Pasar al contenido principal

frío

frío
Categoría

Fichas de refranes

Se muestran 581 - 600 de 1359 (página 30 de 68)
Texto Ordenar descendente Lengua o variedad

Nòra ditz a Montaut: "Prèsta-me ton blisaud". E Montaut respond a Nòra: "Se tu as fred, ieu som defòra"

occitano

Noro dis à Mount-Aut: [/] Presto-me toun brisaud, [/] -Quand tu, Mount-Aut respond, as fre, iéu n'ai pas caud

occitano

Noro dis à Mount-Aut: [/] Quand as frech, iéu n'è pas caud: [/] E Mount-Aut respond à Noro: [/] Quand as frech, iéu soun deforo

occitano

Novë́mber sèlt, sůtt e frë́it darà bon'aria dĕ Forrá

ladino (dolomítico)

Noviembre acabado, invierno empezado

castellano

Nubes pra baixo, bon refaixo; nubes pra riba, auga encima

gallego

Nueve meses de invierno y tres de infierno

castellano

O arco da vella á travesía, tres semanas de invernía

gallego

O câdo e o freido i ratti no se o magian

ligur (variedad de la región italiana de la Liguria)

O êlta o bassa l'è invéran fena a Pasqua

romañés (variedad de la región italiana de la Romaña)

Ottòber chalt, Forrà frë́it

ladino (dolomítico)

Ou lü à maï mindja ivér

francoprovenzal de Italia

P'es gener, dins sa cuina estic bé

catalán

Pa febreru ten lleña nu llelleiro [sic]

leonés

Pa' San Matías entra o sol por as sonbrías [sic] pero no por as más frías

aragonés

Pal dì dai sants, la siarpe e i guants

friulano

Par la Pasqueta un fred ch'arateza

romañés (variedad de la región italiana de la Romaña)

Par San Bas-cian e' trema la coda a e' can

romañés (variedad de la región italiana de la Romaña)

Par San LurenƷ gran caldura / par Sant'Antôni gran fardura, / un e l'êtar pôch e' dura, / da l'invéran u n'gni è piò paura

romañés (variedad de la región italiana de la Romaña)

Par Santa Bibiana quaranta dè e un stmana

romañés (variedad de la región italiana de la Romaña)
Se muestran 581 - 600 de 1359 (página 30 de 68)