| În ziua de Anul Nou de se va roşi cerul spre răsărit, va fi an ploios |
Romanian |
| În ziua de Sf. Andrei să cauţi gogoşi de tufă (ristic); dacă vor fi pline, anul următor e ploios |
Romanian |
| Is Avènt, [/] Plueio o vènt, [/] E fre cousent |
Occitan |
| Jamai plueio au printèms [/] Passè pèr marrit tèms |
Occitan |
| Janvié de plueio chiche [/] Fai lou païsan riche |
Occitan |
| Juin froid et pluvieux, [/] Tout l’an sera grincheux |
French |
| Juin pluvieux [/] Vide celliers et greniers |
French |
| Juliol sense rosada | du la pluja amenaçada |
Catalan |
| Junta de moscas al sol, o de mosquitos al oscurecer, avisan que va a llover |
Castilian (Spanish) |
| Juny plujós, | graner polsós |
Catalan |
| L'abril en té trenta, | però si molt plou, | encara que en tingui trenta-u, | no farà mal a ningú |
Catalan |
| L'aclo de la serado [/] Met lou bouiè à l'arado; [/] Aquelo del mati [/] Lou-n sort al vesperti |
Occitan |
| L'acqua di giugno rovina tutto |
Italian |
| L'acqua di maggio fa diventare belle le donne |
Italian |
| L'arcanèl de la matinado [/] Tiro lou bouiè de l'arado |
Occitan |
| L'arcobaleno la mattina bagna il becco alla gallina |
Italian |
| L'arcoulan dóu maitin [/] Engourgo lou moulin |
Occitan |
| L'arquet dal mati [/] Dis al bouiè: vai-t'en dourmi |
Occitan |
| L'autan que lèvo la rousado [/] Meno la pluejo à la tardado |
Occitan |
| L'eau de la Saint-Jean ôte le vin [/] Et ne donne pas de pain |
French |