríosalido [localitat de la província de Guadalajara]
Riquisuelu [platja d'Astúries]
Roca (Cabo da —) [cap de Portugal]
Roca d'en Pla (la —) [lloc de Catalunya]
Rocabo [rierol situat a Cangas de Narcea, Astúries]
Rocacorba [muntanya de Catalunya]
Rocanys [muntanya a l'est de l'Aleixar, Catalunya]
Rodés (Roudez; en francès, Rodez) [localitat del departament d'Avairon, Occitània]
Roja (picu de la —) [pic d'Astúries]
Roldán (El —) [muntanya de Múrcia]
Roma [Itàlia]
Ronda [localitat de la província de Màlaga]
Róss (en italià, Russi) [localitat de la província de Ravenna, Itàlia]
Rosselló (Roussilhou, en grafia d'orientació mistraliana) [comarca catalana sota administració francesa]
Rota [localitat de la província de Cadis]
Roullens (Rolencs, en occità) [localitat del departament de l'Aude]
Rouno (en francoprovençal; Rhône, en francès) [riu europeu]
Ruinains (Val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rune (Runaz en francès) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Sagàs [localitat de Catalunya]
Salàs [nom de lloc, Catalunya]
Salga Aguda [muntanya de Catalunya]
Salmoriera (La —) [costa d'Astúries]
Salou [localitat de Catalunya]
Saluver (la val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Samagnun (en alemany, Samnaun) [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Samouco (O —) [localitat de Portugal]
San Antolín [lloc d'Astúries]
San Benito [turó de Madrid]
San Cristóbal [muntanya de Navarra]
San Ginés [muntanya de la província de Terol]
San José [serra d'Extremadura]
San Lorenzo (del Escorial) [lloc a prop de Madrid]
San Nicolás [lloc de la província d'Osca]
San Pascual [lloc de la província d'Alacant]
San Pedro [ermita a prop de Graus, a la província d'Osca]
San Pedro [turó de Madrid]
San Pietro? [Basílica de Sant Pere, Roma]
Sanmelar, Pico Samelar [pic a Cantàbria]
Sant Benet [ermita de Catalunya]
Sant Boi [localitat de Catalunya]
Sant Ferriol [muntanya de Catalunya]
Sant Gregori [ermita de Catalunya]
Sant Isidre [ermita de La Quar, Berguedà, Catalunya]
Sant Joan (Despí) [localitat de Catalunya]
Sant Juli? [muntanya de Catalunya]
Sant Juli? de Ramis [localitat de Catalunya]
Sant Magí (de la Brufaganya) [santuari a la Conca de Barberà, Catalunya]
Sant Magí [lloc de Catalunya]
Sant Martin (¿Sant Martin le Vièlh?) [lloc d'Occitània]
Sant Mateu [muntanya i serra de Catalunya]
Sant Miquel (de Montclar) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere (de Roda) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere Màrtir [muntanya de Catalunya]
Sant Quintí (de Mediona) [localitat de Catalunya]
Sant Ramon [muntanya de Catalunya]
Sant Salvador (de la Vedella) [monestir del Berguedà, Catalunya]
Sant-Pous [?] [Occitània]
Sant'Ana, Santa Ana [capella d'Astúries]
Santa Bàrbara [ermita de La Selva, Catalunya]
Santa Bàrbara [muntanya de Catalunya]
Santa Cristina [muntanya d'Astúries]
Santa Gadía [lloc d'Astúries]
Santa Helena [muntanya de Catalunya]
Santa María [illa de l'arxipèlag de les Açores]
Santa María [serra de la província de Badajoz]
Santa Tecla [muntanya de Galícia]
Santa Valièira [localitat de l'Aude, Occitània]
Santiago (de Compostela) [capital de Galícia]
Santillana [¿Santillana del Mar?, Cantàbria]
Santo Ventùri [Santa Venturi en versió normativa; i en francès, Sainte-Victoire; muntanya a prop d'Ais de Provença]
Sarral [lloc de Catalunya]
Sarrués [lloc de l'Alt Aragó]
Sasa (el —) [muntanya de la província d'Osca]
Sclavanîe, Slavonie [terres de llengua eslava, en friülà]
Scopi (Piz —) [pic situat al límit entre el Ticino i els Grisons, Suïssa]
Scuol [vall i localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Sebastopol [localitat d'Ucraïna]
Segarra (la —) [comarca de Catalunya]
Segre (el —) [riu de Catalunya]
Seloriu [lloc d'Astúries]
Serantes [muntanya de Biscaia, País Basc]
Serllé [en benasquès], Cerler [localitat de la Vall de Benasc, Osca]
Serra de Cavalls (la —) [serra de Catalunya]
Serra Morena [serra de Catalunya]
Sestolorro [muntanya d'Astúries]
Sevil [lloc d'Aragó]
Sevilla [ciutat d'Andalusia]
Sierra Gorda (La —) [serra de la província de Badajoz]
Sierra Morena [serra d'Andalusia]
Siman, ol Simágn (en italià, il Simano) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Sisargas [illes de Galícia]
Sitges [localitat de Catalunya]
Son (O —), Porto do Son [port de mar, Galícia]
Soria [localitat de Castella]
Sosorito [muntanya d'Aragó]
Sotonera (A —) [localitat de la comarca del Somontano, Aragó]
Stevron (Chevron, en francès) [muntanya de la Savoia, França]
Sueve (El —) [muntanya d'Astúries]
Sui [turó al Montseny, Catalunya]
Superga [muntanya a prop de Torí, Itàlia]
Susch [localitat i vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tajo [riu de la Península Ibèrica]
Talr? [muntanya de Catalunya]
Tarrén [lloc d'Aragó]
Tavertet [localitat de Catalunya]
Tavò i variants (en romanx), Davos [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tchumon (en francoprovençal), Chaumont (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Teide (El —) [muntanya de l'illa de Tenerife, Canàries]
Tenrero [platja d'Astúries]
Testa (La —) [muntanya de la província d'Almeria]
Tibidabo (el —) [muntanya de Barcelona]
Tiñosa (La —) [serra de la província de Còrdova]
Tirajana, Tirijana [muntanya de l'illa de Gran Canària]
Tito (el —) [muntanya d'Aragó]
Toledo [ciutat d'Espanya]
Tolivia [localitat d'Astúries]
Tordera (el/la —) [riu de Catalunya]
Torizon [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Toro (el —) [muntanya de Menorca, Illes Balears]
Toro [localitat de la província de Zamora]
Torres (picu —) [pic d'Astúries]
Tortosa [localitat de Catalunya]
Tossa (la —) [turó a prop d'Alfara, localitat de Catalunya]
Tossal (el —) [turó de la província d'Alacant]
Trauc de Madama [lloc del departament de l'Aude]
Trençan (Treçan, Tressan) [localitat del departament d'Erau, Occitània]
Tres Collets (els —) [collada al Berguedà, Catalunya]
Trient [gorja del Valais, Suïssa]
Trueire [riu del Gavaudan, afluent del Lot, Occitània]
Tsateillon (francès, Châtillon) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Tschütt o Tschütta (Piz —); en alemany, Stammerspitze [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tumpiv (Piz —) [pic dels Alps de Glarus, Suïssa]
Turb [muntanya de Catalunya]
Turbón (El —) [muntanya de la província d'Osca]
Turó d'en Torres (el —) [turó de Catalunya]
Turón [localitat d'Astúries]
Úbeda [localitat de la província de Jaén]
Ubiña (peña —) [muntanya d'Astúries]
Učka [serra d'Ístria]
Uina, fuora d'Uina [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ulla (A —) [comarca i riu, Galícia]
Urban (Lei Baumas de Venisa; en francès, Beaumes-de-Venise) [localitat del departament de la Vauclusa, Provença]
Ures [localitat de la província de Guadalajara]
Urriellu [pic d'Astúries]
Vacamorta [lloc de Catalunya]
Vacivèr, Bacivèr, Baciver [topònim referit a diferents zones de pastura als Pirineus del nord-est de l'Aragó i del nord-oest de Catalunya]
Val (alp—) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Val d'Aran (Era —), Era Val d'Arann [La Vall d'Aran, Pirineus]
Val Müsella [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Valais (Le —) (en francès) (Valéi, Valai i variants, en francoprovençal) [cantó de Suïssa]
Valencia (en català, València) [ciutat a l'est d'Espanya]
Valfrío [lloc de la província de Segòvia]
Valladolid [ciutat d'Espanya]
Vallbona [localitat de Catalunya]
Valldebous [barranc al Montsià, Catalunya]
Vallès (el —) [comarca de Catalunya]
Valtellina (en engadinès, Vuclina; en alemany, Veltlin) [vall de Lombardia, Itàlia; a la frontera amb Suïssa]
Van-né (le —) (en francoprovençal), le Vanel (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Veiga (A —) [Vegadeo, localitat de l'occident d'Astúries]
Vendrell (el —) [localitat de Catalunya]
Ventana [port de muntanya d'Astúries]
Ventaniella [port de muntanya d'Astúries]
Vertosan [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Vesubio [volc? a prop de Nàpols, Itàlia]
Vevè, Vevâi i variants (en francoprovençal; Vevey en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Vic [localitat de Catalunya]
Vidr? [localitat de Catalunya]
Vilaller [localitat de Catalunya]; Vidallèr [en benasquès]
Villalba (Vilalba en gallec) [localitat de Galícia]
Villalgordo [devesa de la província de Badajoz]
Villanueva (del Fresno) [lloc de la província de Badajoz]
Villuerca[s] (La[s] —) [serra d'Extremadura]
Viluorna [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Vinaixa [localitat de la comarca de les Garrigues]
Viseu [localitat de Portugal]
Vodíţe (en croat, Vodice) [lloc d'Ístria]
Voirons (les —) [muntanya de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
Xagón [platja d'Astúries]
Xallo, Xalo (O —) [muntanya de Galícia]
Xerru (El —) [pleta al port de Ventaniella, Astúries]
Xerta [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Xixón (en castellà, Gijón) [localitat d'Astúries]
Yeba [localitat d'Aragó]
Yebra (Yebra de Basa) [poble d'Aragó]
Yosa (Yosa de Sobremonte) [localitat de la província d'Osca]
Zafra [localitat d'Extremadura]
Zanganillo (El —) [rierol de la província de Badajoz]
Zulema (la cuesta —) [lloc d'Alcalá de Henares, província de Madrid]
Zuort [caseria situada a la Val Sinestra, Engadina, Grisons, Suïssa]
---
altres dialogismes
animals (menys els de pastura)
animals de pastura, bestiar, feines pecuàries
auguri
consells d'abric
dialogismes entre l'ésser hum? i els mesos
elements de la vida quotidiana
estrelles
facècies, bromes, bertranades
feines agrícoles
lluna
mar
món vegetal (indicis i aspectes varis)
personificació i afins
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
punts cardinals
territori
topònims [en cursiva]
---
altres dialogismes
abella, rusc
abellerol
agró
àguila
alosa
ànec
anguila
animals, bèsties, bestioles
aranya
aranya de mar
ase, ruc
becadell
borinot, abellot
bou, brau
calamar
caragol
cavall, euga
cérvol
cigala
cigne
cigonya
cogullada
colobres, serps
colom
corb
corc
cranc
cuc
cuc de seda
cuc de terra
cuca de llum
cucut
cuereta blanca
dofí
eriçó
ermini
eruga
escarabat
esparver
falcillot
folliga
formiga
formiga alada
gaig
gall dindi
gall, pollastre
gallina
garsa
gat
gavina
gos
granota
graula, cornella
grill
gripau
griva
grua
guatlla
guineu, guilla, guillot
llagosta (de mar)
llebre, conill
lleó
llop
mallerenga
marieta
marmota
merita
merla
milà
mosca, borinot, mosquit
mosquiter
mostela
mufló
mul, mula
musaranya
mussol
oca
ocells, aus (genèricament)
òliba
orca
oreneta
ós
papallona
papamosques
pardal
pela-roques
perdiu
pigot
pinsà
pioc salvatge
pit-roig
poll
poltre
porc
puça
pugó
puput
ratapinyada
ratolí, rata
rossinyol
salamandra
salmó
sangonera
sardina
sargantana, llangardaix
talp
tàvec
teixó
tord
tórtora
truita
vespa
xot
bestiar
bou
cabra, cabrum
ovelles
pastors
ramat
vaques
vedell
xais [i designacions afins per al mascle del bestiar oví]
bon auguri
mal auguri
consells d'abric
dialogismes amb implicació d'un pagès
dialogismes amb implicació d'un pastor
dialogismes amb implicació d'una vella
dialogismes sense l'explicitació d'una figura humana
aigua
balcó
banyar-se
barret i similars
barril o similars
bufanda
caçar, caçador
calçat
calderó, olla, cassola
carro o similars
casa
cendra
cinturó, corretja
cuina
dolor com a indici meteorològic (canvi de temps)
ensumar [com a indici meteorològic]
ferro
filar
finestra
fira, mercat
foc, llar
formatge
fum
fusta
graner
guants
joc
llenya
llet
llum d'oli, llumenera, espelma
mans seques
matalàs
mel
missa
ous (de gallina)
pa
paleta
peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]
rentar (fer la bugada), safareig
roba
sal
sentir [percepció de sons com a indici meteorològic]
sutge
tap
teranyina
teulada
tipus lexical capa i derivats
tipus lexical gabán, gabbano i afins
tipus lexical pelliza i derivats
tipus lexical sayo i derivats
tisa, carbonera
ventall
veure [com a indici meteorològic]
estrelles
facècies, bromes, bertranades
collita
feines agrícoles
fems, femer, femar
llaurar; arada
molí, moliner, molinada
regatge, regar
sega, segar
sembra, sembrar, llavor
trilla
vinya, verema i vi
"banyes" de lluna
creixent
eclipsi de lluna
fases de la lluna (en general)
formes i aspectes varis de la lluna
halo (cercle de lluna)
lluna
lluna clara, lluna fosca
lluna de colors (vermella, groga, etc.)
lluna nova
lluna plena
minvant
quarts de lluna
alga
escuma de mar
mar
marea
marejada
marina (zona de mar)
mariners
parts d'un vaixell (àncora, timó, veles, etc.)
vaixell, barca
all
alzina
ametlla, ametller
arboç, cirera d'arboç
arbre
arç
avellana
avet
bedoll
berbena
blat
blat de moro
bolets
cànem
canya
carbassa
card
castanya, castanyer
ceba
cereal
cigró
cirera
civada
codony, codonyer
col
donzell
el·lèbor
espiga
faig
faves
fenc
figa, figuera
flors (genèric); florir
fong
fruita, fruits
fulla
garrofa, garrofer
ginesta
gla
gra
gram
herba
hort, horta
jardí
julivert
làrix
llegums
lli
maduixa
margarida
mata, matoll
meló
mill
mongetes, fesols
móra, morera
nap, napar
nou, noguera, noguereda
oli, oliva, olivera
ordi
ortiga
palla, paller
palma
passionera
patates
pera
pèsol
pi, pineda, pinya
plantes (en general)
pomer, poma
pruna, prunera
rave
rosa, roser
rosella
roure, roureda
safrà
salze
sègol
server
tomàquet
trèvol
trufes
viola
abrigar-se, abric
afanyar-se
aixecar-se (del llit)
amistat
amor
anar-se'n a dormir
àngel, àngels
animalització (cues i altres casos)
avarícia
ballar
barba
besar
beure
bogeria
bondat
bruixes
burlar-se, fer burla
callar
cames
caminar
cantar
cap
capritxós (caràcter —)
cares
casar, casar-se
cavaller
coll, gola
comprar, vendre
correr
cortesia
cridar, xisclar
crueltat
cul, culada
culpa
dents
desafiament
descortesia
despertar-se
Déu
deure, obligació
dimoni, diable
dir
disfressar-se
dits
docilitat, mansuetud
domar, amansir
donar
dubtar
engany
enuig, enutjat
enveja
espatlla
esquena
extravagant (caràcter —)
falsedat
fart (de menjar)
febre
ferir
fúria, furiós
galant
gana
gentil
girar-se
impertinent (caràcter —)
infern
joventut, jove
jugar
malalt, malaltia
maldat
mandra
mans
matar
matinar
menjar
mentida, mentir
mirar
missatger
morir
nas
nedar
néixer
obstinació, tossuderia
parentiu (genèric)
parentiu: comares
parentiu: compares
parentiu: cosins
parentiu: fills, filles
parentiu: gendre
parentiu: germans
parentiu: madrastres
parentiu: mares
parentiu: marit, espòs
parentiu: muller, esposa
parentiu: nora, jove
parentiu: padrines
parentiu: padrins
parentiu: pares
parentiu: sogres
parentiu: vídues
parlar
paus (fer les —)
pecat
pèl, cabells
pensar malament
personificació (en general)
pessigolles (fer —)
petit
peus
pietat, impietat
pilleria, astúcia
pixar
plorar
por
pujar, baixar
rebel·lia
riquesa
riure, alegria
roncar
rondinar
rugir
saltar
set
son (tenir —)
suar
traïdor, traïció
treballar
tremolar
tristesa
ungles
veí, veïna
vellesa, vell, vella
venjar, venjar-se, venjança
ventre
Verge (la —)
vestir
veure
vil, vilesa
viure, reviure, ressuscitar
voluntat
xicot, minyó
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
Est
nord
nord-est
nord-oest
oest
sud
sud-est
sud-oest
alt (allò —)
badia
baix (allò —)
barranc
bosc
camí
camp
campana, campanar
carrer
carretera, carril
castell
cim, pic, turó i afins
ciutat
costa
cova, cau
era
fonts
glacera
horitzó
llac, llacuna
muntanyes
obaga
pedres, roques, penyes o similars
penell
pla, plana
plaça
plana fèrtil
platja
poble
ponts
port (de mar)
port (de muntanya)
pou
prat
pujol
regueró
ria
ribera [marge i riba del mar o riu, terra propera als rius]
rierol
riu, riuada, rambla
secà
serra
sòl
solana, lloc on toca el sol
terra
tipus lexical alpe o alpage [past d'estiu]
torrent
turó
vall
Ablanarina (La —)? [lloc d'Astúries]
Ador (en francès, Adour) [riu d'Occitània]
Ajalvir [lloc a prop de Madrid]
Ajoie [regió del Cantó del Jura, Suïssa]
Alagna, Aloagna [ciutat i vall de la provinicia de Vercelli, Itàlia]
Alba [lloc de la costa de Galícia]
Albi (l'—) [localitat de Catalunya]
Albufera (l'—) (en castellà, La Albufera) [província d'Alacant]
Alcalá (de Henares) [localitat de la província de Madrid]
Alcaraz [localitat de la província d'Albacete]
Alcarràs [localitat de Catalunya]
Alcoi (riu d'—) [també anomenat Serpis; riu de la província d'Alacant]
Aldehuela (La —) [localitat de la província d'Àvila]
Alès [població situada al departament del Gard]
Almatret [localitat de Catalunya]
Almenara (La —) [pic de la província d'Albacete]
Alpes (Les —) [sistema muntanyós europeu]
Altarrasa (La —) [petit altipl? de Navarra]
Alvra (Piz d'—) (en alemany, Albula) [pic i sistema muntanyós de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ambrusèit (l'—) [Friul]
Amd'Ursigna (fuora da l'—) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ancares [comarca de la província de Lleó]
Andalusia [regió del sud d'Espanya]
Andilla [lloc de la província de València]
Anillo [serra de la província de Jaén]
Ansar (còth d'—) [coll del Bearn, Occitània]
Aosta, Ôchta, Euta [localitat d'Itàlia]
Aragón [en castellà], Aragó [en català] [regió del nord d'Espanya]
Aramo/Aramu (L'—) [muntanya d'Astúries]
Arbeca [localitat de Catalunya]
Arbo [localitat de Galícia]
Arbolín (l'—) [pic d'Astúries]
Ardila [lloc de la província de Badajoz]
Ardila [riu de la província de Badajoz]
Areta [muntanyes de Navarra]
Armenteira [muntanya de Galícia?]
Arouca [localitat de Portugal]
Arpetta (l'—) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Arpiglia (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Arquillo (Sierra del —) [serra de la província de Càceres]
Arrajon (Arrajon-Era Hita; en francès, Arrayou-Lahitte) [lloc del departament dels Alts Pirineus, Occitània]
Arsac (Arzacq) [localitat del departament de Pyrénées-Atlantiques]
Artiga de Lin [zona de la Vall d'Aran]
Artosa (La —) [cim d'Astúries]
Artusu (l'Artusu) [Astúries]
Astuera [lloc d'Astúries]
Asturias [regió del nord d'Espanya]
Aubens [muntanya de Catalunya]
Aude [riu d'Occitània]
Aulet [lloc a Acós, en francès Accous, al Bearn, Occitània]
Aulet [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Auloron (Oulourou, Olourou; en francès, Oloron) [localitat d'Occitània]
Aupiho (l'—) [cim de la cadena de Lis Aupiho / Las Alpilhas, a prop d'Arles]
Auvèrnhe, Auvèrnha i variants (en occità); Auvergne (en francès); Alvernia o Auvernia [regió d'Occitània]
Avellaneras [Aragó]
Ávila [localitat de Castella]
Ayamonte [lloc de la província de Huelva]
Bagergue [localitat de la Vall d'Aran]
Baiona (Bayona en castellà; Bayonne en francès) [ciutat d'Occitània]
Balaguer [localitat de la comarca catalana de la Noguera]
Balouta [lloc de la província de Lleó]
Balsareny [localitat de Catalunya]
Bans (forêt des —) [bosc de Suïssa]
Baragaña (la —) [lloc d'Astúries]
Baraona, Barahona [lloc de la província de Sòria]
Barayo [platja d'Astúries]
Barbanza [serralada de Galícia]
Barcelona [capital de Catalunya]
Bârdo (en croat, Brdo) [lloc d'Ístria]
Bargas [localitat de Toledo]
Barguero [muntanya a l'occident d'Astúries]
Barja (en francès, Barjac) [nom de diverses poblacions; una d'elles, situada al departament del Gard]
Baselgia (Munt —) [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Bassian (eth —) [llac dels Pirineus]
Begur [localitat de Catalunya]
Beira (A —) [regió de Portugal]
Bellesa (La —), La Vellés [lloc de la província de Salamanca]
Benzúa (picu —) [Astúries]
Berbería [part septentrional d'Àfrica]
Bercía [lloc de Galícia] [?]
Berga [localitat de Catalunya]
Beringes [muntanya de la província de Càceres]
Bernia, Bèrnia [serra de la província d'Alacant]
Bernina [cadena de muntanyes i pic dels Alps suïssos]
Besinauda (en italià, Bisalta) [cim dels Alps d'Itàlia]
Betlem [ciutat de Judea on, segons el Nou Testament, va néixer Crist]
Bienservida [penyal de la província d'Albacete]
Bierzo (El —) [comarca de Lleó]
Biga (la —) [muntanya de Catalunya]
Biguera (peña —) [Astúries]
Bilbao [capital de Biscaia, País Basc]
Bilhó (O —) [localitat de Portugal]
Bisbín (en italià, il Bisbino) [muntanya de Llombardia, Itàlia]
Boiraxach [muntanya de la província d'Osca]
Bordèu (Bourdèu, Bourdèus; en francès, Bordeaux; en castellà, Burdeos) [ciutat d'Occitània]
Born (el —) (castellà, el Borne) [barri de Barcelona]
Borriol [localitat de la comarca de la Plana Alta, província de Castelló]
Bòsc d'Arròs (Bosdarros) [lloc del departament de Pyrénées-Atlantiques, al Bearn, Occitània]
Braña [vall d'Astúries]
Brañamayor [localitat d'Astúries]
Bregaglia (en alemany, Bergell) [Grisons, Suïssa, Llombardia, Itàlia]]
Bressé [muntanya de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Bugarag (Puèg de —) (Bugarach o Pech de Bugarach) [pic de les Corbèras, del departament de l'Aude]
Buin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa; al límit amb el Voralberg, Àustria]
Bundesca (la —) (en italià, Bondasca) [vall i muntanya de Bregaglia, Ticino, Suïssa]
Burela [localitat de Galícia]
Burgos [localitat de Castella]
Burguillos [lloc d'Extremadura]
Burón [nom de diversos llocs a l'entorn d'Astúries]
Burriac [muntanya de la comarca catalana del Maresme]
Bustelo [localitat de Galícia]
Ca Ferro Vell [lloc de Catalunya]
Cabalo (O —) [a les Islas Cíes, Galícia]
Cabeza (La —) [serra de la província de Badajoz]
Cabezón (El — de Oro) (en català, el Cabeçó (d'Or)) [serra de la província d'Alacant]
Cabra (la —) [vall d'Astúries]
Cabra [localitat de la província de Còrdova]
Cabrera [muntanya de Catalunya]
Cadinell (el —) [muntanya de Catalunya]
Cal Bisbe [lloc de Catalunya]
Cal Magí [lloc de Catalunya]
Calar (El —) [muntanya de la província d'Almeria]
Calde [localitat de Galícia]
Calderina (La —) [serra situada entre la província de Toledo i la de Ciudad Real]
Camadra [cim del Cantó del Ticino, Suïssa]
Camarena [turó de la província de Còrdova]
Camayor [plana fèrtil d'Astúries]
Camp [de Tarragona] (el —) [comarca de Catalunya]
Campo [localitat de la província d'Osca]
Campo Maior [localitat de Portugal]
Camprodon [localitat de Catalunya]
Can Castell? [lloc de Catalunya]
Can Parera [lloc de Catalunya]
Cañajarral (El —) [serra de la província de Badajoz]
Canales (Les —) [lloc d'Astúries]
Canaria (Gran Canaria) [una de les iIles Canàries]
Caneiru [lloc d'Astúries]
Canejan [localitat de la Vall d'Aran]
Caneyones [rierol d'Astúries]
Canigó (el —) (el Canigou en grafia mistraliana) [muntanya del Rosselló, comarca catalana sota administració francesa]
Cantabria [regió del nord d'Espanya]
Cantal (lo/lou —) (lo Chantau) [muntanya de l'Alvèrnia]
Cantu Manil [muntanya d'Astúries]
Capiella [lloc d'Astúries]
Caravia la Baxa (en castellà, Caravia Baja) [localitat d'Astúries]
Carballal (O —) [lloc de Galícia]
Carche (El —) (en català, el Carxe) [serra de Múrcia]
Cardó [serra de Catalunya]
Carizé [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Carmona [localitat de la província de Sevilla]
Carnota [localitat de Galícia]
Carrascoy [serra de Múrcia]
Casaño [riu d'Astúries]
Castelfrío [muntanya de la província de Terol]
Castellet [lloc de Catalunya]
Castellví (de la Marca) [localitat de Catalunya]
Castellví (de Rosanes) [localitat de Catalunya]
Castiello (picu —) (Picu Castiellu) [pic d'Astúries]
Castilla, Castela [en gallec i portuguès]
Catalunya [en català], Cataluña [en castellà]
Catllar (el —) [muntanya de Catalunya]
Catogne (le —) [pic del massís del Mont Blanc, a Suïssa]
Causse (o los Causses) [altiplans calcaris del Massís Septentrional occità, o Massís Central francès]
Cebollera (la —) [serra de La Rioja]
Cebreiro (O —) [muntanya de Galícia]
Céllecs, Séllecs [muntanya de Catalunya]
Centenera (La —) [localitat de la província de Jaén]
Cerdanya (la —) [comarca de Catalunya]
Cervera (de Pisuerga) [localitat de la província de Palència]
Cèsse (Cesse) [riu, afluent de l'Aude, Occitània]
Cetràru (en italià, Cetraro) [poble de la província de Cosenza]
Ceuta [ciutat espanyola del nord d'Àfrica]
Chantada [localitat de Galícia]
Chanteis (en francès, Chanteix) [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Chapisun (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Charsinom (il Plan —) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Chaux-de-Fonds (la —) [localitat del Cantó de Neuchâtel, Suïssa]
Chucena [localitat de la província de Huelva]
Chucho (el —) [muntanya de Navarra]
Cid (el —) [muntanya de la província d'Alacant]
Clapivell (el —) (el Clapí Vell) [muntanya de Catalunya]
Clot de l'Arç (el —) [lloc de Catalunya]
Coll de la Torre (el —) [muntanya de Catalunya]
Colldejou [localitat de Catalunya i muntanya homònima de Catalunya]
Coma (la —) [Catalunya]
Constatin (¿Constantim?) [Portugal]
Cope [cap de Múrcia]
Cordelera (La —) [lloc de la costa de Gijón, Astúries]
Còrdova [ciutat d'Andalusia]
Cornac (Cournac) [localitat del departament d'Òlt, en francès Lot, Occitània]
Corneja (valle de —) [vall de la província d'Àvila]
Corsica [Còrsega]
Coruña, Cruña (A —) [ciutat de Galícia]
Cotiella [muntanya d'Aragó]
Cotovellosu [muntanya d'Astúries]
Coulègno (Colenha) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Courío [muntanya d'Astúries]
Couta (a —) [Astúries]
Cova (de Monserrat) (la —) [Catalunya]
Cova Santa (la —) [lloc de la província de Castelló]
Coveta (la —) [lloc de Campo, província d'Osca]
Crasta Mora [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Cruz (La —) [turó de la província d'Àvila]
Cuana [muntanya d'Astúries]
Cuba (d)e Rota (La —), El Perro de Rota [cova de Rota, Andalusia]
Cucalón [localitat de la província de Terol]
Cudillero [lloc d'Astúries]
Cudrial [lloc de la província de Badajoz]
Cué [lloc d'Astúries]
Cuera (El —) [serra d'Astúries]
Cueva Galana [penya a Pola de Somiedo, Astúries]
Cumar Barla (fuora da —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Curota (A —) [muntanya de Galícia]
Curotiña (A —) [muntanya de Galícia]
Curun (en italià i alemany, Curon) [localitat de la província de Bozen, Itàlia; tocant a l'Engadina (Suïssa) i Àustria]
Daganzo [lloc a prop de Madrid]
Daimiel [localitat de la província de Ciudad Real]
Daint (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Danuder (en alemany, Nauders) [localitat del Tirol, Àustria; a la frontera amb Suïssa]
Dé dè Myédzo (La —) (en francoprovençal), la Dent-du-Midi (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Dent d'Oche (la —) [pic de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
Dôle (pointe de la —) [pic de Suïssa, al límit amb França]
Dourdougno (la —) (La Dordonha; en francès, Dordogne) [departament de França; també nom d'un riu]
Douro, Duero [riu de la Península Ibèrica]
Duan (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Dzaman (en francès, Jaman) [muntanya de Suïssa]
Ebro [en castellà], Ebre [en català] [el riu Ebre, a la Península Ibérica]
Écija [localitat de la província de Sevilla]
Egoual / Augal (l'—) (en francès, L'Aigoual) [muntanya de les Cevenas/Cévennes]
Empord? (l'—) [comarca de Catalunya]
Engadina (romanx Engiadina) [vall del Cantó dels Grisons, Suïssa]
Enu [localitat d'Astúries]
Epitaillet (l'—) [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Erata [muntanya d'Aragó]
Erau (l'—) (en francès, Hérault) [riu d'Occitània]
Erin (en francoprovençal), Hérens (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Escaladei [localitat de Catalunya]
Esgueira [localitat de Portugal]
España; Espanya (en català), Espanha (en occità i en portuguès), etc.
Esparreguera [localitat de Catalunya]
Espasa (La —) [platja d'Astúries]
Espina [lloc d'Astúries]
Espluga de Toledo (la —) [lloc de la província d'Osca]
Estany (l' —) [lloc de Catalunya]
Estany Tort (l'—) [llac a prop de l'Ametlla de Mar, localitat de Catalunya]
Estela [cim del Berguedà, Catalunya]
Estella [localitat de Navarra]
Estepa [serra de la província de Sevilla]
Estoupo (El —) [muntanya d'Astúries]
Estrecho (El —), El Estrecho de Gibraltar
Etroble, Étroubles [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Faja (la —) [lloc de Catalunya]
Fajo (La —), La Faja [nom de diversos llocs del domini occit? (Gard, Losera, Aude, etc.]
Fanalar (el —) [lloc de Catalunya]
Fanlo [poble d'Aragó]
Farelo (O —) [muntanya de Galícia]
Faro (O —) [muntanya de Galícia]
Fâva (a —) (en francoprovençal), la Fava (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Feira (Vila da —; Santa Maria da —) [localitat de Portugal]
Ferrol [localitat de Galícia]
Fex [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Fogars [lloc de Catalunya]
Foissenc [regió situada a l'entorn de Foix, departament d'Ariège]
Follatères (les —) [lloc del Valais, Suïssa]
Font dels Monjos (la —) [font prop de Marganell, Bages, Catalunya]
Font-rubí [localitat de Catalunya]
Fora (Piz —) [pic situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia]
Força Real [lloc a prop de les muntanyes de les Corberes]
Forniello (El —) [Astúries]
Forquita (Picu la —) [pic d'Astúries]
Frailes (Los —) [muntanyes de la província d'Almeria]
Francia, França, France
Franqueira (A —) [santuari de Galícia]
Frantellone (llombard, Frantalùn) [pic de Poschiavo, Grisons, Suïssa]
Friûl, Friuli
Fu (El —) [muntanya de la província de Sòria]
Fuen Jordana (La —) [font de Ramastué, a la Vall de Benasc, Osca]
Fuerteventura [una de les Illes Canàries]
Furadía (La —) [muntanya d'Astúries]
Gabàs [localitat de la Vall de Benasc]
Galicia, Galiza
Galirón [muntanya de la província d'Osca]
Gandarío [platja a Bergondo, Galícia]
Garamanchón (El —) [port de muntanya d'Astúries]
Gargocha (a —) [Aragó]
Garlaban [muntanya del departament de Bouches-du-Rhône]
Gasconeta [diminutiu usat en lloc de Gascunya]
Gavarres (les —) [comarca de Catalunya]
Gave (de Pau) [riu occità]
Gave [denominació de diversos rius de la Gascunya pirinenca]
Generus (en italià, il Generoso) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Gilico [muntanya de la província de Jaén]
Ginestars [localitat de l'Aude, Occitània]
Gomera (La—) [turó prop d'Osuna, Sevilla]
Gotina (la —) [muntanya del departament de l'Aude]
Gotinas (las —) [lloc del departament de l'Aude, Occitània]
Goza (en francoprovençal), Gourze (en francès) [torre a Riex, cantó del Vaud, Suïssa romanda]
Gozón [municipi d'Astúries]
Granada [ciutat d'Andalusia]
Gratal [pic de la Serra de Guara, Aragó]
Grausat (Pueg d'en —) [muntanya del departament de la Corresa, Occitània]
Grazalema [localitat de la província de Cadis]
Gresas (Grèzes) [lloc a prop de Carcassona, Occitània]
Griega (La —) [platja d'Astúries]
Grimola [Montnegre, muntanya de Catalunya]
Grischun [Grisons, Cantó de Suïssa]
Groba (A —) [serra de la província de Pontevedra, Galícia]
Guadalcanal [localitat de la província de Sevilla]
Guadalquivir [riu d'Andalusia]
Guadarrama (El —) [serra al nord de Madrid]
Guadiana [Menor] [riu d'Andalusia, afluent del Guadalquivir]
Guadiana [riu de la Península Ibèrica]
Guara [serra de la província d'Osca, Aragó]
Güera, Buera [lloc d'Aragó]
Güimar [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
Gurlaina [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Herbón [localitat de Galícia]
Herrera (del Duque) [localitat de la província de Badajoz]
Herrèra (en francés, Herrère) [localitat del Bearn, Occitània]
Higa [de Monreal] (La —) [muntanya de Navarra]
Hontejas [penyes situades a Calatayud, província de Saragossa]
Huelma [localitat de la província de Jaén]
Ichaus (Issaus o Ishaus) [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Igueste [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
Illeiretta, Llieiretta [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Infiestu (L'Infiestu; en castellà, Infiesto) [localitat d'Astúries]
Inn (romanx En) [riu de l'Engadina, afluent del Danubi]
Irta [serra de la província de Castelló]
Isleta (La —) ["minipenínsula" de l'illa de Gran Canària]
Izaga [penya de Navarra]
Jabalcón [muntanya d'Andalusia]
Jabalcuz (El —) [serra d'Andalusia]
Jaén [ciutat d'Andalusia]
Jerez (de la Frontera) [localitat de la província de Cadis]
Jerez (de los Caballeros) [localitat de la província de Badajoz]
Joux (la —) [vall de la Suïssa romanda]
Jura [sistema muntanyós de Suïssa]
La Parra [localitat de la província de Badajoz]
La Serra [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Labaco [lloc de la província d'Osca]
Labán (Piz —) (en alemany, Schmalzkopf) [pic del Tirol, Àustria]
Lagarda (La Garda) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Lai Nair [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Langreo [localitat d'Astúries]
Lanzada (A —) [platja a O Grove, Pontevedra, Galícia]
Laric (o Alaric) [muntanya del departament de l'Aude]
Larón (Llarón) [localitat d'Astúries]
Las Crotos [nom de lloc d'Occitània]
Las Parras (de Castellote) [localitat de la província de Terol]
Latín (El —), Natín, deformació popular d'Aznaitín [muntanya de la província de Jaén]
Lausero [Losera; en francès, Lozère; serra]
Lavedan (o Labedà) [zona de la Gascunya, Occitània]
Lavèr [vall a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Layos [serra de la província de Toledo]
Lebrija [localitat de la província de Sevilla]
Ledesma [localitat de la província de Salamanca]
Lemosin, Limosin (en francès, Limousin) [regió d'Occitània]
León [ciutat d'Espanya]
Lezina [Lecina, localitat d'Aragó]
Lirou (Liron) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Lischana [pic i glacera de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Llacuna (la —) [lloc de Catalunya]
Llanç? [localitat de Catalunya]
Llanes [localitat d'Astúries]
Llanos (de Somerón) [lloc d'Astúries]
Lloroza [muntanya al límit de Cantàbria amb Astúries]
Lluç? [localitat de Catalunya]
Lobier (còth de —) [coll del Bearn, Occitània]
Lora (de Estepa) [localitat de la província de Sevilla]
Lugo [ciutat i província de Galícia]
Lumías [localitat de la província de Sòria]
Lunghin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Luque [localitat de la província de Còrdova]
Macastre [localitat de la província de València]
Maccarese [localitat a prop de Roma]
Madalena (la —) [lloc de Catalunya]
Madalena (La —) [muntanya d'Astúries]
Madrid [capital d'Espanya]
Magalouno [Magalona, lloc del Llenguadoc]
Málaga [ciutat d'Andalusia]
Malagón [localitat de la província de Ciudad Real]
Mallorca [Illes Balears]
Malniu [turó de Catalunya]
Maloja (en engadinès, Malögia) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mamisan (en francès, Mimizan) [localitat del departament de les Landes, Occitània]
Maó (cast. Mahón) [localitat de Menorca, Illes Balears]
Maraña [lloc de la província de Lleó, al costat d'Astúries]
Maravio (Marabiu) [port de muntanya, Astúries]
Marcó (el Mas de —) [lloc de Catalunya]
Mare de Déu de Queralt (la —) [santuari al Berguedà, Catalunya]
Mariane (Mont —) (Monte Amariana, en italià) [muntanya del Friül]
Marsiho (Marselha; en català, Marsella) [ciutat de la Provença, Occitània]
Martinsonero [devesa de la província de Badajoz]
Martorella (la —) [muntanya de Catalunya]
Marufe (Merufe) [lloc de Portugal a prop de Galícia]
Matas (¿Matos?) [localitat de la província de Guadalajara]
Meira [localitat i serra de Galícia]
Mérida [ciutat d'Extremadura]
Merón [platja d'Astúries]
Mesquita (la —) [lloc de Catalunya]
Messina [localitat de Sicília, Itàlia]
Mieres [localitat d'Astúries]
Mingoyo (Mengoyo) [lloc d'Astúries]
Miño, Minho [riu de la Península Ibèrica]
Mirabel [localitat de la província de Càceres]
Miranda (monte —) [muntanya de Galícia]
Miravet [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Miravete [pic d'Astúries]
Mitgel (Piz —) [pic dels Grisons, Suïssa]
Mohías, Moías [localitat i platja d'Astúries]
Mola (la —) [orònim referit a diferents llocs de Catalunya]
Moncau (el —) [muntanya de Catalunya]
Moncayo [muntanya situada entre les províncies de Saragossa (Aragó) i Sòria (Castella)]
Mondigo [muntanya de l'orient de Lugo]
Monforte [localitat de Galícia]
Monjardín [muntanya a prop d'Estella, Navarra]
Monlora [monestir de la província de Saragossa]
Monrondio (picu —) [pic d'Astúries]
Monsaraz [lloc de Portugal]
Mont (el —) [serra de Catalunya]
Mont Blanc (Le —) [muntanya dels Alps]
Mont Chavalard (le —) [muntanya del Valais, Suïssa]
Mont di Maj [muntanya del Friül]
Mont-Cau (en versió normativa, Montcauv; en francès, Mont Chauve) muntanya a prop de Niça, Occitània]
Montalban (en francès, Montauban) [ciutat del departament de Tarn-et-Garonne, Occitània]
Montalt (el —) [muntanya de Catalunya]
Montalvo (El —) [turó de la província de Salamanca]
Montán [localitat de Galícia]
Montarnaud [localitat del departament d'Erau (Hérault), Occitània]
Montau (el —) [muntanya de Catalunya]
Montaut, Mount-Aut [orònim i població al Rasès, en el departament de l'Aude]
Montcorbisson [muntanya de la Vall d'Aran]
Monte Gargàne [Gargano] (muntanya de Pulla, Itàlia)
Monte Lloy [muntaña d'Astúries]
Monte Louro, Montelouro [muntanya de la província de la Corunya, Galícia]
Monte Mayor [muntanya de la província de Màlaga]
Monte Minerva [muntanya de Villanova Monteleone, Sàsser, Sardenya]
Monte Rasu [muntaya de Bottidda, Sassari, Sardenya]
Monte Sanctu [muntanya de Siligo, Sàsser, Sardenya]
Montegil [muntanya de la província de Sevilla]
Montejurra [muntanya de Navarra]
Montgó [muntanya de la província d'Alacant]
Montgròs [muntanya del massís de Montserrat, Catalunya]
Montjuïc [muntanya de Barcelona]
Montllorer [muntanya de Catalunya]
Montmell (el —) [localitat i muntanya de Catalunya]
Montnegre [muntanya de Catalunya]
Montosa [muntanya d'Aragó]
Montsant (el Montsant) [serra de Catalunya]
Montsec (el —) [serra situada a la frontera entre Catalunya i Aragó]
Montseny (el —) [serra de Catalunya]
Montserrat [serra de Catalunya]
Montsi? [serra del sud de Catalunya]
Montsianell [serra de Catalunya]
Monzón [localitat d'Aragó]
Morella [localitat de la comarca de "els Ports", província de Castelló]
Morera (la —) (la Morera de Montsant) localitat de Catalunya]
Morlans (Morlaas) [lloc del Bearn, Occitània]
Morón [versió en castell? de Mourão] [lloc de Portugal]
Morón, Morón de la Frontera [localitat de la província de Sevilla]
Morrell (lo —) [lloc de la costa catalana, a prop de Mataró]
Morvedre (Murviedro, Murviedre) [localitat de la província de València]
Mosca (la —) [serra de la província de Càceres]
Mot da set Mezdis (il —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Motélon [vall de la Suïssa romanda]
Mount Ventour (Lo Mont Ventor; en francès, Mont Ventoux) [muntanya entre Provença i el Delfinat]
Mountagno-Negro (Montanha Negra) [muntanya d'Occitània]
Moutas (picu de —) (pico Pedrorio) [pic d'Astúries]
Mundeis [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mundin [vall i pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Muntafun (en alemany, Montafon) [vall del Vorarlberg, Tirol, Àustria]
Murta (la —) [serra de la província de València]
Muxía [localitat de Galícia]
Nambroca [localitat de la província de Toledo]
Naranco (El —) [muntaña d'Astúries]
Narbona (Narbouno, en grafia mistraliana) [ciutat d'Occitània]
Natison (il —) [riu del Friül]
Navarra
Navia [localitat d'Astúries]
Neira [de Rey] [Galícia]
Ñera (La —) [platja d'Astúries]
Nòra, Noro (en francès, Nore) [muntanya de la regió de Narbona]
Noreña [localitat d'Astúries]
Nudigls [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ocaña [localitat de la província de Toledo]
Oleiro [zona de costa, Astúries]
Olot [localitat de Catalunya]
Olt (Òlt; en francès, Lot) [riu d'Occitània]
Omaña [comarca de la província de Lleó]
Ons [illes de Galícia]
Oración (la —) [pou situat a Poo de Cabrales, Astúries]
Ordás [Somontano, Aragó]
Ordet [muntanya de Catalunya]
Oreña [cova de Cantàbria]
Orhi [pic de Navarra]
Orihuela [localitat de la província d'Alacant]
Ormonts (Les —) [vall del Cantó de Vaud, Suïssa]
Ortigueira [localitat de Galícia]
Oseira [població i monestir de Galícia]
Otoyo [muntanya de Biscaia, País Basc]
Ourense [ciutat i província de Galícia]
Ovar [localitat de Portugal]
Oviedo [capital d'Astúries]
Padrón [localitat de Galícia]
Pajares [port de muntanya entre Astúries i Lleó]
Palermo [localitat de Sicília, Itàlia]
Pallars (el —) (Palhars en occità) [comarca de Catalunya]
Palombera (La —) [port de muntanya, Astúries]
Pamplona [capital de Navarra]
Pandera (La —) [serra d'Andalusia]
Pando [muntanya d'Astúries]
Panillo [localitat de la província d'Osca]
Panxón [platja de Galícia]
Parapanda [serra de la província de Granada]
Paris (en català, París) [capital de França]
Parizòt (Parizòt) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Pau [capital del Bearn, Occitània]
Pedraforca (el —) [muntanya de Catalunya]
Pedregar (el —) [lloc de Catalunya]
Pedroveya [localitat d'Astúries]
Peguera (els Rasos de —) [camps rasos de muntanya, lloc de Catalunya]
Pelitrón (picu —) [pic d'Astúries]
Pellota (la —) [lloc de Catalunya]
Pena (en francès, Penne) [lloc d'Occitània]
Peña (La —) [muntanya de la província de Lleó]
Peñamayor [muntanya d'Astúries]
Peñapalomera [muntanya de la província de Terol]
Pení (el —) [muntanya de Catalunya]
Penso [localitat de Portugal]
Penyagatos [estret del riu Ebre]
Penyagolosa [muntanya de la província de Castelló]
Penyíscola (en catal? normatiu, Peníscola) [localitat de la comarca del Baix Maestrat, província de Castelló]
Pereda [localitat d'Astúries]
Pesells (els —) [lloc de Catalunya]
Pi Gros (el —) [lloc de la província de Castelló]
Pico Sacro / Sagro (O —) [muntanya de Galícia]
Picossa (la —) [muntanya de Catalunya]
Picotes (Los —) [lloc de la província de Terol]
Pierzu (picu —) [pic d'Astúries]
Pina (de Ebro) [localitat d'Aragó]
Pinzan [Friül]
Pirineo (El—), Els Pirineus [serralada]
Pisoc (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Pittinuri [lloc de Sardenya]
Plá de Ginebret (el) [Pla de Ginebret, lloc de Catalunya, sense cap altra especificació]
Plan [localitat d'Aragó]
Plattamala [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Plaz [bosc i prats de Bever, a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Pobla (la —), la Pobla de Lillet [localitat de Catalunya]
Poncione di Pesciora [pic situat entre els cantons del Ticino, Uri i Valais, Suïssa]
Pontes (As —) (As Pontes de García Rodríguez) [localitat de Galícia]
Port del Comte (el —) [port de muntanya de Catalunya]
Port(s) [el(s) —] [massís al límit de Catalunya, Aragó i el País Valencià]
Portiellu (El —) [lloc d'Astúries]
Porto (el —) [lloc sense identificar a l'occident d'Astúries, probablement el Puerto de Connio]
Portomarín [localitat de Galícia]
Portopí [barri portuari de Palma de Mallorca, Illes Balears]
Portugal
Prades [localitat de Catalunya]
Pravia [localitat d'Astúries]
Pría [lloc d'Astúries]
Puèg la Ròca (en francès, Puylaroque) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Puget (serre del —) [serra d'Occitània]
Pugghie (en italià, La Puglia; Apúlia) [regió d'Itàlia]
Puig (el —) [muntanya a prop de Paüls, localitat de la comarca del Baix Ebre]
Puig d'en Cama (el —) [muntanya de Catalunya]
Puig d'en Pla (el —) [lloc de Catalunya]
Puig de Montagut (lo—) [muntanya de Catalunya]
Puig Dui [muntanya de Catalunya]
Puig Gros [muntanya de Catalunya]
Puig-Reig [localitat de Catalunya]
Puigsobir? [muntanya al Solsonès, Catalunya]
Punteglias (Piz —) [pic de la Sobreselva, Grisons, Suïssa]
Puòg de Sent Lop (o Pic Saint-Loup) [pic a prop de Montpelhièr]
Purón [lloc d'Astúries]
Puyarcón [muntanya de l'Alt Aragó]
Pyanfayon, Plyanfayon (en francoprovençal), Planfayon (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Quero [localitat de la província de Toledo]
Querol [lloc de Catalunya]
Ramosch i variants [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ranc de Bonos [nom de lloc d'Occitània]
Rasés [antic comtat de l'alt Llenguadoc]
Rasón (El —), El Rasoncín [Astúries]
Rasquera [localitat de Catalunya]
Ravera (alp —) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rebellón [lloc d'Astúries]
Rebentin (Rebentí, Rebenti; en francès, Rabenty) [afluent de l'Aude, Occitània]
Redent [província d'Osca]
Rein (en romanx; en alemany, Rhein) [riu europeu]
Remolar [llacuna situada a la desembocadura del Llobregat, Catalunya]
Resch [port de muntanya entre Àustria i Itàlia]
Restelo [lloc a prop de Lisboa, Portugal]
Riba (l'Estret de la —) [estret del riu Francolí a l'Alt Camp, Catalunya]
Ribeiro (O —) [comarca de Galícia]
Ribera (la —) (la Ribera d'Ebre) [comarca de Catalunya]
Ricau [pic d'Astúries]
Ridaura [localitat de Catalunya]
Riells [lloc de Catalunya]
Rims [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ríosalido [localitat de la província de Guadalajara]
Riquisuelu [platja d'Astúries]
Roca (Cabo da —) [cap de Portugal]
Roca d'en Pla (la —) [lloc de Catalunya]
Rocabo [rierol situat a Cangas de Narcea, Astúries]
Rocacorba [muntanya de Catalunya]
Rocanys [muntanya a l'est de l'Aleixar, Catalunya]
Rodés (Roudez; en francès, Rodez) [localitat del departament d'Avairon, Occitània]
Roja (picu de la —) [pic d'Astúries]
Roldán (El —) [muntanya de Múrcia]
Roma [Itàlia]
Ronda [localitat de la província de Màlaga]
Róss (en italià, Russi) [localitat de la província de Ravenna, Itàlia]
Rosselló (Roussilhou, en grafia d'orientació mistraliana) [comarca catalana sota administració francesa]
Rota [localitat de la província de Cadis]
Roullens (Rolencs, en occità) [localitat del departament de l'Aude]
Rouno (en francoprovençal; Rhône, en francès) [riu europeu]
Ruinains (Val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rune (Runaz en francès) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Sagàs [localitat de Catalunya]
Salàs [nom de lloc, Catalunya]
Salga Aguda [muntanya de Catalunya]
Salmoriera (La —) [costa d'Astúries]
Salou [localitat de Catalunya]
Saluver (la val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Samagnun (en alemany, Samnaun) [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Samouco (O —) [localitat de Portugal]
San Antolín [lloc d'Astúries]
San Benito [turó de Madrid]
San Cristóbal [muntanya de Navarra]
San Ginés [muntanya de la província de Terol]
San José [serra d'Extremadura]
San Lorenzo (del Escorial) [lloc a prop de Madrid]
San Nicolás [lloc de la província d'Osca]
San Pascual [lloc de la província d'Alacant]
San Pedro [ermita a prop de Graus, a la província d'Osca]
San Pedro [turó de Madrid]
San Pietro? [Basílica de Sant Pere, Roma]
Sanmelar, Pico Samelar [pic a Cantàbria]
Sant Benet [ermita de Catalunya]
Sant Boi [localitat de Catalunya]
Sant Ferriol [muntanya de Catalunya]
Sant Gregori [ermita de Catalunya]
Sant Isidre [ermita de La Quar, Berguedà, Catalunya]
Sant Joan (Despí) [localitat de Catalunya]
Sant Juli? [muntanya de Catalunya]
Sant Juli? de Ramis [localitat de Catalunya]
Sant Magí (de la Brufaganya) [santuari a la Conca de Barberà, Catalunya]
Sant Magí [lloc de Catalunya]
Sant Martin (¿Sant Martin le Vièlh?) [lloc d'Occitània]
Sant Mateu [muntanya i serra de Catalunya]
Sant Miquel (de Montclar) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere (de Roda) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere Màrtir [muntanya de Catalunya]
Sant Quintí (de Mediona) [localitat de Catalunya]
Sant Ramon [muntanya de Catalunya]
Sant Salvador (de la Vedella) [monestir del Berguedà, Catalunya]
Sant-Pous [?] [Occitània]
Sant'Ana, Santa Ana [capella d'Astúries]
Santa Bàrbara [ermita de La Selva, Catalunya]
Santa Bàrbara [muntanya de Catalunya]
Santa Cristina [muntanya d'Astúries]
Santa Gadía [lloc d'Astúries]
Santa Helena [muntanya de Catalunya]
Santa María [illa de l'arxipèlag de les Açores]
Santa María [serra de la província de Badajoz]
Santa Tecla [muntanya de Galícia]
Santa Valièira [localitat de l'Aude, Occitània]
Santiago (de Compostela) [capital de Galícia]
Santillana [¿Santillana del Mar?, Cantàbria]
Santo Ventùri [Santa Venturi en versió normativa; i en francès, Sainte-Victoire; muntanya a prop d'Ais de Provença]
Sarral [lloc de Catalunya]
Sarrués [lloc de l'Alt Aragó]
Sasa (el —) [muntanya de la província d'Osca]
Sclavanîe, Slavonie [terres de llengua eslava, en friülà]
Scopi (Piz —) [pic situat al límit entre el Ticino i els Grisons, Suïssa]
Scuol [vall i localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Sebastopol [localitat d'Ucraïna]
Segarra (la —) [comarca de Catalunya]
Segre (el —) [riu de Catalunya]
Seloriu [lloc d'Astúries]
Serantes [muntanya de Biscaia, País Basc]
Serllé [en benasquès], Cerler [localitat de la Vall de Benasc, Osca]
Serra de Cavalls (la —) [serra de Catalunya]
Serra Morena [serra de Catalunya]
Sestolorro [muntanya d'Astúries]
Sevil [lloc d'Aragó]
Sevilla [ciutat d'Andalusia]
Sierra Gorda (La —) [serra de la província de Badajoz]
Sierra Morena [serra d'Andalusia]
Siman, ol Simágn (en italià, il Simano) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Sisargas [illes de Galícia]
Sitges [localitat de Catalunya]
Son (O —), Porto do Son [port de mar, Galícia]
Soria [localitat de Castella]
Sosorito [muntanya d'Aragó]
Sotonera (A —) [localitat de la comarca del Somontano, Aragó]
Stevron (Chevron, en francès) [muntanya de la Savoia, França]
Sueve (El —) [muntanya d'Astúries]
Sui [turó al Montseny, Catalunya]
Superga [muntanya a prop de Torí, Itàlia]
Susch [localitat i vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tajo [riu de la Península Ibèrica]
Talr? [muntanya de Catalunya]
Tarrén [lloc d'Aragó]
Tavertet [localitat de Catalunya]
Tavò i variants (en romanx), Davos [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tchumon (en francoprovençal), Chaumont (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Teide (El —) [muntanya de l'illa de Tenerife, Canàries]
Tenrero [platja d'Astúries]
Testa (La —) [muntanya de la província d'Almeria]
Tibidabo (el —) [muntanya de Barcelona]
Tiñosa (La —) [serra de la província de Còrdova]
Tirajana, Tirijana [muntanya de l'illa de Gran Canària]
Tito (el —) [muntanya d'Aragó]
Toledo [ciutat d'Espanya]
Tolivia [localitat d'Astúries]
Tordera (el/la —) [riu de Catalunya]
Torizon [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Toro (el —) [muntanya de Menorca, Illes Balears]
Toro [localitat de la província de Zamora]
Torres (picu —) [pic d'Astúries]
Tortosa [localitat de Catalunya]
Tossa (la —) [turó a prop d'Alfara, localitat de Catalunya]
Tossal (el —) [turó de la província d'Alacant]
Trauc de Madama [lloc del departament de l'Aude]
Trençan (Treçan, Tressan) [localitat del departament d'Erau, Occitània]
Tres Collets (els —) [collada al Berguedà, Catalunya]
Trient [gorja del Valais, Suïssa]
Trueire [riu del Gavaudan, afluent del Lot, Occitània]
Tsateillon (francès, Châtillon) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Tschütt o Tschütta (Piz —); en alemany, Stammerspitze [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tumpiv (Piz —) [pic dels Alps de Glarus, Suïssa]
Turb [muntanya de Catalunya]
Turbón (El —) [muntanya de la província d'Osca]
Turó d'en Torres (el —) [turó de Catalunya]
Turón [localitat d'Astúries]
Úbeda [localitat de la província de Jaén]
Ubiña (peña —) [muntanya d'Astúries]
Učka [serra d'Ístria]
Uina, fuora d'Uina [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ulla (A —) [comarca i riu, Galícia]
Urban (Lei Baumas de Venisa; en francès, Beaumes-de-Venise) [localitat del departament de la Vauclusa, Provença]
Ures [localitat de la província de Guadalajara]
Urriellu [pic d'Astúries]
Vacamorta [lloc de Catalunya]
Vacivèr, Bacivèr, Baciver [topònim referit a diferents zones de pastura als Pirineus del nord-est de l'Aragó i del nord-oest de Catalunya]
Val (alp—) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Val d'Aran (Era —), Era Val d'Arann [La Vall d'Aran, Pirineus]
Val Müsella [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Valais (Le —) (en francès) (Valéi, Valai i variants, en francoprovençal) [cantó de Suïssa]
Valencia (en català, València) [ciutat a l'est d'Espanya]
Valfrío [lloc de la província de Segòvia]
Valladolid [ciutat d'Espanya]
Vallbona [localitat de Catalunya]
Valldebous [barranc al Montsià, Catalunya]
Vallès (el —) [comarca de Catalunya]
Valtellina (en engadinès, Vuclina; en alemany, Veltlin) [vall de Lombardia, Itàlia; a la frontera amb Suïssa]
Van-né (le —) (en francoprovençal), le Vanel (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Veiga (A —) [Vegadeo, localitat de l'occident d'Astúries]
Vendrell (el —) [localitat de Catalunya]
Ventana [port de muntanya d'Astúries]
Ventaniella [port de muntanya d'Astúries]
Vertosan [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Vesubio [volc? a prop de Nàpols, Itàlia]
Vevè, Vevâi i variants (en francoprovençal; Vevey en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Vic [localitat de Catalunya]
Vidr? [localitat de Catalunya]
Vilaller [localitat de Catalunya]; Vidallèr [en benasquès]
Villalba (Vilalba en gallec) [localitat de Galícia]
Villalgordo [devesa de la província de Badajoz]
Villanueva (del Fresno) [lloc de la província de Badajoz]
Villuerca[s] (La[s] —) [serra d'Extremadura]
Viluorna [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Vinaixa [localitat de la comarca de les Garrigues]
Viseu [localitat de Portugal]
Vodíţe (en croat, Vodice) [lloc d'Ístria]
Voirons (les —) [muntanya de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
Xagón [platja d'Astúries]
Xallo, Xalo (O —) [muntanya de Galícia]
Xerru (El —) [pleta al port de Ventaniella, Astúries]
Xerta [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Xixón (en castellà, Gijón) [localitat d'Astúries]
Yeba [localitat d'Aragó]
Yebra (Yebra de Basa) [poble d'Aragó]
Yosa (Yosa de Sobremonte) [localitat de la província d'Osca]
Zafra [localitat d'Extremadura]
Zanganillo (El —) [rierol de la província de Badajoz]
Zulema (la cuesta —) [lloc d'Alcalá de Henares, província de Madrid]
Zuort [caseria situada a la Val Sinestra, Engadina, Grisons, Suïssa]
---
altres dialogismes
animals (menys els de pastura)
animals de pastura, bestiar, feines pecuàries
auguri
consells d'abric
dialogismes entre l'ésser hum? i els mesos
elements de la vida quotidiana
estrelles
facècies, bromes, bertranades
feines agrícoles
lluna
mar
món vegetal (indicis i aspectes varis)
personificació i afins
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
punts cardinals
territori
topònims [en cursiva]
---
altres dialogismes
abella, rusc
abellerol
agró
àguila
alosa
ànec
anguila
animals, bèsties, bestioles
aranya
aranya de mar
ase, ruc
becadell
borinot, abellot
bou, brau
calamar
caragol
cavall, euga
cérvol
cigala
cigne
cigonya
cogullada
colobres, serps
colom
corb
corc
cranc
cuc
cuc de seda
cuc de terra
cuca de llum
cucut
cuereta blanca
dofí
eriçó
ermini
eruga
escarabat
esparver
falcillot
folliga
formiga
formiga alada
gaig
gall dindi
gall, pollastre
gallina
garsa
gat
gavina
gos
granota
graula, cornella
grill
gripau
griva
grua
guatlla
guineu, guilla, guillot
llagosta (de mar)
llebre, conill
lleó
llop
mallerenga
marieta
marmota
merita
merla
milà
mosca, borinot, mosquit
mosquiter
mostela
mufló
mul, mula
musaranya
mussol
oca
ocells, aus (genèricament)
òliba
orca
oreneta
ós
papallona
papamosques
pardal
pela-roques
perdiu
pigot
pinsà
pioc salvatge
pit-roig
poll
poltre
porc
puça
pugó
puput
ratapinyada
ratolí, rata
rossinyol
salamandra
salmó
sangonera
sardina
sargantana, llangardaix
talp
tàvec
teixó
tord
tórtora
truita
vespa
xot
bestiar
bou
cabra, cabrum
ovelles
pastors
ramat
vaques
vedell
xais [i designacions afins per al mascle del bestiar oví]
bon auguri
mal auguri
consells d'abric
dialogismes amb implicació d'un pagès
dialogismes amb implicació d'un pastor
dialogismes amb implicació d'una vella
dialogismes sense l'explicitació d'una figura humana
aigua
balcó
banyar-se
barret i similars
barril o similars
bufanda
caçar, caçador
calçat
calderó, olla, cassola
carro o similars
casa
cendra
cinturó, corretja
cuina
dolor com a indici meteorològic (canvi de temps)
ensumar [com a indici meteorològic]
ferro
filar
finestra
fira, mercat
foc, llar
formatge
fum
fusta
graner
guants
joc
llenya
llet
llum d'oli, llumenera, espelma
mans seques
matalàs
mel
missa
ous (de gallina)
pa
paleta
peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]
rentar (fer la bugada), safareig
roba
sal
sentir [percepció de sons com a indici meteorològic]
sutge
tap
teranyina
teulada
tipus lexical capa i derivats
tipus lexical gabán, gabbano i afins
tipus lexical pelliza i derivats
tipus lexical sayo i derivats
tisa, carbonera
ventall
veure [com a indici meteorològic]
estrelles
facècies, bromes, bertranades
collita
feines agrícoles
fems, femer, femar
llaurar; arada
molí, moliner, molinada
regatge, regar
sega, segar
sembra, sembrar, llavor
trilla
vinya, verema i vi
"banyes" de lluna
creixent
eclipsi de lluna
fases de la lluna (en general)
formes i aspectes varis de la lluna
halo (cercle de lluna)
lluna
lluna clara, lluna fosca
lluna de colors (vermella, groga, etc.)
lluna nova
lluna plena
minvant
quarts de lluna
alga
escuma de mar
mar
marea
marejada
marina (zona de mar)
mariners
parts d'un vaixell (àncora, timó, veles, etc.)
vaixell, barca
all
alzina
ametlla, ametller
arboç, cirera d'arboç
arbre
arç
avellana
avet
bedoll
berbena
blat
blat de moro
bolets
cànem
canya
carbassa
card
castanya, castanyer
ceba
cereal
cigró
cirera
civada
codony, codonyer
col
donzell
el·lèbor
espiga
faig
faves
fenc
figa, figuera
flors (genèric); florir
fong
fruita, fruits
fulla
garrofa, garrofer
ginesta
gla
gra
gram
herba
hort, horta
jardí
julivert
làrix
llegums
lli
maduixa
margarida
mata, matoll
meló
mill
mongetes, fesols
móra, morera
nap, napar
nou, noguera, noguereda
oli, oliva, olivera
ordi
ortiga
palla, paller
palma
passionera
patates
pera
pèsol
pi, pineda, pinya
plantes (en general)
pomer, poma
pruna, prunera
rave
rosa, roser
rosella
roure, roureda
safrà
salze
sègol
server
tomàquet
trèvol
trufes
viola
abrigar-se, abric
afanyar-se
aixecar-se (del llit)
amistat
amor
anar-se'n a dormir
àngel, àngels
animalització (cues i altres casos)
avarícia
ballar
barba
besar
beure
bogeria
bondat
bruixes
burlar-se, fer burla
callar
cames
caminar
cantar
cap
capritxós (caràcter —)
cares
casar, casar-se
cavaller
coll, gola
comprar, vendre
correr
cortesia
cridar, xisclar
crueltat
cul, culada
culpa
dents
desafiament
descortesia
despertar-se
Déu
deure, obligació
dimoni, diable
dir
disfressar-se
dits
docilitat, mansuetud
domar, amansir
donar
dubtar
engany
enuig, enutjat
enveja
espatlla
esquena
extravagant (caràcter —)
falsedat
fart (de menjar)
febre
ferir
fúria, furiós
galant
gana
gentil
girar-se
impertinent (caràcter —)
infern
joventut, jove
jugar
malalt, malaltia
maldat
mandra
mans
matar
matinar
menjar
mentida, mentir
mirar
missatger
morir
nas
nedar
néixer
obstinació, tossuderia
parentiu (genèric)
parentiu: comares
parentiu: compares
parentiu: cosins
parentiu: fills, filles
parentiu: gendre
parentiu: germans
parentiu: madrastres
parentiu: mares
parentiu: marit, espòs
parentiu: muller, esposa
parentiu: nora, jove
parentiu: padrines
parentiu: padrins
parentiu: pares
parentiu: sogres
parentiu: vídues
parlar
paus (fer les —)
pecat
pèl, cabells
pensar malament
personificació (en general)
pessigolles (fer —)
petit
peus
pietat, impietat
pilleria, astúcia
pixar
plorar
por
pujar, baixar
rebel·lia
riquesa
riure, alegria
roncar
rondinar
rugir
saltar
set
son (tenir —)
suar
traïdor, traïció
treballar
tremolar
tristesa
ungles
veí, veïna
vellesa, vell, vella
venjar, venjar-se, venjança
ventre
Verge (la —)
vestir
veure
vil, vilesa
viure, reviure, ressuscitar
voluntat
xicot, minyó
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
Est
nord
nord-est
nord-oest
oest
sud
sud-est
sud-oest
alt (allò —)
badia
baix (allò —)
barranc
bosc
camí
camp
campana, campanar
carrer
carretera, carril
castell
cim, pic, turó i afins
ciutat
costa
cova, cau
era
fonts
glacera
horitzó
llac, llacuna
muntanyes
obaga
pedres, roques, penyes o similars
penell
pla, plana
plaça
plana fèrtil
platja
poble
ponts
port (de mar)
port (de muntanya)
pou
prat
pujol
regueró
ria
ribera [marge i riba del mar o riu, terra propera als rius]
rierol
riu, riuada, rambla
secà
serra
sòl
solana, lloc on toca el sol
terra
tipus lexical alpe o alpage [past d'estiu]
torrent
turó
vall
Ablanarina (La —)? [lloc d'Astúries]
Ador (en francès, Adour) [riu d'Occitània]
Ajalvir [lloc a prop de Madrid]
Ajoie [regió del Cantó del Jura, Suïssa]
Alagna, Aloagna [ciutat i vall de la provinicia de Vercelli, Itàlia]
Alba [lloc de la costa de Galícia]
Albi (l'—) [localitat de Catalunya]
Albufera (l'—) (en castellà, La Albufera) [província d'Alacant]
Alcalá (de Henares) [localitat de la província de Madrid]
Alcaraz [localitat de la província d'Albacete]
Alcarràs [localitat de Catalunya]
Alcoi (riu d'—) [també anomenat Serpis; riu de la província d'Alacant]
Aldehuela (La —) [localitat de la província d'Àvila]
Alès [població situada al departament del Gard]
Almatret [localitat de Catalunya]
Almenara (La —) [pic de la província d'Albacete]
Alpes (Les —) [sistema muntanyós europeu]
Altarrasa (La —) [petit altipl? de Navarra]
Alvra (Piz d'—) (en alemany, Albula) [pic i sistema muntanyós de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ambrusèit (l'—) [Friul]
Amd'Ursigna (fuora da l'—) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ancares [comarca de la província de Lleó]
Andalusia [regió del sud d'Espanya]
Andilla [lloc de la província de València]
Anillo [serra de la província de Jaén]
Ansar (còth d'—) [coll del Bearn, Occitània]
Aosta, Ôchta, Euta [localitat d'Itàlia]
Aragón [en castellà], Aragó [en català] [regió del nord d'Espanya]
Aramo/Aramu (L'—) [muntanya d'Astúries]
Arbeca [localitat de Catalunya]
Arbo [localitat de Galícia]
Arbolín (l'—) [pic d'Astúries]
Ardila [lloc de la província de Badajoz]
Ardila [riu de la província de Badajoz]
Areta [muntanyes de Navarra]
Armenteira [muntanya de Galícia?]
Arouca [localitat de Portugal]
Arpetta (l'—) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Arpiglia (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Arquillo (Sierra del —) [serra de la província de Càceres]
Arrajon (Arrajon-Era Hita; en francès, Arrayou-Lahitte) [lloc del departament dels Alts Pirineus, Occitània]
Arsac (Arzacq) [localitat del departament de Pyrénées-Atlantiques]
Artiga de Lin [zona de la Vall d'Aran]
Artosa (La —) [cim d'Astúries]
Artusu (l'Artusu) [Astúries]
Astuera [lloc d'Astúries]
Asturias [regió del nord d'Espanya]
Aubens [muntanya de Catalunya]
Aude [riu d'Occitània]
Aulet [lloc a Acós, en francès Accous, al Bearn, Occitània]
Aulet [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Auloron (Oulourou, Olourou; en francès, Oloron) [localitat d'Occitània]
Aupiho (l'—) [cim de la cadena de Lis Aupiho / Las Alpilhas, a prop d'Arles]
Auvèrnhe, Auvèrnha i variants (en occità); Auvergne (en francès); Alvernia o Auvernia [regió d'Occitània]
Avellaneras [Aragó]
Ávila [localitat de Castella]
Ayamonte [lloc de la província de Huelva]
Bagergue [localitat de la Vall d'Aran]
Baiona (Bayona en castellà; Bayonne en francès) [ciutat d'Occitània]
Balaguer [localitat de la comarca catalana de la Noguera]
Balouta [lloc de la província de Lleó]
Balsareny [localitat de Catalunya]
Bans (forêt des —) [bosc de Suïssa]
Baragaña (la —) [lloc d'Astúries]
Baraona, Barahona [lloc de la província de Sòria]
Barayo [platja d'Astúries]
Barbanza [serralada de Galícia]
Barcelona [capital de Catalunya]
Bârdo (en croat, Brdo) [lloc d'Ístria]
Bargas [localitat de Toledo]
Barguero [muntanya a l'occident d'Astúries]
Barja (en francès, Barjac) [nom de diverses poblacions; una d'elles, situada al departament del Gard]
Baselgia (Munt —) [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Bassian (eth —) [llac dels Pirineus]
Begur [localitat de Catalunya]
Beira (A —) [regió de Portugal]
Bellesa (La —), La Vellés [lloc de la província de Salamanca]
Benzúa (picu —) [Astúries]
Berbería [part septentrional d'Àfrica]
Bercía [lloc de Galícia] [?]
Berga [localitat de Catalunya]
Beringes [muntanya de la província de Càceres]
Bernia, Bèrnia [serra de la província d'Alacant]
Bernina [cadena de muntanyes i pic dels Alps suïssos]
Besinauda (en italià, Bisalta) [cim dels Alps d'Itàlia]
Betlem [ciutat de Judea on, segons el Nou Testament, va néixer Crist]
Bienservida [penyal de la província d'Albacete]
Bierzo (El —) [comarca de Lleó]
Biga (la —) [muntanya de Catalunya]
Biguera (peña —) [Astúries]
Bilbao [capital de Biscaia, País Basc]
Bilhó (O —) [localitat de Portugal]
Bisbín (en italià, il Bisbino) [muntanya de Llombardia, Itàlia]
Boiraxach [muntanya de la província d'Osca]
Bordèu (Bourdèu, Bourdèus; en francès, Bordeaux; en castellà, Burdeos) [ciutat d'Occitània]
Born (el —) (castellà, el Borne) [barri de Barcelona]
Borriol [localitat de la comarca de la Plana Alta, província de Castelló]
Bòsc d'Arròs (Bosdarros) [lloc del departament de Pyrénées-Atlantiques, al Bearn, Occitània]
Braña [vall d'Astúries]
Brañamayor [localitat d'Astúries]
Bregaglia (en alemany, Bergell) [Grisons, Suïssa, Llombardia, Itàlia]]
Bressé [muntanya de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Bugarag (Puèg de —) (Bugarach o Pech de Bugarach) [pic de les Corbèras, del departament de l'Aude]
Buin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa; al límit amb el Voralberg, Àustria]
Bundesca (la —) (en italià, Bondasca) [vall i muntanya de Bregaglia, Ticino, Suïssa]
Burela [localitat de Galícia]
Burgos [localitat de Castella]
Burguillos [lloc d'Extremadura]
Burón [nom de diversos llocs a l'entorn d'Astúries]
Burriac [muntanya de la comarca catalana del Maresme]
Bustelo [localitat de Galícia]
Ca Ferro Vell [lloc de Catalunya]
Cabalo (O —) [a les Islas Cíes, Galícia]
Cabeza (La —) [serra de la província de Badajoz]
Cabezón (El — de Oro) (en català, el Cabeçó (d'Or)) [serra de la província d'Alacant]
Cabra (la —) [vall d'Astúries]
Cabra [localitat de la província de Còrdova]
Cabrera [muntanya de Catalunya]
Cadinell (el —) [muntanya de Catalunya]
Cal Bisbe [lloc de Catalunya]
Cal Magí [lloc de Catalunya]
Calar (El —) [muntanya de la província d'Almeria]
Calde [localitat de Galícia]
Calderina (La —) [serra situada entre la província de Toledo i la de Ciudad Real]
Camadra [cim del Cantó del Ticino, Suïssa]
Camarena [turó de la província de Còrdova]
Camayor [plana fèrtil d'Astúries]
Camp [de Tarragona] (el —) [comarca de Catalunya]
Campo [localitat de la província d'Osca]
Campo Maior [localitat de Portugal]
Camprodon [localitat de Catalunya]
Can Castell? [lloc de Catalunya]
Can Parera [lloc de Catalunya]
Cañajarral (El —) [serra de la província de Badajoz]
Canales (Les —) [lloc d'Astúries]
Canaria (Gran Canaria) [una de les iIles Canàries]
Caneiru [lloc d'Astúries]
Canejan [localitat de la Vall d'Aran]
Caneyones [rierol d'Astúries]
Canigó (el —) (el Canigou en grafia mistraliana) [muntanya del Rosselló, comarca catalana sota administració francesa]
Cantabria [regió del nord d'Espanya]
Cantal (lo/lou —) (lo Chantau) [muntanya de l'Alvèrnia]
Cantu Manil [muntanya d'Astúries]
Capiella [lloc d'Astúries]
Caravia la Baxa (en castellà, Caravia Baja) [localitat d'Astúries]
Carballal (O —) [lloc de Galícia]
Carche (El —) (en català, el Carxe) [serra de Múrcia]
Cardó [serra de Catalunya]
Carizé [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Carmona [localitat de la província de Sevilla]
Carnota [localitat de Galícia]
Carrascoy [serra de Múrcia]
Casaño [riu d'Astúries]
Castelfrío [muntanya de la província de Terol]
Castellet [lloc de Catalunya]
Castellví (de la Marca) [localitat de Catalunya]
Castellví (de Rosanes) [localitat de Catalunya]
Castiello (picu —) (Picu Castiellu) [pic d'Astúries]
Castilla, Castela [en gallec i portuguès]
Catalunya [en català], Cataluña [en castellà]
Catllar (el —) [muntanya de Catalunya]
Catogne (le —) [pic del massís del Mont Blanc, a Suïssa]
Causse (o los Causses) [altiplans calcaris del Massís Septentrional occità, o Massís Central francès]
Cebollera (la —) [serra de La Rioja]
Cebreiro (O —) [muntanya de Galícia]
Céllecs, Séllecs [muntanya de Catalunya]
Centenera (La —) [localitat de la província de Jaén]
Cerdanya (la —) [comarca de Catalunya]
Cervera (de Pisuerga) [localitat de la província de Palència]
Cèsse (Cesse) [riu, afluent de l'Aude, Occitània]
Cetràru (en italià, Cetraro) [poble de la província de Cosenza]
Ceuta [ciutat espanyola del nord d'Àfrica]
Chantada [localitat de Galícia]
Chanteis (en francès, Chanteix) [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Chapisun (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Charsinom (il Plan —) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Chaux-de-Fonds (la —) [localitat del Cantó de Neuchâtel, Suïssa]
Chucena [localitat de la província de Huelva]
Chucho (el —) [muntanya de Navarra]
Cid (el —) [muntanya de la província d'Alacant]
Clapivell (el —) (el Clapí Vell) [muntanya de Catalunya]
Clot de l'Arç (el —) [lloc de Catalunya]
Coll de la Torre (el —) [muntanya de Catalunya]
Colldejou [localitat de Catalunya i muntanya homònima de Catalunya]
Coma (la —) [Catalunya]
Constatin (¿Constantim?) [Portugal]
Cope [cap de Múrcia]
Cordelera (La —) [lloc de la costa de Gijón, Astúries]
Còrdova [ciutat d'Andalusia]
Cornac (Cournac) [localitat del departament d'Òlt, en francès Lot, Occitània]
Corneja (valle de —) [vall de la província d'Àvila]
Corsica [Còrsega]
Coruña, Cruña (A —) [ciutat de Galícia]
Cotiella [muntanya d'Aragó]
Cotovellosu [muntanya d'Astúries]
Coulègno (Colenha) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Courío [muntanya d'Astúries]
Couta (a —) [Astúries]
Cova (de Monserrat) (la —) [Catalunya]
Cova Santa (la —) [lloc de la província de Castelló]
Coveta (la —) [lloc de Campo, província d'Osca]
Crasta Mora [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Cruz (La —) [turó de la província d'Àvila]
Cuana [muntanya d'Astúries]
Cuba (d)e Rota (La —), El Perro de Rota [cova de Rota, Andalusia]
Cucalón [localitat de la província de Terol]
Cudillero [lloc d'Astúries]
Cudrial [lloc de la província de Badajoz]
Cué [lloc d'Astúries]
Cuera (El —) [serra d'Astúries]
Cueva Galana [penya a Pola de Somiedo, Astúries]
Cumar Barla (fuora da —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Curota (A —) [muntanya de Galícia]
Curotiña (A —) [muntanya de Galícia]
Curun (en italià i alemany, Curon) [localitat de la província de Bozen, Itàlia; tocant a l'Engadina (Suïssa) i Àustria]
Daganzo [lloc a prop de Madrid]
Daimiel [localitat de la província de Ciudad Real]
Daint (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Danuder (en alemany, Nauders) [localitat del Tirol, Àustria; a la frontera amb Suïssa]
Dé dè Myédzo (La —) (en francoprovençal), la Dent-du-Midi (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Dent d'Oche (la —) [pic de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
Dôle (pointe de la —) [pic de Suïssa, al límit amb França]
Dourdougno (la —) (La Dordonha; en francès, Dordogne) [departament de França; també nom d'un riu]
Douro, Duero [riu de la Península Ibèrica]
Duan (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Dzaman (en francès, Jaman) [muntanya de Suïssa]
Ebro [en castellà], Ebre [en català] [el riu Ebre, a la Península Ibérica]
Écija [localitat de la província de Sevilla]
Egoual / Augal (l'—) (en francès, L'Aigoual) [muntanya de les Cevenas/Cévennes]
Empord? (l'—) [comarca de Catalunya]
Engadina (romanx Engiadina) [vall del Cantó dels Grisons, Suïssa]
Enu [localitat d'Astúries]
Epitaillet (l'—) [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Erata [muntanya d'Aragó]
Erau (l'—) (en francès, Hérault) [riu d'Occitània]
Erin (en francoprovençal), Hérens (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Escaladei [localitat de Catalunya]
Esgueira [localitat de Portugal]
España; Espanya (en català), Espanha (en occità i en portuguès), etc.
Esparreguera [localitat de Catalunya]
Espasa (La —) [platja d'Astúries]
Espina [lloc d'Astúries]
Espluga de Toledo (la —) [lloc de la província d'Osca]
Estany (l' —) [lloc de Catalunya]
Estany Tort (l'—) [llac a prop de l'Ametlla de Mar, localitat de Catalunya]
Estela [cim del Berguedà, Catalunya]
Estella [localitat de Navarra]
Estepa [serra de la província de Sevilla]
Estoupo (El —) [muntanya d'Astúries]
Estrecho (El —), El Estrecho de Gibraltar
Etroble, Étroubles [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Faja (la —) [lloc de Catalunya]
Fajo (La —), La Faja [nom de diversos llocs del domini occit? (Gard, Losera, Aude, etc.]
Fanalar (el —) [lloc de Catalunya]
Fanlo [poble d'Aragó]
Farelo (O —) [muntanya de Galícia]
Faro (O —) [muntanya de Galícia]
Fâva (a —) (en francoprovençal), la Fava (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Feira (Vila da —; Santa Maria da —) [localitat de Portugal]
Ferrol [localitat de Galícia]
Fex [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Fogars [lloc de Catalunya]
Foissenc [regió situada a l'entorn de Foix, departament d'Ariège]
Follatères (les —) [lloc del Valais, Suïssa]
Font dels Monjos (la —) [font prop de Marganell, Bages, Catalunya]
Font-rubí [localitat de Catalunya]
Fora (Piz —) [pic situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia]
Força Real [lloc a prop de les muntanyes de les Corberes]
Forniello (El —) [Astúries]
Forquita (Picu la —) [pic d'Astúries]
Frailes (Los —) [muntanyes de la província d'Almeria]
Francia, França, France
Franqueira (A —) [santuari de Galícia]
Frantellone (llombard, Frantalùn) [pic de Poschiavo, Grisons, Suïssa]
Friûl, Friuli
Fu (El —) [muntanya de la província de Sòria]
Fuen Jordana (La —) [font de Ramastué, a la Vall de Benasc, Osca]
Fuerteventura [una de les Illes Canàries]
Furadía (La —) [muntanya d'Astúries]
Gabàs [localitat de la Vall de Benasc]
Galicia, Galiza
Galirón [muntanya de la província d'Osca]
Gandarío [platja a Bergondo, Galícia]
Garamanchón (El —) [port de muntanya d'Astúries]
Gargocha (a —) [Aragó]
Garlaban [muntanya del departament de Bouches-du-Rhône]
Gasconeta [diminutiu usat en lloc de Gascunya]
Gavarres (les —) [comarca de Catalunya]
Gave (de Pau) [riu occità]
Gave [denominació de diversos rius de la Gascunya pirinenca]
Generus (en italià, il Generoso) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Gilico [muntanya de la província de Jaén]
Ginestars [localitat de l'Aude, Occitània]
Gomera (La—) [turó prop d'Osuna, Sevilla]
Gotina (la —) [muntanya del departament de l'Aude]
Gotinas (las —) [lloc del departament de l'Aude, Occitània]
Goza (en francoprovençal), Gourze (en francès) [torre a Riex, cantó del Vaud, Suïssa romanda]
Gozón [municipi d'Astúries]
Granada [ciutat d'Andalusia]
Gratal [pic de la Serra de Guara, Aragó]
Grausat (Pueg d'en —) [muntanya del departament de la Corresa, Occitània]
Grazalema [localitat de la província de Cadis]
Gresas (Grèzes) [lloc a prop de Carcassona, Occitània]
Griega (La —) [platja d'Astúries]
Grimola [Montnegre, muntanya de Catalunya]
Grischun [Grisons, Cantó de Suïssa]
Groba (A —) [serra de la província de Pontevedra, Galícia]
Guadalcanal [localitat de la província de Sevilla]
Guadalquivir [riu d'Andalusia]
Guadarrama (El —) [serra al nord de Madrid]
Guadiana [Menor] [riu d'Andalusia, afluent del Guadalquivir]
Guadiana [riu de la Península Ibèrica]
Guara [serra de la província d'Osca, Aragó]
Güera, Buera [lloc d'Aragó]
Güimar [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
Gurlaina [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Herbón [localitat de Galícia]
Herrera (del Duque) [localitat de la província de Badajoz]
Herrèra (en francés, Herrère) [localitat del Bearn, Occitània]
Higa [de Monreal] (La —) [muntanya de Navarra]
Hontejas [penyes situades a Calatayud, província de Saragossa]
Huelma [localitat de la província de Jaén]
Ichaus (Issaus o Ishaus) [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Igueste [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
Illeiretta, Llieiretta [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Infiestu (L'Infiestu; en castellà, Infiesto) [localitat d'Astúries]
Inn (romanx En) [riu de l'Engadina, afluent del Danubi]
Irta [serra de la província de Castelló]
Isleta (La —) ["minipenínsula" de l'illa de Gran Canària]
Izaga [penya de Navarra]
Jabalcón [muntanya d'Andalusia]
Jabalcuz (El —) [serra d'Andalusia]
Jaén [ciutat d'Andalusia]
Jerez (de la Frontera) [localitat de la província de Cadis]
Jerez (de los Caballeros) [localitat de la província de Badajoz]
Joux (la —) [vall de la Suïssa romanda]
Jura [sistema muntanyós de Suïssa]
La Parra [localitat de la província de Badajoz]
La Serra [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Labaco [lloc de la província d'Osca]
Labán (Piz —) (en alemany, Schmalzkopf) [pic del Tirol, Àustria]
Lagarda (La Garda) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Lai Nair [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Langreo [localitat d'Astúries]
Lanzada (A —) [platja a O Grove, Pontevedra, Galícia]
Laric (o Alaric) [muntanya del departament de l'Aude]
Larón (Llarón) [localitat d'Astúries]
Las Crotos [nom de lloc d'Occitània]
Las Parras (de Castellote) [localitat de la província de Terol]
Latín (El —), Natín, deformació popular d'Aznaitín [muntanya de la província de Jaén]
Lausero [Losera; en francès, Lozère; serra]
Lavedan (o Labedà) [zona de la Gascunya, Occitània]
Lavèr [vall a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Layos [serra de la província de Toledo]
Lebrija [localitat de la província de Sevilla]
Ledesma [localitat de la província de Salamanca]
Lemosin, Limosin (en francès, Limousin) [regió d'Occitània]
León [ciutat d'Espanya]
Lezina [Lecina, localitat d'Aragó]
Lirou (Liron) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Lischana [pic i glacera de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Llacuna (la —) [lloc de Catalunya]
Llanç? [localitat de Catalunya]
Llanes [localitat d'Astúries]
Llanos (de Somerón) [lloc d'Astúries]
Lloroza [muntanya al límit de Cantàbria amb Astúries]
Lluç? [localitat de Catalunya]
Lobier (còth de —) [coll del Bearn, Occitània]
Lora (de Estepa) [localitat de la província de Sevilla]
Lugo [ciutat i província de Galícia]
Lumías [localitat de la província de Sòria]
Lunghin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Luque [localitat de la província de Còrdova]
Macastre [localitat de la província de València]
Maccarese [localitat a prop de Roma]
Madalena (la —) [lloc de Catalunya]
Madalena (La —) [muntanya d'Astúries]
Madrid [capital d'Espanya]
Magalouno [Magalona, lloc del Llenguadoc]
Málaga [ciutat d'Andalusia]
Malagón [localitat de la província de Ciudad Real]
Mallorca [Illes Balears]
Malniu [turó de Catalunya]
Maloja (en engadinès, Malögia) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mamisan (en francès, Mimizan) [localitat del departament de les Landes, Occitània]
Maó (cast. Mahón) [localitat de Menorca, Illes Balears]
Maraña [lloc de la província de Lleó, al costat d'Astúries]
Maravio (Marabiu) [port de muntanya, Astúries]
Marcó (el Mas de —) [lloc de Catalunya]
Mare de Déu de Queralt (la —) [santuari al Berguedà, Catalunya]
Mariane (Mont —) (Monte Amariana, en italià) [muntanya del Friül]
Marsiho (Marselha; en català, Marsella) [ciutat de la Provença, Occitània]
Martinsonero [devesa de la província de Badajoz]
Martorella (la —) [muntanya de Catalunya]
Marufe (Merufe) [lloc de Portugal a prop de Galícia]
Matas (¿Matos?) [localitat de la província de Guadalajara]
Meira [localitat i serra de Galícia]
Mérida [ciutat d'Extremadura]
Merón [platja d'Astúries]
Mesquita (la —) [lloc de Catalunya]
Messina [localitat de Sicília, Itàlia]
Mieres [localitat d'Astúries]
Mingoyo (Mengoyo) [lloc d'Astúries]
Miño, Minho [riu de la Península Ibèrica]
Mirabel [localitat de la província de Càceres]
Miranda (monte —) [muntanya de Galícia]
Miravet [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Miravete [pic d'Astúries]
Mitgel (Piz —) [pic dels Grisons, Suïssa]
Mohías, Moías [localitat i platja d'Astúries]
Mola (la —) [orònim referit a diferents llocs de Catalunya]
Moncau (el —) [muntanya de Catalunya]
Moncayo [muntanya situada entre les províncies de Saragossa (Aragó) i Sòria (Castella)]
Mondigo [muntanya de l'orient de Lugo]
Monforte [localitat de Galícia]
Monjardín [muntanya a prop d'Estella, Navarra]
Monlora [monestir de la província de Saragossa]
Monrondio (picu —) [pic d'Astúries]
Monsaraz [lloc de Portugal]
Mont (el —) [serra de Catalunya]
Mont Blanc (Le —) [muntanya dels Alps]
Mont Chavalard (le —) [muntanya del Valais, Suïssa]
Mont di Maj [muntanya del Friül]
Mont-Cau (en versió normativa, Montcauv; en francès, Mont Chauve) muntanya a prop de Niça, Occitània]
Montalban (en francès, Montauban) [ciutat del departament de Tarn-et-Garonne, Occitània]
Montalt (el —) [muntanya de Catalunya]
Montalvo (El —) [turó de la província de Salamanca]
Montán [localitat de Galícia]
Montarnaud [localitat del departament d'Erau (Hérault), Occitània]
Montau (el —) [muntanya de Catalunya]
Montaut, Mount-Aut [orònim i població al Rasès, en el departament de l'Aude]
Montcorbisson [muntanya de la Vall d'Aran]
Monte Gargàne [Gargano] (muntanya de Pulla, Itàlia)
Monte Lloy [muntaña d'Astúries]
Monte Louro, Montelouro [muntanya de la província de la Corunya, Galícia]
Monte Mayor [muntanya de la província de Màlaga]
Monte Minerva [muntanya de Villanova Monteleone, Sàsser, Sardenya]
Monte Rasu [muntaya de Bottidda, Sassari, Sardenya]
Monte Sanctu [muntanya de Siligo, Sàsser, Sardenya]
Montegil [muntanya de la província de Sevilla]
Montejurra [muntanya de Navarra]
Montgó [muntanya de la província d'Alacant]
Montgròs [muntanya del massís de Montserrat, Catalunya]
Montjuïc [muntanya de Barcelona]
Montllorer [muntanya de Catalunya]
Montmell (el —) [localitat i muntanya de Catalunya]
Montnegre [muntanya de Catalunya]
Montosa [muntanya d'Aragó]
Montsant (el Montsant) [serra de Catalunya]
Montsec (el —) [serra situada a la frontera entre Catalunya i Aragó]
Montseny (el —) [serra de Catalunya]
Montserrat [serra de Catalunya]
Montsi? [serra del sud de Catalunya]
Montsianell [serra de Catalunya]
Monzón [localitat d'Aragó]
Morella [localitat de la comarca de "els Ports", província de Castelló]
Morera (la —) (la Morera de Montsant) localitat de Catalunya]
Morlans (Morlaas) [lloc del Bearn, Occitània]
Morón [versió en castell? de Mourão] [lloc de Portugal]
Morón, Morón de la Frontera [localitat de la província de Sevilla]
Morrell (lo —) [lloc de la costa catalana, a prop de Mataró]
Morvedre (Murviedro, Murviedre) [localitat de la província de València]
Mosca (la —) [serra de la província de Càceres]
Mot da set Mezdis (il —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Motélon [vall de la Suïssa romanda]
Mount Ventour (Lo Mont Ventor; en francès, Mont Ventoux) [muntanya entre Provença i el Delfinat]
Mountagno-Negro (Montanha Negra) [muntanya d'Occitània]
Moutas (picu de —) (pico Pedrorio) [pic d'Astúries]
Mundeis [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mundin [vall i pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Muntafun (en alemany, Montafon) [vall del Vorarlberg, Tirol, Àustria]
Murta (la —) [serra de la província de València]
Muxía [localitat de Galícia]
Nambroca [localitat de la província de Toledo]
Naranco (El —) [muntaña d'Astúries]
Narbona (Narbouno, en grafia mistraliana) [ciutat d'Occitània]
Natison (il —) [riu del Friül]
Navarra
Navia [localitat d'Astúries]
Neira [de Rey] [Galícia]
Ñera (La —) [platja d'Astúries]
Nòra, Noro (en francès, Nore) [muntanya de la regió de Narbona]
Noreña [localitat d'Astúries]
Nudigls [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ocaña [localitat de la província de Toledo]
Oleiro [zona de costa, Astúries]
Olot [localitat de Catalunya]
Olt (Òlt; en francès, Lot) [riu d'Occitània]
Omaña [comarca de la província de Lleó]
Ons [illes de Galícia]
Oración (la —) [pou situat a Poo de Cabrales, Astúries]
Ordás [Somontano, Aragó]
Ordet [muntanya de Catalunya]
Oreña [cova de Cantàbria]
Orhi [pic de Navarra]
Orihuela [localitat de la província d'Alacant]
Ormonts (Les —) [vall del Cantó de Vaud, Suïssa]
Ortigueira [localitat de Galícia]
Oseira [població i monestir de Galícia]
Otoyo [muntanya de Biscaia, País Basc]
Ourense [ciutat i província de Galícia]
Ovar [localitat de Portugal]
Oviedo [capital d'Astúries]
Padrón [localitat de Galícia]
Pajares [port de muntanya entre Astúries i Lleó]
Palermo [localitat de Sicília, Itàlia]
Pallars (el —) (Palhars en occità) [comarca de Catalunya]
Palombera (La —) [port de muntanya, Astúries]
Pamplona [capital de Navarra]
Pandera (La —) [serra d'Andalusia]
Pando [muntanya d'Astúries]
Panillo [localitat de la província d'Osca]
Panxón [platja de Galícia]
Parapanda [serra de la província de Granada]
Paris (en català, París) [capital de França]
Parizòt (Parizòt) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Pau [capital del Bearn, Occitània]
Pedraforca (el —) [muntanya de Catalunya]
Pedregar (el —) [lloc de Catalunya]
Pedroveya [localitat d'Astúries]
Peguera (els Rasos de —) [camps rasos de muntanya, lloc de Catalunya]
Pelitrón (picu —) [pic d'Astúries]
Pellota (la —) [lloc de Catalunya]
Pena (en francès, Penne) [lloc d'Occitània]
Peña (La —) [muntanya de la província de Lleó]
Peñamayor [muntanya d'Astúries]
Peñapalomera [muntanya de la província de Terol]
Pení (el —) [muntanya de Catalunya]
Penso [localitat de Portugal]
Penyagatos [estret del riu Ebre]
Penyagolosa [muntanya de la província de Castelló]
Penyíscola (en catal? normatiu, Peníscola) [localitat de la comarca del Baix Maestrat, província de Castelló]
Pereda [localitat d'Astúries]
Pesells (els —) [lloc de Catalunya]
Pi Gros (el —) [lloc de la província de Castelló]
Pico Sacro / Sagro (O —) [muntanya de Galícia]
Picossa (la —) [muntanya de Catalunya]
Picotes (Los —) [lloc de la província de Terol]
Pierzu (picu —) [pic d'Astúries]
Pina (de Ebro) [localitat d'Aragó]
Pinzan [Friül]
Pirineo (El—), Els Pirineus [serralada]
Pisoc (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Pittinuri [lloc de Sardenya]
Plá de Ginebret (el) [Pla de Ginebret, lloc de Catalunya, sense cap altra especificació]
Plan [localitat d'Aragó]
Plattamala [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Plaz [bosc i prats de Bever, a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Pobla (la —), la Pobla de Lillet [localitat de Catalunya]
Poncione di Pesciora [pic situat entre els cantons del Ticino, Uri i Valais, Suïssa]
Pontes (As —) (As Pontes de García Rodríguez) [localitat de Galícia]
Port del Comte (el —) [port de muntanya de Catalunya]
Port(s) [el(s) —] [massís al límit de Catalunya, Aragó i el País Valencià]
Portiellu (El —) [lloc d'Astúries]
Porto (el —) [lloc sense identificar a l'occident d'Astúries, probablement el Puerto de Connio]
Portomarín [localitat de Galícia]
Portopí [barri portuari de Palma de Mallorca, Illes Balears]
Portugal
Prades [localitat de Catalunya]
Pravia [localitat d'Astúries]
Pría [lloc d'Astúries]
Puèg la Ròca (en francès, Puylaroque) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Puget (serre del —) [serra d'Occitània]
Pugghie (en italià, La Puglia; Apúlia) [regió d'Itàlia]
Puig (el —) [muntanya a prop de Paüls, localitat de la comarca del Baix Ebre]
Puig d'en Cama (el —) [muntanya de Catalunya]
Puig d'en Pla (el —) [lloc de Catalunya]
Puig de Montagut (lo—) [muntanya de Catalunya]
Puig Dui [muntanya de Catalunya]
Puig Gros [muntanya de Catalunya]
Puig-Reig [localitat de Catalunya]
Puigsobir? [muntanya al Solsonès, Catalunya]
Punteglias (Piz —) [pic de la Sobreselva, Grisons, Suïssa]
Puòg de Sent Lop (o Pic Saint-Loup) [pic a prop de Montpelhièr]
Purón [lloc d'Astúries]
Puyarcón [muntanya de l'Alt Aragó]
Pyanfayon, Plyanfayon (en francoprovençal), Planfayon (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Quero [localitat de la província de Toledo]
Querol [lloc de Catalunya]
Ramosch i variants [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ranc de Bonos [nom de lloc d'Occitània]
Rasés [antic comtat de l'alt Llenguadoc]
Rasón (El —), El Rasoncín [Astúries]
Rasquera [localitat de Catalunya]
Ravera (alp —) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rebellón [lloc d'Astúries]
Rebentin (Rebentí, Rebenti; en francès, Rabenty) [afluent de l'Aude, Occitània]
Redent [província d'Osca]
Rein (en romanx; en alemany, Rhein) [riu europeu]
Remolar [llacuna situada a la desembocadura del Llobregat, Catalunya]
Resch [port de muntanya entre Àustria i Itàlia]
Restelo [lloc a prop de Lisboa, Portugal]
Riba (l'Estret de la —) [estret del riu Francolí a l'Alt Camp, Catalunya]
Ribeiro (O —) [comarca de Galícia]
Ribera (la —) (la Ribera d'Ebre) [comarca de Catalunya]
Ricau [pic d'Astúries]
Ridaura [localitat de Catalunya]
Riells [lloc de Catalunya]
Rims [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ríosalido [localitat de la província de Guadalajara]
Riquisuelu [platja d'Astúries]
Roca (Cabo da —) [cap de Portugal]
Roca d'en Pla (la —) [lloc de Catalunya]
Rocabo [rierol situat a Cangas de Narcea, Astúries]
Rocacorba [muntanya de Catalunya]
Rocanys [muntanya a l'est de l'Aleixar, Catalunya]
Rodés (Roudez; en francès, Rodez) [localitat del departament d'Avairon, Occitània]
Roja (picu de la —) [pic d'Astúries]
Roldán (El —) [muntanya de Múrcia]
Roma [Itàlia]
Ronda [localitat de la província de Màlaga]
Róss (en italià, Russi) [localitat de la província de Ravenna, Itàlia]
Rosselló (Roussilhou, en grafia d'orientació mistraliana) [comarca catalana sota administració francesa]
Rota [localitat de la província de Cadis]
Roullens (Rolencs, en occità) [localitat del departament de l'Aude]
Rouno (en francoprovençal; Rhône, en francès) [riu europeu]
Ruinains (Val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rune (Runaz en francès) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Sagàs [localitat de Catalunya]
Salàs [nom de lloc, Catalunya]
Salga Aguda [muntanya de Catalunya]
Salmoriera (La —) [costa d'Astúries]
Salou [localitat de Catalunya]
Saluver (la val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Samagnun (en alemany, Samnaun) [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Samouco (O —) [localitat de Portugal]
San Antolín [lloc d'Astúries]
San Benito [turó de Madrid]
San Cristóbal [muntanya de Navarra]
San Ginés [muntanya de la província de Terol]
San José [serra d'Extremadura]
San Lorenzo (del Escorial) [lloc a prop de Madrid]
San Nicolás [lloc de la província d'Osca]
San Pascual [lloc de la província d'Alacant]
San Pedro [ermita a prop de Graus, a la província d'Osca]
San Pedro [turó de Madrid]
San Pietro? [Basílica de Sant Pere, Roma]
Sanmelar, Pico Samelar [pic a Cantàbria]
Sant Benet [ermita de Catalunya]
Sant Boi [localitat de Catalunya]
Sant Ferriol [muntanya de Catalunya]
Sant Gregori [ermita de Catalunya]
Sant Isidre [ermita de La Quar, Berguedà, Catalunya]
Sant Joan (Despí) [localitat de Catalunya]
Sant Juli? [muntanya de Catalunya]
Sant Juli? de Ramis [localitat de Catalunya]
Sant Magí (de la Brufaganya) [santuari a la Conca de Barberà, Catalunya]
Sant Magí [lloc de Catalunya]
Sant Martin (¿Sant Martin le Vièlh?) [lloc d'Occitània]
Sant Mateu [muntanya i serra de Catalunya]
Sant Miquel (de Montclar) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere (de Roda) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere Màrtir [muntanya de Catalunya]
Sant Quintí (de Mediona) [localitat de Catalunya]
Sant Ramon [muntanya de Catalunya]
Sant Salvador (de la Vedella) [monestir del Berguedà, Catalunya]
Sant-Pous [?] [Occitània]
Sant'Ana, Santa Ana [capella d'Astúries]
Santa Bàrbara [ermita de La Selva, Catalunya]
Santa Bàrbara [muntanya de Catalunya]
Santa Cristina [muntanya d'Astúries]
Santa Gadía [lloc d'Astúries]
Santa Helena [muntanya de Catalunya]
Santa María [illa de l'arxipèlag de les Açores]
Santa María [serra de la província de Badajoz]
Santa Tecla [muntanya de Galícia]
Santa Valièira [localitat de l'Aude, Occitània]
Santiago (de Compostela) [capital de Galícia]
Santillana [¿Santillana del Mar?, Cantàbria]
Santo Ventùri [Santa Venturi en versió normativa; i en francès, Sainte-Victoire; muntanya a prop d'Ais de Provença]
Sarral [lloc de Catalunya]
Sarrués [lloc de l'Alt Aragó]
Sasa (el —) [muntanya de la província d'Osca]
Sclavanîe, Slavonie [terres de llengua eslava, en friülà]
Scopi (Piz —) [pic situat al límit entre el Ticino i els Grisons, Suïssa]
Scuol [vall i localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Sebastopol [localitat d'Ucraïna]
Segarra (la —) [comarca de Catalunya]
Segre (el —) [riu de Catalunya]
Seloriu [lloc d'Astúries]
Serantes [muntanya de Biscaia, País Basc]
Serllé [en benasquès], Cerler [localitat de la Vall de Benasc, Osca]
Serra de Cavalls (la —) [serra de Catalunya]
Serra Morena [serra de Catalunya]
Sestolorro [muntanya d'Astúries]
Sevil [lloc d'Aragó]
Sevilla [ciutat d'Andalusia]
Sierra Gorda (La —) [serra de la província de Badajoz]
Sierra Morena [serra d'Andalusia]
Siman, ol Simágn (en italià, il Simano) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Sisargas [illes de Galícia]
Sitges [localitat de Catalunya]
Son (O —), Porto do Son [port de mar, Galícia]
Soria [localitat de Castella]
Sosorito [muntanya d'Aragó]
Sotonera (A —) [localitat de la comarca del Somontano, Aragó]
Stevron (Chevron, en francès) [muntanya de la Savoia, França]
Sueve (El —) [muntanya d'Astúries]
Sui [turó al Montseny, Catalunya]
Superga [muntanya a prop de Torí, Itàlia]
Susch [localitat i vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tajo [riu de la Península Ibèrica]
Talr? [muntanya de Catalunya]
Tarrén [lloc d'Aragó]
Tavertet [localitat de Catalunya]
Tavò i variants (en romanx), Davos [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tchumon (en francoprovençal), Chaumont (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Teide (El —) [muntanya de l'illa de Tenerife, Canàries]
Tenrero [platja d'Astúries]
Testa (La —) [muntanya de la província d'Almeria]
Tibidabo (el —) [muntanya de Barcelona]
Tiñosa (La —) [serra de la província de Còrdova]
Tirajana, Tirijana [muntanya de l'illa de Gran Canària]
Tito (el —) [muntanya d'Aragó]
Toledo [ciutat d'Espanya]
Tolivia [localitat d'Astúries]
Tordera (el/la —) [riu de Catalunya]
Torizon [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Toro (el —) [muntanya de Menorca, Illes Balears]
Toro [localitat de la província de Zamora]
Torres (picu —) [pic d'Astúries]
Tortosa [localitat de Catalunya]
Tossa (la —) [turó a prop d'Alfara, localitat de Catalunya]
Tossal (el —) [turó de la província d'Alacant]
Trauc de Madama [lloc del departament de l'Aude]
Trençan (Treçan, Tressan) [localitat del departament d'Erau, Occitània]
Tres Collets (els —) [collada al Berguedà, Catalunya]
Trient [gorja del Valais, Suïssa]
Trueire [riu del Gavaudan, afluent del Lot, Occitània]
Tsateillon (francès, Châtillon) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Tschütt o Tschütta (Piz —); en alemany, Stammerspitze [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tumpiv (Piz —) [pic dels Alps de Glarus, Suïssa]
Turb [muntanya de Catalunya]
Turbón (El —) [muntanya de la província d'Osca]
Turó d'en Torres (el —) [turó de Catalunya]
Turón [localitat d'Astúries]
Úbeda [localitat de la província de Jaén]
Ubiña (peña —) [muntanya d'Astúries]
Učka [serra d'Ístria]
Uina, fuora d'Uina [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ulla (A —) [comarca i riu, Galícia]
Urban (Lei Baumas de Venisa; en francès, Beaumes-de-Venise) [localitat del departament de la Vauclusa, Provença]
Ures [localitat de la província de Guadalajara]
Urriellu [pic d'Astúries]
Vacamorta [lloc de Catalunya]
Vacivèr, Bacivèr, Baciver [topònim referit a diferents zones de pastura als Pirineus del nord-est de l'Aragó i del nord-oest de Catalunya]
Val (alp—) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Val d'Aran (Era —), Era Val d'Arann [La Vall d'Aran, Pirineus]
Val Müsella [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Valais (Le —) (en francès) (Valéi, Valai i variants, en francoprovençal) [cantó de Suïssa]
Valencia (en català, València) [ciutat a l'est d'Espanya]
Valfrío [lloc de la província de Segòvia]
Valladolid [ciutat d'Espanya]
Vallbona [localitat de Catalunya]
Valldebous [barranc al Montsià, Catalunya]
Vallès (el —) [comarca de Catalunya]
Valtellina (en engadinès, Vuclina; en alemany, Veltlin) [vall de Lombardia, Itàlia; a la frontera amb Suïssa]
Van-né (le —) (en francoprovençal), le Vanel (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Veiga (A —) [Vegadeo, localitat de l'occident d'Astúries]
Vendrell (el —) [localitat de Catalunya]
Ventana [port de muntanya d'Astúries]
Ventaniella [port de muntanya d'Astúries]
Vertosan [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Vesubio [volc? a prop de Nàpols, Itàlia]
Vevè, Vevâi i variants (en francoprovençal; Vevey en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Vic [localitat de Catalunya]
Vidr? [localitat de Catalunya]
Vilaller [localitat de Catalunya]; Vidallèr [en benasquès]
Villalba (Vilalba en gallec) [localitat de Galícia]
Villalgordo [devesa de la província de Badajoz]
Villanueva (del Fresno) [lloc de la província de Badajoz]
Villuerca[s] (La[s] —) [serra d'Extremadura]
Viluorna [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Vinaixa [localitat de la comarca de les Garrigues]
Viseu [localitat de Portugal]
Vodíţe (en croat, Vodice) [lloc d'Ístria]
Voirons (les —) [muntanya de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
Xagón [platja d'Astúries]
Xallo, Xalo (O —) [muntanya de Galícia]
Xerru (El —) [pleta al port de Ventaniella, Astúries]
Xerta [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Xixón (en castellà, Gijón) [localitat d'Astúries]
Yeba [localitat d'Aragó]
Yebra (Yebra de Basa) [poble d'Aragó]
Yosa (Yosa de Sobremonte) [localitat de la província d'Osca]
Zafra [localitat d'Extremadura]
Zanganillo (El —) [rierol de la província de Badajoz]
Zulema (la cuesta —) [lloc d'Alcalá de Henares, província de Madrid]
Zuort [caseria situada a la Val Sinestra, Engadina, Grisons, Suïssa]
Per fonts
Fonts: (qualsevol de les següents)
---
ALAIMO, Emma - Proverbi Siciliani
ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL - Diccionari català-valencià-balear [10 vols.] [también consultable en línea: http://dcvb.iecat.net/]
ALEXANDER-FRIZER, Tamar / Yaakov BENTOLILA - La palabra en su hora es oro. El refrán judeo-español del Norte de Marruecos
ALIBERT, Louis - Proverbes de l'Aude, classés et mis en ortographe occitane par Raymond CHABBERT
ALTON, Giovanni - Proverbi, tradizioni ed Anneddoti [sic] delle valli ladine orientali con versione italiana.
ALTON, Johann - Beiträge zur ethnologie von Ostladinien
ALVAR, Manuel - ALEICan = Atlas lingüístico y etnográfico de las Islas Canarias [3 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE y Gregorio SALVADOR - ALEA = Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía [6 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE, Tomás BUESA y Elena ALVAR - ALEANR = Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja [12 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de José Antonio MAYORAL, Carlos ALVAR, Mª del Pilar NUÑO, Mª del Carmen CABALLERO, Julia B. CORRAL y Elena ALVAR. - ALECant = Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria [2 vols.]
AMADES, Joan - Costumari catal? [16 vols.]
AMADES, Joan - Folklore de Catalunya [Vol. II]. Cançoner. Cançons - refranys - endevinalles
ANDOLZ CANELA, Rafael - "Refranes, dichos, frases hechas y expresiones en aragonés y en catalán de Aragón", en Actas de las VI Jornadas sobre cultura popular altoaragonesa, pp. 75-91.
ANTONI, Anna Maria / Carlo LAPUCCI - 30 dì conta novembre... I proverbi dei mesi
ARNAL CAVERO, Pedro - Refranes, Dichos, Mazadas... en el Somontano y montaña oscense
ARNAUDIN, Félix - Proverbes de la Grande Lande (Édition établie et présentée par Jacques Boisgontier et Lothaire Mabru)
BADÍA MARGARIT, Antonio [BADIA I MARGARIT, Antoni M.] - El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonés)
BALLARÍN CORNEL, Ángel - Diccionario del benasqués
BELLONZI, Fortunato - Proverbi toscani
BELTRAM, Ž. F. / Ž. N. MATALON - Proverbi friulani
BERGUA, José - Refranero español
BLADÉ, Jean-François [Bladèr, Joan-Francés] - Proverbes & Devinettes populaires recueillis dans l'Armagnac & l'Agenais
BLAQUIÈRA, Jan - Proverbes du Pays Niçois. Prouverbi dóu Païs Nissart
BLAS GABARDA, Fernando / Fernando ROMANOS HERNANDO - Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau
BOISGONTIER, Jacques - ALLOr = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental [3 vols.]
BOTEZATU, Grigore / Andrei HÂNCU - Dicţionar de proverbe şi zicători româneşti (Ediţia a III-a) [3.ª edición]
BRACHET, F. - Dictionnaire du patois savoyard tel qu'il est parlé dans le canton d'Albertville [...] suivi d'une collection de proverbes et maximes usités dans le pays
BRAZÃO, José Ruivinho - Os Provérbios Estão Vivos em Portugal – Pesquisa Paremiológica no Algarve
CANO GONZÁLEZ, Ana Mª - Notas de Folklor Somedán
CARRÉ ALDAO, Uxío - "Coleición de refráns de almanaque", Nós, 35, pp. 6-8; 36, 13-18.
CARRUSCA, Maria de Sousa -coordenadora- - "Vozes da sabedoria" [3 vols.]
CASSANO, Joseph - La vie rustique et la philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains
CASTAÑÓN, Luciano - "Advocaciones religiosas en refranes asturianos", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tomo XXII, cuadernos 1º y 2º, pp. 378-393.
CASTAÑÓN, Luciano - "Los meses en el refranero asturiano", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XVIII, pp. 395-415
CASTAÑÓN, Luciano - "Refranero asturiano. Apéndice", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 49, pp. 251-280
CASTAÑÓN, Luciano - Refranero asturiano
CASTET, L'Abbé - Proverbes patois de la vallée de Biros en Couserans (Ariége) [sic]
CELLARD, Jacques / Gilbert DUBOIS - Dictons de la pluie et du beau temps
Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (CNLVA) - Arrepervèris
CHARNAY, Thierry - "Les motifs du rossignol et du coucou dans la chanson traditionnelle de langue française", Littérature orale traditionnelle populaire. Actes du colloque, Paris, 20-22 novembre 1986,
CHASSANY, Jean-Philippe - Dictionnaire de Météorologie Populaire
CHIOCCHETTI, Fabio - "Proverbies, dič e paragogn fašegn", Mondo Ladino. Bollettino dell' Istituto Culturale Ladino, 3-4, pp. 197-223.
CIBOTTO, G. A. / DEL DRAGO, G. - Proverbi romaneschi
CIBOTTO, Giovanni Antonio - Proverbi veneti
COLONNA d'ISTRIA, Robert / COLONNA d'ISTRIA, Jean - Pruverbii di Corsica
CONDE TARRÍO, Germán - Diccionario de refráns. Correspondencias en castelán e francés
CORDIER, Eugène - Études sur le dialecte du Lavedan
COROMINES, Joan - El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó
CRUSET i VILAR, Lídia / Mireia CUSTEY i BASSACH / Sònia PEITIVÍ i ALGANS - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Alt Empordà
DEL FABRO, Adriano - Proverbi e modi di dire del Friuli
DELPASTRE, Marcelle - Nouveaux contes & Proverbes Limousins. Contes e Proverbis d'en qu'auqu'un [sic] temps
DÍAZ DÍAZ, Emilio - Refranero popular extremeño
DUARTE, Joaninha - A Luz da Cal ao Canto do Lume – Tradição Oral do Concelho de Mora
DUSSICH, Marino - Vocabolario della parlata di Buie d’Istria
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages
FAPPANI, Antonio / TURELLI, Francesco - Il dialetto bresciano
FARNÉS, Sebasti? - Paremiologia catalana comparada. Edició a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, Magí SUNYER i Josep Lluís SAVALL, amb la col·laboració de Josep M. PUJOL [8 vol.]
FERNANDES, Celina Maria Busto - Ecos do Passado, Vozes do Presente – Literatura Oral e Tradicional dos Concelhos de Vinhais e Chaves
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, José Ramón - "Dichos y refranes del valle de Ancares", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XL, pp. 191-217
FERRAZ Y CASTÁN, Vicente - Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza
FERREIRA, Joaquim Alves - Miscelânia, vol. IV: Literatura Popular de Trás-os-Montes e Alto Douro.
FERRO RUIBAL, Xesús - "Refraneiro de Grou (Lobios) recollido por Bieito Fernandes do Palheiro", Cadernos de Fraseoloxía Galega, 10, pp. 241-253
FERRO RUIBAL, Xesús - Refraneiro galego básico
FERRO RUIBAL, Xesús (dir.) - Diccionario dos nomes galegos
FONTANOT, Roberto - "Els refranys meteorològics als dialectes de les costes vènetes i istrianes", José Enrique GARGALLO GIL, coordinatore (con la collaborazione di Maria-Reina BASTARDAS, Joan FONTANA I TOUS, Gabriele IANNÀCCARO e Antonio? TORRES TORRES),
FONTES, António Lourenço - Etnografia Transmontana
GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis - Diccionario General de la Lengua Asturiana
GARCÍA GARCÍA, Luis - "Santos y fiestas en el refranero astur", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89 (año 30), pp. 535-563
GARCÍA MOUTON, Pilar / Francisco MORENO FERNÁNDEZ (directores) - ALeCMan = Atlas Lingüístico (y etnográfico) de Castilla - La Mancha
GARCÍA, Constantino / SANTAMARINA, Antón (directores) - ALGa = Atlas Lingüístico Galego. Volume IV. Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico
GARGALLO GIL, José Enrique - "Habla, refranero y cultura popular en el Rincón de Ademuz", Josep Montesinos i Martínez / Carmen Poyato Holgado, La cruz de los tres reinos: espacio y tiempo en un territorio de frontera, 135-153.
GARGALLO, José Enrique / Miquel Àngel PRADILLA - El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)
GIAMMARCO, Ernesto - Dizionario Abruzzese e Molisano [I-V]
GIOVANNOLI, Renato - “Il tempo nella saggezza popolare. Antologia di detti e proverbi dialettali del Ticino”. Quaderni di documentazione, 11
GIOVINE, Alfredo - Proverbi pugliesi
GIPPINI ESCODA, Enrique - Refraneiro galego (Escolma)
GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] - Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agricul
GRAÇA, António dos Santos - O Poveiro – Usos, Costumes, Tradições, Lendas
GRIERA, Antoni - Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana (14 vols.)
HAUSER, Albert - Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit Erläuterungen von Albert Hauser
HINŢESCU, I.C. - Proverbele românilor
HOURCADE, André - Dictionnaire bilingue des proverbes gascons
IBÀÑEZ MARTÍ, Pili / Tere IZQUIERDO SALOM / Maite MOYA REVERTÉ - "«Montsi? en capell, guarda't d'ell»: Els noms dels núvols a la comarca del Montsià", Miquel Àngel PRADILLA CARDONA (ed.), Llengua i Literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa, pp.
Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Refranes climatológicos del Valle de Arán
LAPUCCI, Carlo - Cielo a pecorelle. I segni del tempo nella meteorologia popolare
LEITE DE VASCONCELOS, José - Etnografia Portuguesa [10 vol.]
LESPY, Vastin - Dictons et proverbes de Béarn. Paroemologie [sic] comparée
LOI, Salvatore - Proverbi sardi
LÓPEZ SUSÍN, José Ignacio / María Dolores MONTANER SUSÍN - Bocabulario de Plasenzia (Sotonera)
MANENT i SEGIMON, Albert / Joan CERVERA i BATARIU - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Occidental
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i [del] Solsonès
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf)
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta
MANENT, Albert - Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de Núvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - Refranero general ideológico español
MISTRAL, Frédéric - Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français [2 vols.]
MONTREYNAUD, Florence / Agnès PIERRON / François SUZZONI - Dictionnaire de proverbes et dictons. La sagesse du monde entier
MORANT i MARCO, Ricard; con la colaboración de Miquel PEÑARROYA i PRATS y Julia A. TORNAL MONRABAL -
MOREIRA, António - Provérbios portugueses
MOTT, Brian - Diccionario Etimológico Chistabino-Castellano / Castellano-Chistabino
MUNTEAN, George - Proverbe româneşti
MUNTEANU COLÁN, Dan - "Elementos de mitología autóctona en refranes rumanos meteorológicos y del calendario", José Enrique GARGALLO GIL, coordinador (con la colaboración de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous y Antonio Torres Torres), Paremiología
NAUTON, Pierre - ALMC = Atlas linguistique et ethnographique du Massif central [4 vols.]
NAZZI, Gianni - Dizionari dai provierbs
NINNI, Alessandro Pericle - Materiali per un vocabolario della lingua rusticana del Contado di Treviso con un’aggiunta sopra le superstizioni, le credenze ed i proverbi rusticani
NORIEGA VARELA, Antón - "Archivo filolóxico e etnográfico de Galiza. Repertorio de refrás para todol-os meses do ano", Nós, 3, pp. 16-18.
OLTEANU, Antoaneta - Calendarele poporului român
OSTERMANN, Valentino - Proverbi friulani raccolti dalla viva voce del popolo
OTERO Álvarez, Aníbal - Vocabulario de San Jorge de Piquín
PALACIOS RASAL, Liena / Chan BAOS MUÑOZ - Bocabulario de Murillo de Galligo
PALAY, Simin - Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (Bassin Aquitain)
PALIOTTI, Vittorio - Proverbi napoletani
PALOMBA, Joan - Tradizioni, Usi e Costumi di Alghero. Pàgines de literatura algueresa [edición de Antoni Nughes]
PANZINI, Mario - Dizionario del vernacolo anconitano
PEJENAUTE GOÑI, Javier María - Los Refranes del Tiempo de Navarra
PERBOSC, Antonin - Proverbes et dictons du Pays d'Oc
PICCITTO, Giorgio Piccitto / TROPEA, Giovanni / TROVATO, Salvatore C. - Vocabolario siciliano (I-V)
PILLONCA, Paolo - Narat su diciu. Proverbi del popolo sardo
PLANTA, Robert von / Florian MELCHER / Chapar PULT / Andra SCHORTA [fundadores] - Dicziunari Rumantcsh Grischun
POTTE, Jean-Claude - ALAL = Atlas linguistique et ethnographique de l’Auvergne et du Limousin [3 vols.]
PRATS i SOBREPERE, Joan / Joan CERVERA i BATARIU / Albert MANENT i SEGIMON - Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues
PUENTE Y ÚBEDA, Carlos - Meteorología popular ó Refranero meteorológico de la Península Ibérica
QUINTÁNS SUÁREZ, Manuel - Anuario de tradicións galegas
RAIMONDI, Piero - Proverbi genovesi
RALHA, Maria Arlete -orientadora- - Provérbios e Lengalengas
RAMA, Giuseppe - Proverbi de Verona. “Pillole di saggezza popolare”
RAVIER, Xavier - ALLOc = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental [4 vols.]
RAYNAL, François - Au jardin des adages. 1016 proverbes en dialecte de Haute-Auvergne
REBETEZ, Martine / Christine BARRAS - Le climat des Romands
REIS, José Alves - Provérbios e Ditos Populares
RIBA i GABARRÓ, Josep - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Anoia
RICHELMY, Tino - Proverbi piemontesi
RÍOS NASARRE, Paz / Alberto BOLSA PUYUELO - Replega de tradizión oral en Salas Altas
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Cien refranes andaluces de meteorología, cronología y agricultura rural, recogidos de la tradición oral
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Los refranes del almanaque. Recogidos, explicados y concordados con los de varios paises [sic] románicos
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Más de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colección del Maestro Gonzalo Correas[,] allególos de la tradición oral y de sus lecturas durante más de medio siglo (1871-1926)
RODRÍGUEZ Y RODRÍGUEZ, Manuel - "Refranes Galaico-Bercianos", Estudios Bercianos, 13, pp. 56-63
ROGNONI, Carlo - Raccolta di proverbi agrari meteorologici del parmigiano. Edizione a cura di Luigi PELIZZONI
ROLLAND, Eugène - Faune populaire de la France. Noms vulgaires, dictons, proverbes, contes et superstitions.
RONDOU, J.-P. - Folklore Pyrénéen
ROSÁRIO, Serafim do - Terras do Vimioso – Retalhos de Literatura Oral
ROUX, Josep [Josep ROS] - Proverbis Bas-Lemosins
RÚA ALLER, F. Javier - Refranes del tiempo en León
RUBIO MARCOS, Elías / José Manuel PEDROSA / César Javier PALACIOS - Creencias y supersticiones populares de la provincia de Burgos. El cielo. La tierra. El fuego. El agua. Los animales
RUSU-PĂSĂRIN, Gabriela - Calendar popular românesc
SAMPIERI, Martinu - Parl? di u Sartinesu
SÁNCHEZ VICENTE, Xuan Xosé / Jesús CAÑEDO VALLE - Mitoloxía. Refraneru asturianu (ordenáu por temes)
SANCHIS GUARNER, Manuel - Calendari de refranys
SANCHIS GUARNER, Manuel - Els vents segons la cultura popular
SANTORO, Caterina - Proverbi milanesi
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de - Refranero español, náutico y meteorológico
SAURA RAMI, José Antonio - De paremiologia benasquesa [inédito]
SBARBI, José María - Monografía sobre los refranes, adagios y proverbios castellanos y las obras ó fragmentos que expresamente tratan de ellos en nuestra lengua
SCHWAMENTHAL, Riccardo / Michele L. STRANIERO - Dizionario dei proverbi italiani
SÉGUY, Jean - ALG = Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne [6 vols.]
SERRA FÁBREGAS, Joaquín P. - Refranero apícola
SEVILLA MUÑOZ, Julia - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz), Paremia, nº 7, pp. 141-152
SEVILLA MUÑOZ, Julia (con la colaboración de Mª Ángeles GARCÍA JOVE) - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz con la colaboración de Mª Ángeles García Jove), Paremia, nº 9, pp. 133-141.
SILVESTRE, Isabel - Silvestre, Isabel (2010): Memória de Um Povo. Lisboa: Temas e Debates/ Círculo de Leitores.
SOLER I SANTALÓ, Juli - La Vall d'Aran
SORAPERRA DE GIULIO, Simon - "Proverbi e detti fassani: II", Mondo Ladino. Bollettino dell'Istituto Culturale Ladino, 1-2, pp. 155-178.
SPALLICCI, Aldo - Proverbi romagnoli
SPANO, Giovanni - Proverbi sardi trasportati in lingua italiana e confrontati con quelli degli antichi popoli. A cura de Giulio Angioni
SPEZZANO, Francesco - Proverbi calabresi
TABOADA CID, Manuel - Léxico de la comarca de Verín
TALAMONI, Jean-Guy - TALAMONI, Jean-Guy, Dictionnaire commenté des proverbes corses
TEODORESCU-KIRILEANU, S. - Proverbe agricole
TOMÁS ARIAS, Chabier - "Literatura popular aragonesa de tradizión oral en a Baixa Ribagorza", Luenga & fablas, 2, pp. 27-68.
TOMÁS ARIAS, Chabier - El aragonés del Biello Sobrarbe
TRINQUIER, Pierre - Proverbes & dictons de la langue d'Oc d'après le Dictionnaire Languedocien-Français de l'Abbé Boissier de Sauvages (1785)
TROTTA, Marco - Societ? e cultura contadina nei proverbi di Monte S. Angelo
VAYSSIER, Aimé - Dictionnaire Patois-Français du Département de l'Aveyron
VÁZQUEZ OBRADOR, Jesús - "Notas sobre refranes, dichos y tradiciones de algunos pueblos de Tierra de Biescas, Valle de Tena, Valle de Serrablo y Somontano", Argensola, 89, pp. 55-72.
VÁZQUEZ SACO, Francisco - Refraneiro galego e outros materiais de tradición oral [núm. 5 de Cadernos de Fraseoloxía Galega]
VENY, Joan / Lidia PONS i GRIERA - ALDC = Atles lingüístic del domini català. Volum III 4. La família: cicle de la vida. 5. Món espiritual: l'Església. Festes religioses. Creences. 6. Jocs. 7. Temps cronològic. Meteorologia. 8. Topografia
VERGARA MARTÍN, Gabriel María - Refranero geográfico español
VERGARA, Gabriel María - "Relaciones entre las festividades de la Iglesia y los fenómenos atmosféricos y las faenas agrícolas según las frases populares españolas", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, LIII, pp. 195-210.
VIDALLER TRICAS, Rafel - Libro de as matas y os animals. Dizionario Aragonés d'Espezies Animals y Bechetals. Diccionario Aragonés de Especies Animales y Vegetales
VULETIĆ, Nikola - "Refranys meteorològics i del calendari istroromanesos i relacions interlingüístiques", Géolinguistique, 13, 343-357.
ZAMORA MOSQUERA, Federico - Refráns e ditos populares galegos
ZAMORA VICENTE, Alonso - El habla de Mérida y sus cercanías [anejo XXIX de la Revista de Filología Española]
ZANNE, Iuliu A. - Proverbele românilor din România, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria şi Macedonia [10 vol.]
---
ALAIMO, Emma - Proverbi Siciliani
ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL - Diccionari català-valencià-balear [10 vols.] [también consultable en línea: http://dcvb.iecat.net/]
ALEXANDER-FRIZER, Tamar / Yaakov BENTOLILA - La palabra en su hora es oro. El refrán judeo-español del Norte de Marruecos
ALIBERT, Louis - Proverbes de l'Aude, classés et mis en ortographe occitane par Raymond CHABBERT
ALTON, Giovanni - Proverbi, tradizioni ed Anneddoti [sic] delle valli ladine orientali con versione italiana.
ALTON, Johann - Beiträge zur ethnologie von Ostladinien
ALVAR, Manuel - ALEICan = Atlas lingüístico y etnográfico de las Islas Canarias [3 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE y Gregorio SALVADOR - ALEA = Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía [6 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE, Tomás BUESA y Elena ALVAR - ALEANR = Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja [12 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de José Antonio MAYORAL, Carlos ALVAR, Mª del Pilar NUÑO, Mª del Carmen CABALLERO, Julia B. CORRAL y Elena ALVAR. - ALECant = Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria [2 vols.]
AMADES, Joan - Costumari catal? [16 vols.]
AMADES, Joan - Folklore de Catalunya [Vol. II]. Cançoner. Cançons - refranys - endevinalles
ANDOLZ CANELA, Rafael - "Refranes, dichos, frases hechas y expresiones en aragonés y en catalán de Aragón", en Actas de las VI Jornadas sobre cultura popular altoaragonesa, pp. 75-91.
ANTONI, Anna Maria / Carlo LAPUCCI - 30 dì conta novembre... I proverbi dei mesi
ARNAL CAVERO, Pedro - Refranes, Dichos, Mazadas... en el Somontano y montaña oscense
ARNAUDIN, Félix - Proverbes de la Grande Lande (Édition établie et présentée par Jacques Boisgontier et Lothaire Mabru)
BADÍA MARGARIT, Antonio [BADIA I MARGARIT, Antoni M.] - El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonés)
BALLARÍN CORNEL, Ángel - Diccionario del benasqués
BELLONZI, Fortunato - Proverbi toscani
BELTRAM, Ž. F. / Ž. N. MATALON - Proverbi friulani
BERGUA, José - Refranero español
BLADÉ, Jean-François [Bladèr, Joan-Francés] - Proverbes & Devinettes populaires recueillis dans l'Armagnac & l'Agenais
BLAQUIÈRA, Jan - Proverbes du Pays Niçois. Prouverbi dóu Païs Nissart
BLAS GABARDA, Fernando / Fernando ROMANOS HERNANDO - Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau
BOISGONTIER, Jacques - ALLOr = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental [3 vols.]
BOTEZATU, Grigore / Andrei HÂNCU - Dicţionar de proverbe şi zicători româneşti (Ediţia a III-a) [3.ª edición]
BRACHET, F. - Dictionnaire du patois savoyard tel qu'il est parlé dans le canton d'Albertville [...] suivi d'une collection de proverbes et maximes usités dans le pays
BRAZÃO, José Ruivinho - Os Provérbios Estão Vivos em Portugal – Pesquisa Paremiológica no Algarve
CANO GONZÁLEZ, Ana Mª - Notas de Folklor Somedán
CARRÉ ALDAO, Uxío - "Coleición de refráns de almanaque", Nós, 35, pp. 6-8; 36, 13-18.
CARRUSCA, Maria de Sousa -coordenadora- - "Vozes da sabedoria" [3 vols.]
CASSANO, Joseph - La vie rustique et la philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains
CASTAÑÓN, Luciano - "Advocaciones religiosas en refranes asturianos", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tomo XXII, cuadernos 1º y 2º, pp. 378-393.
CASTAÑÓN, Luciano - "Los meses en el refranero asturiano", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XVIII, pp. 395-415
CASTAÑÓN, Luciano - "Refranero asturiano. Apéndice", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 49, pp. 251-280
CASTAÑÓN, Luciano - Refranero asturiano
CASTET, L'Abbé - Proverbes patois de la vallée de Biros en Couserans (Ariége) [sic]
CELLARD, Jacques / Gilbert DUBOIS - Dictons de la pluie et du beau temps
Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (CNLVA) - Arrepervèris
CHARNAY, Thierry - "Les motifs du rossignol et du coucou dans la chanson traditionnelle de langue française", Littérature orale traditionnelle populaire. Actes du colloque, Paris, 20-22 novembre 1986,
CHASSANY, Jean-Philippe - Dictionnaire de Météorologie Populaire
CHIOCCHETTI, Fabio - "Proverbies, dič e paragogn fašegn", Mondo Ladino. Bollettino dell' Istituto Culturale Ladino, 3-4, pp. 197-223.
CIBOTTO, G. A. / DEL DRAGO, G. - Proverbi romaneschi
CIBOTTO, Giovanni Antonio - Proverbi veneti
COLONNA d'ISTRIA, Robert / COLONNA d'ISTRIA, Jean - Pruverbii di Corsica
CONDE TARRÍO, Germán - Diccionario de refráns. Correspondencias en castelán e francés
CORDIER, Eugène - Études sur le dialecte du Lavedan
COROMINES, Joan - El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó
CRUSET i VILAR, Lídia / Mireia CUSTEY i BASSACH / Sònia PEITIVÍ i ALGANS - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Alt Empordà
DEL FABRO, Adriano - Proverbi e modi di dire del Friuli
DELPASTRE, Marcelle - Nouveaux contes & Proverbes Limousins. Contes e Proverbis d'en qu'auqu'un [sic] temps
DÍAZ DÍAZ, Emilio - Refranero popular extremeño
DUARTE, Joaninha - A Luz da Cal ao Canto do Lume – Tradição Oral do Concelho de Mora
DUSSICH, Marino - Vocabolario della parlata di Buie d’Istria
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages
FAPPANI, Antonio / TURELLI, Francesco - Il dialetto bresciano
FARNÉS, Sebasti? - Paremiologia catalana comparada. Edició a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, Magí SUNYER i Josep Lluís SAVALL, amb la col·laboració de Josep M. PUJOL [8 vol.]
FERNANDES, Celina Maria Busto - Ecos do Passado, Vozes do Presente – Literatura Oral e Tradicional dos Concelhos de Vinhais e Chaves
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, José Ramón - "Dichos y refranes del valle de Ancares", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XL, pp. 191-217
FERRAZ Y CASTÁN, Vicente - Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza
FERREIRA, Joaquim Alves - Miscelânia, vol. IV: Literatura Popular de Trás-os-Montes e Alto Douro.
FERRO RUIBAL, Xesús - "Refraneiro de Grou (Lobios) recollido por Bieito Fernandes do Palheiro", Cadernos de Fraseoloxía Galega, 10, pp. 241-253
FERRO RUIBAL, Xesús - Refraneiro galego básico
FERRO RUIBAL, Xesús (dir.) - Diccionario dos nomes galegos
FONTANOT, Roberto - "Els refranys meteorològics als dialectes de les costes vènetes i istrianes", José Enrique GARGALLO GIL, coordinatore (con la collaborazione di Maria-Reina BASTARDAS, Joan FONTANA I TOUS, Gabriele IANNÀCCARO e Antonio? TORRES TORRES),
FONTES, António Lourenço - Etnografia Transmontana
GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis - Diccionario General de la Lengua Asturiana
GARCÍA GARCÍA, Luis - "Santos y fiestas en el refranero astur", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89 (año 30), pp. 535-563
GARCÍA MOUTON, Pilar / Francisco MORENO FERNÁNDEZ (directores) - ALeCMan = Atlas Lingüístico (y etnográfico) de Castilla - La Mancha
GARCÍA, Constantino / SANTAMARINA, Antón (directores) - ALGa = Atlas Lingüístico Galego. Volume IV. Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico
GARGALLO GIL, José Enrique - "Habla, refranero y cultura popular en el Rincón de Ademuz", Josep Montesinos i Martínez / Carmen Poyato Holgado, La cruz de los tres reinos: espacio y tiempo en un territorio de frontera, 135-153.
GARGALLO, José Enrique / Miquel Àngel PRADILLA - El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)
GIAMMARCO, Ernesto - Dizionario Abruzzese e Molisano [I-V]
GIOVANNOLI, Renato - “Il tempo nella saggezza popolare. Antologia di detti e proverbi dialettali del Ticino”. Quaderni di documentazione, 11
GIOVINE, Alfredo - Proverbi pugliesi
GIPPINI ESCODA, Enrique - Refraneiro galego (Escolma)
GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] - Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agricul
GRAÇA, António dos Santos - O Poveiro – Usos, Costumes, Tradições, Lendas
GRIERA, Antoni - Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana (14 vols.)
HAUSER, Albert - Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit Erläuterungen von Albert Hauser
HINŢESCU, I.C. - Proverbele românilor
HOURCADE, André - Dictionnaire bilingue des proverbes gascons
IBÀÑEZ MARTÍ, Pili / Tere IZQUIERDO SALOM / Maite MOYA REVERTÉ - "«Montsi? en capell, guarda't d'ell»: Els noms dels núvols a la comarca del Montsià", Miquel Àngel PRADILLA CARDONA (ed.), Llengua i Literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa, pp.
Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Refranes climatológicos del Valle de Arán
LAPUCCI, Carlo - Cielo a pecorelle. I segni del tempo nella meteorologia popolare
LEITE DE VASCONCELOS, José - Etnografia Portuguesa [10 vol.]
LESPY, Vastin - Dictons et proverbes de Béarn. Paroemologie [sic] comparée
LOI, Salvatore - Proverbi sardi
LÓPEZ SUSÍN, José Ignacio / María Dolores MONTANER SUSÍN - Bocabulario de Plasenzia (Sotonera)
MANENT i SEGIMON, Albert / Joan CERVERA i BATARIU - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Occidental
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i [del] Solsonès
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf)
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta
MANENT, Albert - Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de Núvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - Refranero general ideológico español
MISTRAL, Frédéric - Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français [2 vols.]
MONTREYNAUD, Florence / Agnès PIERRON / François SUZZONI - Dictionnaire de proverbes et dictons. La sagesse du monde entier
MORANT i MARCO, Ricard; con la colaboración de Miquel PEÑARROYA i PRATS y Julia A. TORNAL MONRABAL -
MOREIRA, António - Provérbios portugueses
MOTT, Brian - Diccionario Etimológico Chistabino-Castellano / Castellano-Chistabino
MUNTEAN, George - Proverbe româneşti
MUNTEANU COLÁN, Dan - "Elementos de mitología autóctona en refranes rumanos meteorológicos y del calendario", José Enrique GARGALLO GIL, coordinador (con la colaboración de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous y Antonio Torres Torres), Paremiología
NAUTON, Pierre - ALMC = Atlas linguistique et ethnographique du Massif central [4 vols.]
NAZZI, Gianni - Dizionari dai provierbs
NINNI, Alessandro Pericle - Materiali per un vocabolario della lingua rusticana del Contado di Treviso con un’aggiunta sopra le superstizioni, le credenze ed i proverbi rusticani
NORIEGA VARELA, Antón - "Archivo filolóxico e etnográfico de Galiza. Repertorio de refrás para todol-os meses do ano", Nós, 3, pp. 16-18.
OLTEANU, Antoaneta - Calendarele poporului român
OSTERMANN, Valentino - Proverbi friulani raccolti dalla viva voce del popolo
OTERO Álvarez, Aníbal - Vocabulario de San Jorge de Piquín
PALACIOS RASAL, Liena / Chan BAOS MUÑOZ - Bocabulario de Murillo de Galligo
PALAY, Simin - Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (Bassin Aquitain)
PALIOTTI, Vittorio - Proverbi napoletani
PALOMBA, Joan - Tradizioni, Usi e Costumi di Alghero. Pàgines de literatura algueresa [edición de Antoni Nughes]
PANZINI, Mario - Dizionario del vernacolo anconitano
PEJENAUTE GOÑI, Javier María - Los Refranes del Tiempo de Navarra
PERBOSC, Antonin - Proverbes et dictons du Pays d'Oc
PICCITTO, Giorgio Piccitto / TROPEA, Giovanni / TROVATO, Salvatore C. - Vocabolario siciliano (I-V)
PILLONCA, Paolo - Narat su diciu. Proverbi del popolo sardo
PLANTA, Robert von / Florian MELCHER / Chapar PULT / Andra SCHORTA [fundadores] - Dicziunari Rumantcsh Grischun
POTTE, Jean-Claude - ALAL = Atlas linguistique et ethnographique de l’Auvergne et du Limousin [3 vols.]
PRATS i SOBREPERE, Joan / Joan CERVERA i BATARIU / Albert MANENT i SEGIMON - Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues
PUENTE Y ÚBEDA, Carlos - Meteorología popular ó Refranero meteorológico de la Península Ibérica
QUINTÁNS SUÁREZ, Manuel - Anuario de tradicións galegas
RAIMONDI, Piero - Proverbi genovesi
RALHA, Maria Arlete -orientadora- - Provérbios e Lengalengas
RAMA, Giuseppe - Proverbi de Verona. “Pillole di saggezza popolare”
RAVIER, Xavier - ALLOc = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental [4 vols.]
RAYNAL, François - Au jardin des adages. 1016 proverbes en dialecte de Haute-Auvergne
REBETEZ, Martine / Christine BARRAS - Le climat des Romands
REIS, José Alves - Provérbios e Ditos Populares
RIBA i GABARRÓ, Josep - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Anoia
RICHELMY, Tino - Proverbi piemontesi
RÍOS NASARRE, Paz / Alberto BOLSA PUYUELO - Replega de tradizión oral en Salas Altas
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Cien refranes andaluces de meteorología, cronología y agricultura rural, recogidos de la tradición oral
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Los refranes del almanaque. Recogidos, explicados y concordados con los de varios paises [sic] románicos
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Más de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colección del Maestro Gonzalo Correas[,] allególos de la tradición oral y de sus lecturas durante más de medio siglo (1871-1926)
RODRÍGUEZ Y RODRÍGUEZ, Manuel - "Refranes Galaico-Bercianos", Estudios Bercianos, 13, pp. 56-63
ROGNONI, Carlo - Raccolta di proverbi agrari meteorologici del parmigiano. Edizione a cura di Luigi PELIZZONI
ROLLAND, Eugène - Faune populaire de la France. Noms vulgaires, dictons, proverbes, contes et superstitions.
RONDOU, J.-P. - Folklore Pyrénéen
ROSÁRIO, Serafim do - Terras do Vimioso – Retalhos de Literatura Oral
ROUX, Josep [Josep ROS] - Proverbis Bas-Lemosins
RÚA ALLER, F. Javier - Refranes del tiempo en León
RUBIO MARCOS, Elías / José Manuel PEDROSA / César Javier PALACIOS - Creencias y supersticiones populares de la provincia de Burgos. El cielo. La tierra. El fuego. El agua. Los animales
RUSU-PĂSĂRIN, Gabriela - Calendar popular românesc
SAMPIERI, Martinu - Parl? di u Sartinesu
SÁNCHEZ VICENTE, Xuan Xosé / Jesús CAÑEDO VALLE - Mitoloxía. Refraneru asturianu (ordenáu por temes)
SANCHIS GUARNER, Manuel - Calendari de refranys
SANCHIS GUARNER, Manuel - Els vents segons la cultura popular
SANTORO, Caterina - Proverbi milanesi
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de - Refranero español, náutico y meteorológico
SAURA RAMI, José Antonio - De paremiologia benasquesa [inédito]
SBARBI, José María - Monografía sobre los refranes, adagios y proverbios castellanos y las obras ó fragmentos que expresamente tratan de ellos en nuestra lengua
SCHWAMENTHAL, Riccardo / Michele L. STRANIERO - Dizionario dei proverbi italiani
SÉGUY, Jean - ALG = Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne [6 vols.]
SERRA FÁBREGAS, Joaquín P. - Refranero apícola
SEVILLA MUÑOZ, Julia - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz), Paremia, nº 7, pp. 141-152
SEVILLA MUÑOZ, Julia (con la colaboración de Mª Ángeles GARCÍA JOVE) - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz con la colaboración de Mª Ángeles García Jove), Paremia, nº 9, pp. 133-141.
SILVESTRE, Isabel - Silvestre, Isabel (2010): Memória de Um Povo. Lisboa: Temas e Debates/ Círculo de Leitores.
SOLER I SANTALÓ, Juli - La Vall d'Aran
SORAPERRA DE GIULIO, Simon - "Proverbi e detti fassani: II", Mondo Ladino. Bollettino dell'Istituto Culturale Ladino, 1-2, pp. 155-178.
SPALLICCI, Aldo - Proverbi romagnoli
SPANO, Giovanni - Proverbi sardi trasportati in lingua italiana e confrontati con quelli degli antichi popoli. A cura de Giulio Angioni
SPEZZANO, Francesco - Proverbi calabresi
TABOADA CID, Manuel - Léxico de la comarca de Verín
TALAMONI, Jean-Guy - TALAMONI, Jean-Guy, Dictionnaire commenté des proverbes corses
TEODORESCU-KIRILEANU, S. - Proverbe agricole
TOMÁS ARIAS, Chabier - "Literatura popular aragonesa de tradizión oral en a Baixa Ribagorza", Luenga & fablas, 2, pp. 27-68.
TOMÁS ARIAS, Chabier - El aragonés del Biello Sobrarbe
TRINQUIER, Pierre - Proverbes & dictons de la langue d'Oc d'après le Dictionnaire Languedocien-Français de l'Abbé Boissier de Sauvages (1785)
TROTTA, Marco - Societ? e cultura contadina nei proverbi di Monte S. Angelo
VAYSSIER, Aimé - Dictionnaire Patois-Français du Département de l'Aveyron
VÁZQUEZ OBRADOR, Jesús - "Notas sobre refranes, dichos y tradiciones de algunos pueblos de Tierra de Biescas, Valle de Tena, Valle de Serrablo y Somontano", Argensola, 89, pp. 55-72.
VÁZQUEZ SACO, Francisco - Refraneiro galego e outros materiais de tradición oral [núm. 5 de Cadernos de Fraseoloxía Galega]
VENY, Joan / Lidia PONS i GRIERA - ALDC = Atles lingüístic del domini català. Volum III 4. La família: cicle de la vida. 5. Món espiritual: l'Església. Festes religioses. Creences. 6. Jocs. 7. Temps cronològic. Meteorologia. 8. Topografia
VERGARA MARTÍN, Gabriel María - Refranero geográfico español
VERGARA, Gabriel María - "Relaciones entre las festividades de la Iglesia y los fenómenos atmosféricos y las faenas agrícolas según las frases populares españolas", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, LIII, pp. 195-210.
VIDALLER TRICAS, Rafel - Libro de as matas y os animals. Dizionario Aragonés d'Espezies Animals y Bechetals. Diccionario Aragonés de Especies Animales y Vegetales
VULETIĆ, Nikola - "Refranys meteorològics i del calendari istroromanesos i relacions interlingüístiques", Géolinguistique, 13, 343-357.
ZAMORA MOSQUERA, Federico - Refráns e ditos populares galegos
ZAMORA VICENTE, Alonso - El habla de Mérida y sus cercanías [anejo XXIX de la Revista de Filología Española]
ZANNE, Iuliu A. - Proverbele românilor din România, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria şi Macedonia [10 vol.]
---
ALAIMO, Emma - Proverbi Siciliani
ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL - Diccionari català-valencià-balear [10 vols.] [también consultable en línea: http://dcvb.iecat.net/]
ALEXANDER-FRIZER, Tamar / Yaakov BENTOLILA - La palabra en su hora es oro. El refrán judeo-español del Norte de Marruecos
ALIBERT, Louis - Proverbes de l'Aude, classés et mis en ortographe occitane par Raymond CHABBERT
ALTON, Giovanni - Proverbi, tradizioni ed Anneddoti [sic] delle valli ladine orientali con versione italiana.
ALTON, Johann - Beiträge zur ethnologie von Ostladinien
ALVAR, Manuel - ALEICan = Atlas lingüístico y etnográfico de las Islas Canarias [3 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE y Gregorio SALVADOR - ALEA = Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía [6 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE, Tomás BUESA y Elena ALVAR - ALEANR = Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja [12 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de José Antonio MAYORAL, Carlos ALVAR, Mª del Pilar NUÑO, Mª del Carmen CABALLERO, Julia B. CORRAL y Elena ALVAR. - ALECant = Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria [2 vols.]
AMADES, Joan - Costumari catal? [16 vols.]
AMADES, Joan - Folklore de Catalunya [Vol. II]. Cançoner. Cançons - refranys - endevinalles
ANDOLZ CANELA, Rafael - "Refranes, dichos, frases hechas y expresiones en aragonés y en catalán de Aragón", en Actas de las VI Jornadas sobre cultura popular altoaragonesa, pp. 75-91.
ANTONI, Anna Maria / Carlo LAPUCCI - 30 dì conta novembre... I proverbi dei mesi
ARNAL CAVERO, Pedro - Refranes, Dichos, Mazadas... en el Somontano y montaña oscense
ARNAUDIN, Félix - Proverbes de la Grande Lande (Édition établie et présentée par Jacques Boisgontier et Lothaire Mabru)
BADÍA MARGARIT, Antonio [BADIA I MARGARIT, Antoni M.] - El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonés)
BALLARÍN CORNEL, Ángel - Diccionario del benasqués
BELLONZI, Fortunato - Proverbi toscani
BELTRAM, Ž. F. / Ž. N. MATALON - Proverbi friulani
BERGUA, José - Refranero español
BLADÉ, Jean-François [Bladèr, Joan-Francés] - Proverbes & Devinettes populaires recueillis dans l'Armagnac & l'Agenais
BLAQUIÈRA, Jan - Proverbes du Pays Niçois. Prouverbi dóu Païs Nissart
BLAS GABARDA, Fernando / Fernando ROMANOS HERNANDO - Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau
BOISGONTIER, Jacques - ALLOr = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental [3 vols.]
BOTEZATU, Grigore / Andrei HÂNCU - Dicţionar de proverbe şi zicători româneşti (Ediţia a III-a) [3.ª edición]
BRACHET, F. - Dictionnaire du patois savoyard tel qu'il est parlé dans le canton d'Albertville [...] suivi d'une collection de proverbes et maximes usités dans le pays
BRAZÃO, José Ruivinho - Os Provérbios Estão Vivos em Portugal – Pesquisa Paremiológica no Algarve
CANO GONZÁLEZ, Ana Mª - Notas de Folklor Somedán
CARRÉ ALDAO, Uxío - "Coleición de refráns de almanaque", Nós, 35, pp. 6-8; 36, 13-18.
CARRUSCA, Maria de Sousa -coordenadora- - "Vozes da sabedoria" [3 vols.]
CASSANO, Joseph - La vie rustique et la philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains
CASTAÑÓN, Luciano - "Advocaciones religiosas en refranes asturianos", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tomo XXII, cuadernos 1º y 2º, pp. 378-393.
CASTAÑÓN, Luciano - "Los meses en el refranero asturiano", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XVIII, pp. 395-415
CASTAÑÓN, Luciano - "Refranero asturiano. Apéndice", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 49, pp. 251-280
CASTAÑÓN, Luciano - Refranero asturiano
CASTET, L'Abbé - Proverbes patois de la vallée de Biros en Couserans (Ariége) [sic]
CELLARD, Jacques / Gilbert DUBOIS - Dictons de la pluie et du beau temps
Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (CNLVA) - Arrepervèris
CHARNAY, Thierry - "Les motifs du rossignol et du coucou dans la chanson traditionnelle de langue française", Littérature orale traditionnelle populaire. Actes du colloque, Paris, 20-22 novembre 1986,
CHASSANY, Jean-Philippe - Dictionnaire de Météorologie Populaire
CHIOCCHETTI, Fabio - "Proverbies, dič e paragogn fašegn", Mondo Ladino. Bollettino dell' Istituto Culturale Ladino, 3-4, pp. 197-223.
CIBOTTO, G. A. / DEL DRAGO, G. - Proverbi romaneschi
CIBOTTO, Giovanni Antonio - Proverbi veneti
COLONNA d'ISTRIA, Robert / COLONNA d'ISTRIA, Jean - Pruverbii di Corsica
CONDE TARRÍO, Germán - Diccionario de refráns. Correspondencias en castelán e francés
CORDIER, Eugène - Études sur le dialecte du Lavedan
COROMINES, Joan - El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó
CRUSET i VILAR, Lídia / Mireia CUSTEY i BASSACH / Sònia PEITIVÍ i ALGANS - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Alt Empordà
DEL FABRO, Adriano - Proverbi e modi di dire del Friuli
DELPASTRE, Marcelle - Nouveaux contes & Proverbes Limousins. Contes e Proverbis d'en qu'auqu'un [sic] temps
DÍAZ DÍAZ, Emilio - Refranero popular extremeño
DUARTE, Joaninha - A Luz da Cal ao Canto do Lume – Tradição Oral do Concelho de Mora
DUSSICH, Marino - Vocabolario della parlata di Buie d’Istria
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages
FAPPANI, Antonio / TURELLI, Francesco - Il dialetto bresciano
FARNÉS, Sebasti? - Paremiologia catalana comparada. Edició a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, Magí SUNYER i Josep Lluís SAVALL, amb la col·laboració de Josep M. PUJOL [8 vol.]
FERNANDES, Celina Maria Busto - Ecos do Passado, Vozes do Presente – Literatura Oral e Tradicional dos Concelhos de Vinhais e Chaves
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, José Ramón - "Dichos y refranes del valle de Ancares", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XL, pp. 191-217
FERRAZ Y CASTÁN, Vicente - Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza
FERREIRA, Joaquim Alves - Miscelânia, vol. IV: Literatura Popular de Trás-os-Montes e Alto Douro.
FERRO RUIBAL, Xesús - "Refraneiro de Grou (Lobios) recollido por Bieito Fernandes do Palheiro", Cadernos de Fraseoloxía Galega, 10, pp. 241-253
FERRO RUIBAL, Xesús - Refraneiro galego básico
FERRO RUIBAL, Xesús (dir.) - Diccionario dos nomes galegos
FONTANOT, Roberto - "Els refranys meteorològics als dialectes de les costes vènetes i istrianes", José Enrique GARGALLO GIL, coordinatore (con la collaborazione di Maria-Reina BASTARDAS, Joan FONTANA I TOUS, Gabriele IANNÀCCARO e Antonio? TORRES TORRES),
FONTES, António Lourenço - Etnografia Transmontana
GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis - Diccionario General de la Lengua Asturiana
GARCÍA GARCÍA, Luis - "Santos y fiestas en el refranero astur", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89 (año 30), pp. 535-563
GARCÍA MOUTON, Pilar / Francisco MORENO FERNÁNDEZ (directores) - ALeCMan = Atlas Lingüístico (y etnográfico) de Castilla - La Mancha
GARCÍA, Constantino / SANTAMARINA, Antón (directores) - ALGa = Atlas Lingüístico Galego. Volume IV. Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico
GARGALLO GIL, José Enrique - "Habla, refranero y cultura popular en el Rincón de Ademuz", Josep Montesinos i Martínez / Carmen Poyato Holgado, La cruz de los tres reinos: espacio y tiempo en un territorio de frontera, 135-153.
GARGALLO, José Enrique / Miquel Àngel PRADILLA - El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)
GIAMMARCO, Ernesto - Dizionario Abruzzese e Molisano [I-V]
GIOVANNOLI, Renato - “Il tempo nella saggezza popolare. Antologia di detti e proverbi dialettali del Ticino”. Quaderni di documentazione, 11
GIOVINE, Alfredo - Proverbi pugliesi
GIPPINI ESCODA, Enrique - Refraneiro galego (Escolma)
GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] - Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agricul
GRAÇA, António dos Santos - O Poveiro – Usos, Costumes, Tradições, Lendas
GRIERA, Antoni - Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana (14 vols.)
HAUSER, Albert - Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit Erläuterungen von Albert Hauser
HINŢESCU, I.C. - Proverbele românilor
HOURCADE, André - Dictionnaire bilingue des proverbes gascons
IBÀÑEZ MARTÍ, Pili / Tere IZQUIERDO SALOM / Maite MOYA REVERTÉ - "«Montsi? en capell, guarda't d'ell»: Els noms dels núvols a la comarca del Montsià", Miquel Àngel PRADILLA CARDONA (ed.), Llengua i Literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa, pp.
Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Refranes climatológicos del Valle de Arán
LAPUCCI, Carlo - Cielo a pecorelle. I segni del tempo nella meteorologia popolare
LEITE DE VASCONCELOS, José - Etnografia Portuguesa [10 vol.]
LESPY, Vastin - Dictons et proverbes de Béarn. Paroemologie [sic] comparée
LOI, Salvatore - Proverbi sardi
LÓPEZ SUSÍN, José Ignacio / María Dolores MONTANER SUSÍN - Bocabulario de Plasenzia (Sotonera)
MANENT i SEGIMON, Albert / Joan CERVERA i BATARIU - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Occidental
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i [del] Solsonès
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf)
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta
MANENT, Albert - Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de Núvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - Refranero general ideológico español
MISTRAL, Frédéric - Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français [2 vols.]
MONTREYNAUD, Florence / Agnès PIERRON / François SUZZONI - Dictionnaire de proverbes et dictons. La sagesse du monde entier
MORANT i MARCO, Ricard; con la colaboración de Miquel PEÑARROYA i PRATS y Julia A. TORNAL MONRABAL -
MOREIRA, António - Provérbios portugueses
MOTT, Brian - Diccionario Etimológico Chistabino-Castellano / Castellano-Chistabino
MUNTEAN, George - Proverbe româneşti
MUNTEANU COLÁN, Dan - "Elementos de mitología autóctona en refranes rumanos meteorológicos y del calendario", José Enrique GARGALLO GIL, coordinador (con la colaboración de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous y Antonio Torres Torres), Paremiología
NAUTON, Pierre - ALMC = Atlas linguistique et ethnographique du Massif central [4 vols.]
NAZZI, Gianni - Dizionari dai provierbs
NINNI, Alessandro Pericle - Materiali per un vocabolario della lingua rusticana del Contado di Treviso con un’aggiunta sopra le superstizioni, le credenze ed i proverbi rusticani
NORIEGA VARELA, Antón - "Archivo filolóxico e etnográfico de Galiza. Repertorio de refrás para todol-os meses do ano", Nós, 3, pp. 16-18.
OLTEANU, Antoaneta - Calendarele poporului român
OSTERMANN, Valentino - Proverbi friulani raccolti dalla viva voce del popolo
OTERO Álvarez, Aníbal - Vocabulario de San Jorge de Piquín
PALACIOS RASAL, Liena / Chan BAOS MUÑOZ - Bocabulario de Murillo de Galligo
PALAY, Simin - Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (Bassin Aquitain)
PALIOTTI, Vittorio - Proverbi napoletani
PALOMBA, Joan - Tradizioni, Usi e Costumi di Alghero. Pàgines de literatura algueresa [edición de Antoni Nughes]
PANZINI, Mario - Dizionario del vernacolo anconitano
PEJENAUTE GOÑI, Javier María - Los Refranes del Tiempo de Navarra
PERBOSC, Antonin - Proverbes et dictons du Pays d'Oc
PICCITTO, Giorgio Piccitto / TROPEA, Giovanni / TROVATO, Salvatore C. - Vocabolario siciliano (I-V)
PILLONCA, Paolo - Narat su diciu. Proverbi del popolo sardo
PLANTA, Robert von / Florian MELCHER / Chapar PULT / Andra SCHORTA [fundadores] - Dicziunari Rumantcsh Grischun
POTTE, Jean-Claude - ALAL = Atlas linguistique et ethnographique de l’Auvergne et du Limousin [3 vols.]
PRATS i SOBREPERE, Joan / Joan CERVERA i BATARIU / Albert MANENT i SEGIMON - Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues
PUENTE Y ÚBEDA, Carlos - Meteorología popular ó Refranero meteorológico de la Península Ibérica
QUINTÁNS SUÁREZ, Manuel - Anuario de tradicións galegas
RAIMONDI, Piero - Proverbi genovesi
RALHA, Maria Arlete -orientadora- - Provérbios e Lengalengas
RAMA, Giuseppe - Proverbi de Verona. “Pillole di saggezza popolare”
RAVIER, Xavier - ALLOc = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental [4 vols.]
RAYNAL, François - Au jardin des adages. 1016 proverbes en dialecte de Haute-Auvergne
REBETEZ, Martine / Christine BARRAS - Le climat des Romands
REIS, José Alves - Provérbios e Ditos Populares
RIBA i GABARRÓ, Josep - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Anoia
RICHELMY, Tino - Proverbi piemontesi
RÍOS NASARRE, Paz / Alberto BOLSA PUYUELO - Replega de tradizión oral en Salas Altas
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Cien refranes andaluces de meteorología, cronología y agricultura rural, recogidos de la tradición oral
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Los refranes del almanaque. Recogidos, explicados y concordados con los de varios paises [sic] románicos
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Más de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colección del Maestro Gonzalo Correas[,] allególos de la tradición oral y de sus lecturas durante más de medio siglo (1871-1926)
RODRÍGUEZ Y RODRÍGUEZ, Manuel - "Refranes Galaico-Bercianos", Estudios Bercianos, 13, pp. 56-63
ROGNONI, Carlo - Raccolta di proverbi agrari meteorologici del parmigiano. Edizione a cura di Luigi PELIZZONI
ROLLAND, Eugène - Faune populaire de la France. Noms vulgaires, dictons, proverbes, contes et superstitions.
RONDOU, J.-P. - Folklore Pyrénéen
ROSÁRIO, Serafim do - Terras do Vimioso – Retalhos de Literatura Oral
ROUX, Josep [Josep ROS] - Proverbis Bas-Lemosins
RÚA ALLER, F. Javier - Refranes del tiempo en León
RUBIO MARCOS, Elías / José Manuel PEDROSA / César Javier PALACIOS - Creencias y supersticiones populares de la provincia de Burgos. El cielo. La tierra. El fuego. El agua. Los animales
RUSU-PĂSĂRIN, Gabriela - Calendar popular românesc
SAMPIERI, Martinu - Parl? di u Sartinesu
SÁNCHEZ VICENTE, Xuan Xosé / Jesús CAÑEDO VALLE - Mitoloxía. Refraneru asturianu (ordenáu por temes)
SANCHIS GUARNER, Manuel - Calendari de refranys
SANCHIS GUARNER, Manuel - Els vents segons la cultura popular
SANTORO, Caterina - Proverbi milanesi
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de - Refranero español, náutico y meteorológico
SAURA RAMI, José Antonio - De paremiologia benasquesa [inédito]
SBARBI, José María - Monografía sobre los refranes, adagios y proverbios castellanos y las obras ó fragmentos que expresamente tratan de ellos en nuestra lengua
SCHWAMENTHAL, Riccardo / Michele L. STRANIERO - Dizionario dei proverbi italiani
SÉGUY, Jean - ALG = Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne [6 vols.]
SERRA FÁBREGAS, Joaquín P. - Refranero apícola
SEVILLA MUÑOZ, Julia - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz), Paremia, nº 7, pp. 141-152
SEVILLA MUÑOZ, Julia (con la colaboración de Mª Ángeles GARCÍA JOVE) - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz con la colaboración de Mª Ángeles García Jove), Paremia, nº 9, pp. 133-141.
SILVESTRE, Isabel - Silvestre, Isabel (2010): Memória de Um Povo. Lisboa: Temas e Debates/ Círculo de Leitores.
SOLER I SANTALÓ, Juli - La Vall d'Aran
SORAPERRA DE GIULIO, Simon - "Proverbi e detti fassani: II", Mondo Ladino. Bollettino dell'Istituto Culturale Ladino, 1-2, pp. 155-178.
SPALLICCI, Aldo - Proverbi romagnoli
SPANO, Giovanni - Proverbi sardi trasportati in lingua italiana e confrontati con quelli degli antichi popoli. A cura de Giulio Angioni
SPEZZANO, Francesco - Proverbi calabresi
TABOADA CID, Manuel - Léxico de la comarca de Verín
TALAMONI, Jean-Guy - TALAMONI, Jean-Guy, Dictionnaire commenté des proverbes corses
TEODORESCU-KIRILEANU, S. - Proverbe agricole
TOMÁS ARIAS, Chabier - "Literatura popular aragonesa de tradizión oral en a Baixa Ribagorza", Luenga & fablas, 2, pp. 27-68.
TOMÁS ARIAS, Chabier - El aragonés del Biello Sobrarbe
TRINQUIER, Pierre - Proverbes & dictons de la langue d'Oc d'après le Dictionnaire Languedocien-Français de l'Abbé Boissier de Sauvages (1785)
TROTTA, Marco - Societ? e cultura contadina nei proverbi di Monte S. Angelo
VAYSSIER, Aimé - Dictionnaire Patois-Français du Département de l'Aveyron
VÁZQUEZ OBRADOR, Jesús - "Notas sobre refranes, dichos y tradiciones de algunos pueblos de Tierra de Biescas, Valle de Tena, Valle de Serrablo y Somontano", Argensola, 89, pp. 55-72.
VÁZQUEZ SACO, Francisco - Refraneiro galego e outros materiais de tradición oral [núm. 5 de Cadernos de Fraseoloxía Galega]
VENY, Joan / Lidia PONS i GRIERA - ALDC = Atles lingüístic del domini català. Volum III 4. La família: cicle de la vida. 5. Món espiritual: l'Església. Festes religioses. Creences. 6. Jocs. 7. Temps cronològic. Meteorologia. 8. Topografia
VERGARA MARTÍN, Gabriel María - Refranero geográfico español
VERGARA, Gabriel María - "Relaciones entre las festividades de la Iglesia y los fenómenos atmosféricos y las faenas agrícolas según las frases populares españolas", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, LIII, pp. 195-210.
VIDALLER TRICAS, Rafel - Libro de as matas y os animals. Dizionario Aragonés d'Espezies Animals y Bechetals. Diccionario Aragonés de Especies Animales y Vegetales
VULETIĆ, Nikola - "Refranys meteorològics i del calendari istroromanesos i relacions interlingüístiques", Géolinguistique, 13, 343-357.
ZAMORA MOSQUERA, Federico - Refráns e ditos populares galegos
ZAMORA VICENTE, Alonso - El habla de Mérida y sus cercanías [anejo XXIX de la Revista de Filología Española]
ZANNE, Iuliu A. - Proverbele românilor din România, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria şi Macedonia [10 vol.]
Per geolocalitzacions
Títol de la geolocalització
Territori
Descripció
Té localització
---
Localització geogràfica
Referència toponímica
Qualsevol (geogràfica I/O toponímica)
Cap
Resultats per pàgina
5
10
20
40
60
100
Cercar
Reiniciar
Mostrant 21 - 40 de 13220 (pàgina 2 de 661)
Text
Ordena de forma descendent
Llengua o varietat
¿No se apaga la vela en la Candelaria? Buen año aguarda
castellà
¿Nordés asoprando...? pra terra virando
gallec
¿Nubes ao levante...? dalle aos bois pra diante
gallec
¿Nubes ao poniente...? colle os bois e vente
gallec
¿Relampaguea al norte? Mañana tormenta
castellà
¿Relampaguea por Las Parras? El agua entre las garras
castellà
¿Relampaguea por los Picotes? El agua en los bigotes
castellà
¿San Juan y San Pedro? Adiós primavera
castellà
¿Vedes que fae sol por iste lado? Pois ainda na Parra chove
portuguès
...que ría[,] que cante, invierno atrás invierno alante
asturià
'A neglia vascia 'u malu tiempu lassa
calabrès
'A nivi 'e marzu dura quantu i pecuri allu stazzu
calabrès
'A vecchia â otto 'e maggio iettaie 'o trapanature ô fuoco
campanià
'D znêr la neva la fa sfêrƷ mo int la stala u s' zuga al chêrt
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
'E ven la ploe parceche la Mont di Maj [/] 'e à il cjapiel
friülà
'L buntemp a scasa 'l frà dal cunvent
piemontès
'L è bon avrîl se al à il barîl
friülà
'L meis d' magg fresch e bagnà — a l'è bùn per la vigna e per 'l prà
piemontès
'L vent ch'a ven ad seira, dura tre dì
piemontès
'L ver tempural a s'arpìa tre volte
piemontès
Paginació
«
Primera pàgina
‹
Pàgina anterior
1
2
3
4
5
6
7
8
9
…
›
Pàgina següent
»
Última pàgina